Feliç Any Nou!

PER UN ANY DEU!

Afers exteriors

La setmana passada es va posar fi a la cinquena temporada –i sembla ser que última- del programa Afers exteriors, que ha conduït i dirigit Miquel Calçada (Mikimoto).
L’objectiu del programa quan va començar, cap allà el 2003, era innovador quant a mostrar les vivències de catalans arreu del món. Miquel Calçada ha aconseguit apropar-nos les històries dels protagonistes de l’espai amb el seu toc tan personal, amb certa ironia a vegades revestida d’ingenuïtat. I ho ha fet amb la seua visió del món desacomplexadament catalana. Ha estat un tipus de programa que ha aconseguit interessar l’audiència a partir del dia a dia, de la quotidianeïtat de les persones que viuen lluny del seu país d’origen, de les dificultats o no en adaptar-se a la terra d’acollida, de les curiositats, de les diferències en la forma de vida o en els aspectes culturals...
No sé quants països ha degut visitar però n’han degut ser una bona colla, i pel que s’ha vist segons les dades d’audiència de TV3, l’acollida ha estat molt positiva.

Premsa de Japó

Montse m’ha fet arribar de la seua estada al Japó un exemplar del diari The Japan Times, que amplia la col·lecció de premsa estrangera. Aquesta capçalera està escrita en anglès, i té una antiguitat de 113 anys. El preu de cost és de 180 iens. Gràcies Montse!

Padró d'Habitants 2009

Recentment s’han publicat les dades del Padró d’Habitants a 1 de gener de 2009. A nivell comarcal suposen un nou increment. La Ribera d'Ebre assoleix la xifra de 24.004 habitants –amb un augment de 160 ciutadans-.

Per municipis, la distribució ha quedat de la següent manera:

Ascó - 1.608 (+7)

Benissanet - 1.250 (-18)
Flix - 4.098 (+44)
Garcia – 602 (-4)
Ginestar - 1.066 (-32)
Miravet – 814 (+15)
Móra d’Ebre - 5.695 (+195)
Móra la Nova - 3.179 (-33)
La Palma d’Ebre – 413 (-3)
Rasquera – 955 (+3)
Riba-roja d'Ebre - 1.348 (+20)
Tivissa - 1.815 (-26)
La Torre de l’Espanyol – 678 (+5)
Vinebre – 483 (-13)

Ribera d’Ebre – 24.004 (+160)
(Entre parèntesi, la xifra de diferència respecte les dades oficials de l'any anterior)

Si fem una anàlisi de cadascun dels municipis de la comarca, cal dir que en la meitat dels municipis hi ha hagut un augment de població respecte la dada de 2008: Ascó, Flix, Miravet, Móra d’Ebre, Rasquera, Riba-roja d’Ebre i la Torre de l’Espanyol.
Per altra banda, hi ha set municipis on hi ha hagut una minva de població al llarg del 2008, entre els quals s’hi troba Benissanet, Garcia, Ginestar, Móra la Nova, la Palma d’Ebre, Tivissa i Vinebre.
Móra d’Ebre cada any va augmentant el padró assolint índexs de població històrics –a la vora dels 5.700 habitants- i també són remarcables els increments de Flix i Riba-roja d’Ebre. En la banda contrària, Ginestar i Móra la Nova són els que acusen una davallada més pronunciada –amb 32 i 33 habitants menys, respectivament-.
De totes maneres, en el conjunt de la comarca, la Ribera d’Ebre segueix la línia ascendent dels darrers anys i ja se situa per sobre de la barrera dels 24.000 habitants.

L'Agulla 54

Amb el final del primer trimestre, va aparèixer un nou número de la revista de l’Escola Enric Grau de Flix, L’Agulla 54. Sens dubte una bona ocasió per conèixer els treballs dels alumnes, les reflexions de l’editorial, les notícies de la comunitat educativa... Així hem conegut els més petits de l’escola, els projectes de P-4 (el conill), P-5 (fem titelles), 1r CI (fabuloses petjades: els dinosaures) i 2n CI (les papallones), així com els treballs de descripcions a 1r CM, notícies de les sortides de 2n CM, el nou bloc de CS i les descripcions a 1r CS i les enquestes de 2n CS. A més d’altres activitats realitzades a les àrees d’educació física, llengua estrangera i música. També un recull fotogràfic de les ben diverses activitats que s’han fet en aquests primers compassos del curs que han passat com un sospir. I de contraportada les tres postals de Nadal guanyadores del concurs.

Bon Nadal!

Ja se sent de nou el bategar del temps de Nadal. Pels carrers es respira una atmosfera particular que malgrat es repeteixi any rere any... ens convida a despertar sentiments, ens retorna a uns records que es mantenen ben desats, ens il·lusiona amb l’esdevenidor, possibilita el retrobament amb la gent que ens estimem.
Amics i visitants del Rogle, visqueu aquestes festes de Nadal amb la mirada innocent dels infants i que tot plegat sigui el preludi d’un venturós any 2010.

BONES FESTES!

Preparant el Nadal a classe

A classe hem estat preparant una manualitat per emportar-nos a casa en aquestes dates nadalenques: un arbre fet de cartolina que hem decorat amb els elements identificatius amb el Nadal i que utilitzem per guarnir els arbres de casa (boles, cintes, estrelles, àngels...). Com sempre passa, han quedat prou bé i fan força patxoca. Bones festes nois i noies!!

La llei de llengües d’Aragó

El que semblava que hauria hagut de ser una bona notícia, un reconeixement a la diversitat lingüística de la comunitat autònoma d’Aragó, sembla que ha acabat esdevenint un bon nyap.
Després de tants anys d’autonomia, cap govern d’Aragó havia arribat a tenir en consideració l’aragonès i el català, les altres dues llengües que es parlen en aquest territori a part de l’espanyol. I quan semblava que amb un president catalanoparlant com Marcelino Iglesias, presumiblement una persona sensible a la realitat lingüística, havia de ser possible que el català –i l’aragonès- accedissin com a mínim a la categoria de normalitat... resulta que tot no pot ser. Així veiem que el català és reconegut, sí, però amb prou feines com una simple “raresa” del territori, que a més, segons el parer dels ajuntaments, podrà ser denominat com “fragatí”, “ribagorçà”...; es crea una Acadèmia Aragonesa del Català, menystenint la tasca que desenvolupa un ens científic com és l’Institut d’Estudis Catalans; i el català es podrà ensenyar a les escoles com una matèria optativa i per tant, apareix al currículum escolar com d’aprenentatge voluntari a les zones catalanoparlants.
En definitiva, no sé si és un pas endavant o no. Està clar que la dreta espanyola (PP) i aragonesa (PAR) han influït en una llei descafeïnada que de ben poc servirà... tot i que fins i tot així han acabat votant en contra. Els vots afirmatius del PSOE i de la CHA han fet possible tirar endavant la llei. I només IU s’hi ha oposat per trobar-la insuficient i ha mantingut una mínima dignitat davant d’aquest tema.

Premsa britànica

Un alumne que fa poc va passar uns dies per la Gran Bretanya em va portar un diari per a la col·lecció de premsa. Gràcies Lewis! Es tracta d’un exemplar del Sunday Mirror.

Segueixen fent història

IMATGE: web FC Barcelona

F.C. BARCELONA
Campió del Mundial de Clubs 2009

650 anys de la Generalitat de Catalunya

El 19 de desembre de 1359 la Cort General de Catalunya, reunida a Cervera pel rei Pere el Cerimoniós, creava la Diputació del General, que va donar origen a l’actual Generalitat de Catalunya. Per tant avui es compleix el 650 aniversari de la institució d’autogovern de Catalunya i de la qual en va sortir elegit com a primer president el bisbe de Girona Berenguer de Cruïlles.
L’efemèride ha passat una mica desapercebuda tot i que avui hi ha hagut un acte de commemoració al Palau de la Generalitat que ha encapçalat l’actual president, José Montilla, i al qual també hi ha assistit un dels seus antecessors, Jordi Pujol.
El recordatori ens hauria de servir per prendre consciència que aquesta dèria tan nostra de l’autogovern té un substrat històric que val la pena no oblidar. Una espècie de fil roig de la història del nostre país que malgrat les dificultats i les adversitats, ha anat superant els entrebancs fins arribar a dia d’avui. S’han succeït un total de 128 presidents.
Em temo que a l’Espanya plural costaria trobar una història tan dilatada en altres òrgans de govern autonòmics.

XII Plantada del Pessebre al Calvari

El proper dissabte 19 de desembre de 2009, i per dotzè any consecutiu, l'Associació Cultural Lo Llaüt d'Ascó organitza una petita excursió fins al Calvari per anar a renovar el Pessebre de Muntanya.
La trobada dels excursionistes tindrà lloc al pla de l’església, a les 11 del matí, i a continuació es sortirà cap al pla de Vallxiqué per pujar al Calvari.

Si teniu ganes de caminar una estoneta i passar-ho bé gaudint del paisatge d’Ascó, ja ho sabeu…

13-D: 167 municipis decideixen

Alcanó, Alcarràs, Alfés, Almoster, Alp, Alpens, Arbeca, Arbúcies, Arenys de Mar, Argelaguer, Argentona, Artesa de Lleida, Artesa de Segre, Banyoles, Berga, Besalú, Beuda, Bolvir, Bordils, Calders, Calldetenes, Callús, Camós, Campllong, Canet de Mar, Cardedeu, Cassà de la Selva, Castellar del Vallès, Castellbell i el Vilar, Castellbisbal, Castellfollit de la Roca, Castellserà, Celrà, Centelles, Cervià de les Garrigues, Cervià de Ter, Clariana de Cardener, Collsuspina, Constantí, Corbins, Cornellà de Terri, Crespià, El Brull, El Masnou, El Palau d´Anglesola, El Papiol, Els Hostalets de Pierola, Els Prats de Rei, Esponellà, Flaçà, Folgueroles, Fontcoberta, Fulleda, Gallifa, Golmés, Gurb, Ivars d´Urgell, Jafre, Juneda, L'Albagés, L'Albi, L'Arboç, l'Estany, La Cellera de Ter, La Floresta, La Granadella, La Jonquera, Les Borges Blanques, Les Franqueses del Vallès, Les Masies de Roda, Les Masies de Voltregà, Les Piles, Les Planes d'Hostoles, Les Preses, Linyola, Llagostera, Llambilles, Llardecans, Maià de Montcal, Malla, Manlleu, Marganell, Maspujols, Mieres, Montagut i Oix, Montbrió del Camp, Montesquiu, Navàs, Olvan, Orís, Palau de Santa Eulàlia, Palol de Revardit, Pardines, Pau, Pedret i Marzà, Perafita, Pinell del Solsonès, Planoles, Ponts, Porqueres, Prats de Lluçanès, Premià de Dalt, Premià de Mar, Puig-Reig, Ribes de Freser, Ridaura, Ripoll, Roda de Ter, Roses, Sallent, Sant Aniol de Finestres, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Celoni, Sant Cugat del Vallès, Sant Esteve de Palautordera, Sant Ferriol, Sant Gregori, Sant Hilari Sacalm, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Jaume de Frontanyà, Sant Jaume de Llierca, Sant Jordi Desvalls, Sant Julià de Vilatorta, Sant Miquel de Campmajor, Sant Pere de Torelló, Sant Pere de Vilamajor, Sant Pol de Mar, Sant Quirze de Besora, Sant Sadurní d´Anoia, Sant Salvador de Guardiola, Sant Vicenç de Torelló, Santa Cecília de Voltregà, Santa Coloma de Farners, Santa Eugènia de Berga, Santa Eulàlia de Riuprimer, Santa Eulàlia de Ronçana, Santa Maria de Besora, Santa Maria de Corcó, Santa Pau, Sentmenat, Serinyà, Seva, Sils, Solsona, Sora, Sunyer, Tagamanent, Taradell, Tàrrega, Tavèrnoles, Tiana, Tona, Torelló, Torrebesses, Torroella de Montgrí, Tortellà, Toses, Ullastrell, Vall de Boí, Vallfogona de Ripollès, Verges, Vic, Vidrà, Viladamat, Vilademuls, Viladrau, Vilafranca del Penedès, Vilajuïga, Vilanova i la Geltrú, Vilassar de Dalt.

Diu molt de tu

905 11 12 13

Vull saber contra què lluito:
les malalties minoritàries a la Marató de TV3

Miscel·lània del CERE 19: Flix

Ahir es presentava a la Sala de Ca Don Ventura la Flix la Miscel·lània del CERE 19 que és dedicada a n'aquesta població. Us adjunto els materials que conformen la publicació, una bona part dels quals estan dedicats a treballs referits a Flix:

“Presentació” a cura de l’expresident del CERE J.F. Moragrega
“Memòria d’activitats de l’entitat el 2007” per la Junta Directiva del CERE
“Cronologia del CERE” de J.A. Collazos, M. Anguera i V. Casadó

Articles sobre Flix:
“Flix” de M. Anguera i V. Casadó
“Una comarca de contrastos. Els espais naturals de la Ribera d’Ebre i la Xarxa Natura 2000” de V. Casadó i M. Anguera
“Nivells de metalls al riu Ebre en la comarca de la Ribera d’Ebre” de N. Ferré-Huguet i J.L. Domingo
“El conjunt arqueològic de Sebes (Flix, Ribera d’Ebre)” de M.C. Belarte, F. Cervelló, J. Noguera i P. Olmos
“El patrimoni geològic i arqueològic del flexus a Flix: una síntesi de les darreres recerques a les vores del riu” de M. Genera
“Josep Agramunt, Lo Capellà de Flix, i la tercera carlinada” de P. Muñoz
“El conjunt industrial de la Fàbrica i la Colònia Química de Flix” de F. Cervelló i C. Forn
“La crisi industrial i la decadència de la Colònia Química de Flix (1972-2008)” de F. Cervelló
“Contes a la vora del foc (I): Flix” de N. Grau i À. Pérez

Altres articles:
“Estudi aproximatiu a la hidrologia subterrània de la zona de Tivissa” de J. Roset
“El terratrèmol de Tivissa de l’any 1845” de J. Roset
“Ramon Jardí: un tivissà a l’observatori Fabra i al Servei Meteorològic de Catalunya” d’Ò. Saladié i M. Garcia-Figueras
“La dona pagesa de la Ribera d’Ebre des de la Guerra Civil fins al desarrollisme dels anys 60” de M.T. Castelló
“Aproximació a la toponímia vinebrana” de S. Veà
“Misèria de poesia i l’estada de Bladé a la Tortosa republicana” d’E. Subirats

“Normes de publicació” de la Miscel·lània del CERE

Presentació de la Miscel·lània de Flix

El divendres 11 de desembre, a les 20 h, a Ca Don Ventura de Flix es farà la presentació del número 19 de la Miscel·lània del CERE que està dedicada a Flix. Una bona part dels articles que hi apareixen fan referència a temes vinculats a n’aquesta població.
A l’acte hi intervindran Vicent Casadó, cap de publicacions del CERE, Albert Pujol, president del CERE i Òscar Bosch, alcalde de Flix.
Els socis que hi assisteixen ja podran recollir un exemplar de la publicació, la resta, i tal com és habitual, rebrà la Miscel·lània per correu postal.

Sopar del Premi d’Assaig Artur Bladé

El dissabte 19 de desembre, a la Sala d’Actes del Casal Municipal de la Palma d’Ebre, tindrà lloc una nova edició del lliurament del Premi d’Assaig sobre la Ribera d’Ebre Artur Bladé i Desumvila, que arriba ja a la catorzena edició.
L’acte consistirà en el tradicional sopar, el lliurament del Premi i la intervenció de Sam Abrams, qui farà una dissertació sobre la importància de l’assaig.
La gent pot inscriure’s al sopar enviant les dades personals i el telèfon de contacte a través del correu electrònic a cere@riberadebre.org o trucant al 977 410 521 (dimarts de 10 a 13 h, dimecres de 16 a 18 h i dijous de 10 a 13 h) abans del 16 de desembre.
El preu del sopar és de 20€ per persona.

Imatges del Delta

Coincidint amb la primera edició de la Fira de Nadal d'Ascó, s’inaugurarà l’exposició Imatges del Delta, de fotografies de Mariano Cebolla i Ferran Aguilar. És una mostra organitzada per la Fundació de Caixa Tarragona amb imatges que deixen constància del patrimoni natural i econòmic del Delta de l’Ebre (paisatge, vegetació, fauna, activitats humanes)
Es podrà visitar des del 5 al 13 de desembre al Centre Neuràlgic en el següent horari:

5 de desembre: de 17 a 21h
6 de desembre: de 10 a 13h i de 16 a 21h
Del 7 al 13 de desembre: de 16 a 19h

Fira de Nadal d’Ascó

El cap de setmana del 5 i 6 de desembre s’ha organitzat la primera edició de la Fira de Nadal d'Ascó amb el següent programa d’activitats:

5 de desembre
16h Obertura de la fira
De 16 a 21h pista de gel artificial i parc infantil a la plaça del Casal
17h Inauguració de la fira per les autoritats
Venda de productes nadalencs i de regal durant tota la tarda.
Tallers: de terrissa, de braçalets, art amb les mans, de cuina de dolços nadalencs, de manualitats de Nadal.
19h al Casal Municipal concert de la banda la “Lira Ampostina”
A les 20.30h Tast de Brou de Nadal
A les 24h Ball de Quintos amb l’Orquestra Himalaya i disco mòbil

6 de desembre
Venda de productes nadalencs i de regal durant tot el dia.
Horari de la fira: de 10h 1 13h i de 16 a 21 h.
De 10 a 13h i de 16 a 21h pista de gel artificial i parc infantil a la plaça del Casal
Tallers: infantil de cuir, de reciclatge, de manualitats, de terrissa, de cuina de dolços nadalencs.
A les 19.30h Concert de la Soul Machine amb l’espectacle Soul.Cat

Exposicions:
Diorames del Pessebre, d’Ignasi Biarnés, a Cal Cavaller.
Imatges del Delta, al Centre Neuràlgic.

Visitem la central hidroelèctrica de Flix

Amb els alumnes de 2CS hem visitat la central hidroelèctrica de Flix després d'haver treballat el tema de l'energia a Coneixement del Medi Natural.

Defensant la dignitat de Catalunya

Avui els mitjans de comunicació editats a l’àmbit català han publicat un editorial conjunt al qual s’hi han sumat al llarg del dia altres mitjans. Tot ve a tomb de com pinta la futura sentència del Constitucional respecte l’Estatut d’Autonomia de Catalunya que fa més de tres anys que hi deambula. Les filtracions que de moment hi ha hagut a la premsa no són massa falagueres.

La dignitat de Catalunya
Repetim, es tracta d'una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d'una tèrbola maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el govern central i l'oposició sobre la renovació d'un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el "cor de la democràcia". Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l'Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal -un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s'ha mostrat a ell mateix- no farem més al·lusió a les causes del retard en la sentència.

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l'Estatut, amb la consegüent emanació de "símbols nacionals" (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l'articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l'Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d'acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.

No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d'una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l'esperit de 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l'Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és altra que el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l'Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L'alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d'una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d'Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d'arrel romana: Pacta sunt servanda, els pactes s'han de complir.

Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l'Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l'Estat; parlen una llengua amb més pes demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a l'obsessiu escrutini de l'espanyolisme oficial. I acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d'aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

Estem en vigílies d'una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l'assumpte que té entre mans -que no és sinó la demanda de millora de l'autogovern d'un vell poble europeu-, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l'Estatut és fruit d'un doble pacte polític sotmès a referèndum. Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d'una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l'autogovern, l'obtenció d'un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d'una societat responsable.

Aportacions a la dansa catalana

L’Esbart Català de Dansaires organitza pel dissabte 28 de novembre la jornada “Aportacions a la dansa catalana”. Tindrà lloc a la seu de l’entitat, a la plaça de les Beates 5, de Barcelona, i tindré ocasió de participar-hi amb una comunicació que porta per títol: La tradició de la jota en la festa de Sant Antoni d’Ascó.

Programa:

Matí (a partir de les 10 h)
La bolangera de Manresa
Joan Manel Miquel. Director del Cos de dansa de l’Esbart Manresà

Els fons musicals de l’Esbart Català de Dansaires. Les primeres harmonitzacions
Joan Gómez. Músic, harmonitzador, director de cobla i director d’El Grupet i Director Musical de l’Esbart Català de Dansaires des de 1993

Renovació del Ball de la Coca de Sant Llorenç de Morunys
Gilbert López. Component de la Junta Directiva de l’Agrupament d’Esbarts Dansaires

Endansa.cat
Jordi Foses

La construcció del Seguici Popular de Tarragona. Esbart Santa Tecla
Jaume Guasch, Rosa Llorach, director de l’Esbart Santa Tecla, Presidenta de l’Esbart Santa Tecla, responsables de moltes iniciatives tarragonines

L'arxiu de danses i músiques d'en Salvador Torrent Massip
Silvia Cassú. Mestra de danses tradicionals a les escoles de la Cerdanya i col·laboradora amb el Centre Internacional de música Popular de Ceret

Les danses de Torelló
Àngel Marginedas. Mestre, actor, responsable de la represa del Contrapàs Llarg de Sant Feliu de Torelló de diverses iniciatives torellonenques i M. Àngels Verdaguer.

Ball de Garlandes de Capellades
Jordi Castellví. Antropòleg.

La tradició de la jota en la festa de sant Antoni d’Ascó
Josep M. Raduà. Vicepresident del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, membre de l’Associació Cultural Lo Llaüt d’Ascó i majoral de les festes de Sant Antoni entre 2004 i 2006

Tarda (a partir de les 16 h)
Coneixença de Joan Amades
Josep Bargalló Badia. Especialista en dansa tradicional catalana, en especial de les comarques tarragonines

La dansa catalana. Arxiu d’Imatges del Museu Etnològic de Barcelona
Gustau Molas. Tècnic del Departament de col·leccions del Museu Etnològic de Barcelona

Ball de la Bola de Sabadell
Montserrat Capdevila i Tomàs Manyosa. Director del Cos de Dansa de l’Esbart Sabadell Dansaire

Els balls del Toc d’Inici de la Festes de la Mercè de Barcelona
Xavier Cordomí. Especialista en cultura popular, responsable de nombrosos projectes festius i President de la Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella.

Ball de Rams, Hostafrancs de Barcelona
Toni Cruz i Josep M. Fuentes. President de l’Esbart Ciutat Comtal i soci de l’Esbart Català de Dansaires

Calendari escolar

El nou calendari escolar està provocant les reaccions des de diferents àmbits del món educatiu i els mitjans de comunicació, tal i com correspon a una notícia d’aquest abast social, se n’estan fent ressò.
Devia ser cap allà al mes de febrer quan ja va aparèixer la proposta de variar el calendari escolar, que en un primer moment es va deixar congelada, però que en certa manera ja incloïa les diferents novetats que sembla ser que començaran a aplicar-se a partir del curs vinent.
Que l’administració tingui ganes de confeccionar un calendari escolar intentant resoldre i atendre els suggeriments de les famílies, és totalment lògic. L’administració ha de prendre mesures, aquesta és la seua funció.
Tot i que hi veig alguns peròs... Encara no sé veure les bondats per a les famílies d’una setmana blanca entre febrer i març, ja que la majoria de les famílies hauran de seguir atenent les seues feines. I si l’alternativa és l’organització d’activitats per part de les AMPA, aleshores per quin motiu no s’organitzen aquestes mateixes activitats durant els primers dies de setembre i comencem el curs com fins ara? Semblaria més lògic deixar que els centres i els docents tinguéssim la possibilitat d’organitzar el curs escolar aquells dies que no pas entre l’1 i el 7 de juliol, en què serà més complicat realitzar els preparatius del següent curs i quan fins i tot por ser que hi hagi centres amb les plantilles incompletes.
Quant al fet de suprimir la jornada intensiva al juny, em temo que no ens estan oferint les millors condicions de treball i de concentració ni per a alumnes ni per a mestres.

Assemblea de socis de Lo Llaüt

Divendres passat, 20 de novembre, va tenir lloc l’assemblea ordinària anual de socis de l’Associació Cultural Lo Llaüt.
Com és norma, es va aprovar l’acta de l’assemblea corresponent a l’any 2008, així com es va fer balanç de les activitats dutes a terme en el període octubre 2008-octubre 2009, que van sumar un total de 38: exposicions de Lo Llaüt que estan itinerant per pobles o entitats que ho demanen, presentacions de llibres, senderisme, jocs populars i tradicionals, participació en jornades i trobades...
Del volum d’actuacions, la quantitat i diversitat de gent a la qual van adreçades i la qualitat d’aquestes se’n fa un balanç totalment positiu. Això ens engresca a continuar endavant amb la nostra activitat conscients, però, que cal més efectius humans per dur a terme aquestes iniciatives basades en el voluntariat i que restem oberts, és clar, als suggeriments i crítiques positives i a la participació i col·laboració de tots els asconencs que vulguin formar part de Lo Llaüt.
De les dos activitats incloses per primer cop en el calendari d’enguany, s’acorda mantenir-les en el futur:
- la plantada de pins a Mas de Prades dels xiquets nascuts l’any anterior en el marc de la festa de Santa Paulina.
- la Jornada d’Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés organitzada conjuntament amb el CERE i l’Ajuntament d’Ascó.
Finalment el tresorer, Joan Serra, va fer balanç i memòria de l’estat de comptes.
Quant a la composició de la Junta Directiva, es mantenen les mateixes persones i en els mateixos càrrecs.

Alguns membres de la Junta Directiva

Malpàs 64

Amb una mica de retard, però ja ha aparegut un nou número de la Revista Malpàs –la 64- corresponent al mes de setembre de 2009. La portada està dedicada a una activitat que des de fa uns tres o quatre anys ja forma part dels actes de la Diada a Ascó, el concurs de l’home més fort.
Com sempre, compta amb les seccions habituals: l’actualitat, el recull d’activitats de l’Associació Cultural Lo Llaüt, els articles d’opinió, un extracte de les notícies del poble i de la comarca aparegudes a la premsa, el record fotogràfic, el racó literari o l’espai de passatemps, entre d’altres. Aquest número dedica unes pàgines a la darrera festa major d’estiu (el pregó de festes de Montse Vallès, les pubilles i els hereus i un recull d’imatges).
En la secció Arrels hi trobem un article sobre l’evolució de l’ofici de venedor en els 50 darrers anys, de Glòria Ferrús, les II Jornades d’estudi de les festes de Sant Antoni als Països Catalans, a Manacor, amb presència asconenca i amb una comunicació de Biel Pubill i Josep M. Raduà sobre la figura dels majorals a la festa d’Ascó, o el curs de diorames pessebristes realitzats en el marc de l’escola d’estiu a càrrec d’Ignasi Biarnés.
Mentrestant, des de l’equip de redacció ja s’està treballant en el següent número que preveu destinar unes pàgines a la memòria de Carmel Biarnés arran de la I Jornada d’Estudis Locals i Territorials que se li va dedicar.

A la platja de Chesil

Aquest és el títol d’una novel·la de l’escriptor anglès Ian McEwan. A la platja de Chesil va aparèixer l’any 2008 i la traducció al català es pot trobar en edició d’Empúries i a cura d’Albert Torrescasana. És el primer llibre que he llegit d’aquest autor.
Es tracta d’una història que resulta angoixant i que gira a l’entorn de la nit de noces de dos joves d’Oxford als anys seixanta. La prosa de McEwan relata una situació de frustració sexual entre aquesta parella acabada de casar, l’Edward i la Florence, amb tota una sèrie de sentiments i emocions (“la vida que han promès passar plegats, s’obre davant d’ells plena de misteris, expectatives, pors i inseguretats").
L’obra juga amb la figura del narrador que fa enfoca el relat contraposant els punts de vista dels dos protagonistes.
A les darreres línies de la novel·la en deixa anar una frase que ens pot convidar a pensar: Vet aquí com es pot alterar el curs sencer d’una vida –sense fer res.

Es presenta el llibre Una sortida digna

Demà divendres, 20 de novembre, i al Centre Neuràlgic d’Ascó (al costat del Casal) tindrà lloc la presentació del llibre Una sortida digna de l’escriptor i blocaire Jesús M. Tibau, a càrrec del periodista Jordi Grau.
L’acte ha estat organitzat per la llibreria Can Solfa i Cossetània Edicions.
Clourà la presentació un petit espectacle musical de Jesús Fusté acompanyat de Toni Just a la guitarra.

Sortida pel Camí de Sirga

L'Associació Cultural Lo Llaüt organitza una sortida a peu el diumenge 22 de novembre pel camí de sirga, en el recorregut de Móra d’Ebre fins a Ascó.

El desplaçament fins a Móra la Nova serà amb el tren que surt a les 8.15 del matí des de l’estació d’Ascó, la resta de recorregut es realitzarà a peu i la durada aproximada serà de 4h. Cal portar esmorzar.

Els interessats poden passar a apuntar-se per Comercial Ortiz.

Da Ji Yuan – La gran época

Aquest és el títol d’un diari que vol apropar la realitat i la identitat xinesa a les comunitats en les quals viuen, en aquest cas, a Madrid, que és d’on m’ha arribat aquesta publicació gràcies a l’amic Pere.
Es tracta d’un exemplar gratuït i de periodicitat quinzenal i que només fent-li una ullada tens clar que és molt crític amb l’actual règim polític de la Xina. (“Bajo el control estatal totalitario de las noticias en China comunista, un círculo de periodista de ese país se comprometió a informar sobre la verdadera situación”). Aquest diari està present a més de 30 països i 16 idiomes, entre els quals, l’espanyol.
Les cinc notícies de portada reflecteixen els dèficits democràtics del país (parla de dissidents xinesos, d’una massacre de l’exèrcit xinès contra la comunitat uigur, de drets humans... ) o mostren la faceta més crítica cap al Partit Únic (lluites de poder dins del Partit Comunista...)
De totes maneres, la publicació ens acosta a la cultura, les tradicions i la saviesa xineses: a l’art de l’època de l’emperador Taizong, de la dinastia Tang, a la cuina del país, i fins i tot hi ha una lliçó per aprendre xinès.

Un tros de mur

Aquests dies el mur de Berlín ha estat protagonista dels espais informatius en motiu dels 20 anys del seu enderrocament i de la commemoració de l’esdeveniment que ha tingut lloc a la capital alemanya. Les notícies també arriben a l’escola, a l'aula, i sovint són motiu de comentaris. Aquest és un exemple, i així ha estat com un dels meus alumnes, l’Andreu, ens va comentar que a casa seua guarden un tros d’aquell mur de 156’4 km de llarg que va separar durant pràcticament trenta anys un país, una ciutat i dos visions del món antagòniques. Ens ha portat la foto que adjunto. Gràcies Andreu!

20 anys de la caiguda del Mur de Berlín

Lo Rogle commemora el vintè aniversari de la caiguda del Mur de Berlín amb aquesta cançó que ha esdevingut un himne de la banda de rock britànica Pink Floyd: The Wall.
Segurament la data del 9 de novembre de 1989 és una de les importants en la història europea dels darrers anys del segle XX. No únicament pel fet simbòlic de la reunificació de les dues Alemanyes -que es produiria l'octubre de 1990- com de les conseqüències que va acabar generant a la resta del continent amb un canvi de fesomia a la URSS i la resta de països de l’òrbita comunista.

7 de novembre de 1659

Avui fa 350 anys que Felip IV de Castella i III d'Aragó i Lluís XIV de França van signar el Tractat dels Pirineus amb el qual es posava fi a la guerra dels Trenta Anys. En ell s’acordava la cessió a França del comtat del Rosselló i part de la Cerdanya.
Adjunto traduït un fragment de l’article 42 de l’esmentat tractat.

42. Pel que fa als països i places que les armes de França han ocupat en aquesta Guerra, de la banda d’Espanya, com s’havia convingut en la negociació començada a Madrid l’any 1656, sobre la qual ha estat fonamentat aquest Tractat, que els monts Pirineus que antigament [«comunament», diu la versió espanyola] havien dividit les Gàl·lies de les Espanyes, siguin també d’ara endavant la divisió dels dos mateixos regnes, ha estat convingut i acordat que el dit Senyor Rei Cristianíssim restarà en possessió i gaudirà efectivament de tot el comtat i vegueria de Rosselló, del comtat i vegueria de Conflent, països, viles, places i castells, burgs, vilatges i llocs que componen els dits comtats i vegueries de Rosselló i de Conflent; i romandrà per al Senyor Rei Catòlic el comtat i vegueria de Cerdanya i tot el Principat de Catalunya, amb les vegueries, places, viles, castells, burgs, llogarets, llocs i països que componen
el dit comtat de Cerdanya i Principat de Catalunya; en el benentès que, si es troben alguns llocs del dit comtat i vegueria de Conflent solament, i no de Rosselló [«de Catalunya», diu la versió espanyola], que estiguin dins els dits monts Pirineus a la banda d’Espanya, romandran també per a Sa Majestat Catòlica; com, igualment, si es troben alguns llocs del dit comtat i vegueria de Cerdanya solament, i no de Catalunya, que estiguin dins els dits monts Pirineus, de la banda de França, romandran per a Sa Majestat Cristianíssima.

La resta ho podeu consultar a: http://www.iec.cat/gc/digitalAssets/15750_TractatPiirineusArt42-43.pdf

Bases del XXII Premi Literari Vila d’Ascó

L’Ajuntament d’Ascó ha publicat les bases del XXII Premi Literari Vila d’Ascó 2010, el termini d’admissió del qual conclourà el dia 12 de gener de 2010.

Adjunto un extracte de les bases:

El tema és lliure.
Poden presentar-se a aquest premi obres escrites en llengua catalana. Els treballs han de ser inèdits i no han d’haver estat guardonats en altres certàmens literaris, ni han d’estar compromesos en tràmits de publicació amb cap editorial o presentats en altres premis pendents d’adjudicació. Un cop presentats, els treballs no podran ser retirats del premi fins que s’hagi fet públic el veredicte del jurat.
Els treballs han de tenir una extensió entre 175 i 225 pàgines d’uns 2.100 espais (30 línies de 70 caràcters). Han de portar el títol a la portada i no poden estar signats.
Els i les concursants presentaran 2 còpies, a una cara i amb els fulls numerats. S’acompanyaran d’un sobre tancat amb el títol de l’obra. Al seu interior, hi constaran les següents dades de l’autor/a: nom i cognoms, data de naixement, núm. DNI, domicili, telèfon i adreça electrònica.
Els treballs s’enviaran per correu certificat o bé es presentaran personalment a l’Ajuntament d’Ascó: Regidoria de Cultura, c/ Hospital, 2; 43791 - Ascó.

Dotació 3.600 Euros (sobre els quals s'efectuaran les retencions fiscals corresponents en concepte de drets d'autor) i la publicació del llibre per part de Cossetània Edicions.

Bases del V Premi de Poesia Joan Perucho “Vila d’Ascó”

L’Ajuntament d’Ascó ha publicat les bases del V Premi de Poesia Joan Perucho “Vila d’Ascó” 2010, el termini d’admissió del qual conclourà el dia 12 de gener de 2010.

Adjunto un extracte de les bases:

Poden presentar-se a aquest premi obres de poesia escrites en llengua catalana. Els treballs han de ser inèdits i no han d’haver estat guardonats en altres certàmens literaris, ni han d’estar compromesos en tràmits de publicació amb cap editorial o presentats en altres premis pendents d’adjudicació.

El tema i la forma són lliures. Els treballs han de tenir una extensió habitual d’un llibre de poesia, escrits a doble espai.
Els originals han d’estar signats per l’autor/a. Es presentaran 6 còpies, a una cara i amb els fulls numerats. S’adjuntaran les següents dades de l’autor/a: nom i cognoms, domicili, telèfon, adreça electrònica i fotocòpia del DNI. No s’admetran pliques.
Els treballs s’enviaran per correu certificat o bé es presentaran personalment a l’Ajuntament d’Ascó: Regidoria de Cultura, c/ Hospital, 2; 43791 - Ascó.

El premi consistirà en un objecte artístic creat per l’artista Antoni Tàpies, més una dotació de 2.400 euros (sobre els quals s’efectuaran les retencions fiscals corresponents en concepte de drets d’autor) i la publicació en edició comercial dins la col·lecció de poesia Mitilene, d’Editorial Meteora. El premi podrà ser declarat desert, si així s’estima convenient.

Natalitat a la Ribera d'Ebre durant 2008

Els darrers dies els mitjans de comunicació es van fer ressò de l'augment de natalitat al conjunt de Catalunya, assolint de nou les xifres que hi havia als anys setanta.

En el nostre context més immediat, a la Ribera d'Ebre, al llarg de 2008 també hi ha hagut un augment de la natalitat respecte els darrers anys. En concret, es va assolir la xifra de 189 naixements en el conjunt dels pobles de la comarca, que suposa un augment de dotze naixements respecte 2007, però cal dir que és la xifra més alta que hi ha hagut a la comarca en els darrers vint anys, des que l'any 1988 a la Ribera d'Ebre es van comptabilitzar 247 naixements.

La distribució per municipis és:

Ascó - 10

Benissanet - 10

Flix - 27

Garcia – 2

Ginestar - 7

Miravet – 7

Móra d’Ebre - 55

Móra la Nova - 38

La Palma d’Ebre – 2

Rasquera – 0

Riba-roja d'Ebre - 8

Tivissa - 17

La Torre de l’Espanyol – 4

Vinebre – 2

Ribera d’Ebre - 189

Font: Idescat

Bases del Premi de Pintura Sant Antoni 2010

III Premi de Pintura Sant Antoni “Vila d’Ascó” 2010

L'Ajuntament d'Ascó ha publicat les bases del III Premi de Pintura de Sant Antoni.

Tema: “La festa de Sant Antoni”

Poden participar en el concurs i accedir al premi totes les persones nascudes, empadronades o vinculades a Ascó. Els i les concursants poden utilitzar qualsevol tècnica de pintura.
Les obres han de tenir unes dimensions mínimes de 36x46 cm. i màximes de 89x116 cm. en qualsevol posició. El suport serà lliure.
Les obres es podran presentar els dies 7 i 8 de gener de 2010, de 10 a 14 hores, a l’Ajuntament d’Ascó. No se n’admetran fora de termini.
S’atorgarà un únic premi de 1.000 euros, sobre el qual s’efectuaran les retencions fiscals que corresponguin. El premi podrà ser declarat desert, si així s’estima convenient.
El jurat es reservarà el dret d’interpretar aquestes bases en cas de dubte o decidir sobre qualsevol contingència que no hagi estat prevista.
El veredicte del jurat serà inapel·lable i es donarà a conèixer públicament durant la Festa de Sant Antoni d’Ascó 2010, en el decurs de l’acte d’inauguració de l’exposició de les obres presentades, al qual podran assistir tots els autors/es.
L’exposició es podrà visitar els dies 15, 16, 17, 23 i 24 de gener de 2010.
L’obra premiada quedarà en propietat de l’Ajuntament d’Ascó, ostentant-hi tots els drets existents i incloent-hi els drets d’explotació.

(Extracte de les bases)

Johan Cruyff, seleccionador

És una bona notícia que Johan Cruyff accepti ser el seleccionador de Catalunya en els nostres partits de costellada. Com sempre ocorre en aquest tipus d’informacions, hi ha detractors i partidaris. Si volem, clar que podem trobar pegues a aquesta decisió de la Federació Catalana de Futbol, però crec que poden ser més els efectes positius.

La vàlua d’aquest entrenador i el seu carisma internacional permetrà ajudar a difondre l’existència de la selecció catalana de futbol, i sens dubte, afavorirà que gent d’arreu conegui que en aquest país hi ha un sector de la societat que reclama l’oficialització de les nostres seleccions.
A més, per aquells qui ens vam aficionar al futbol a l’època del primer dream team, no podem oblidar els èxits esportius durant la seua etapa d’entrenador del Barça i el magnífic joc que desplegaven els Ferrer, Guardiola, Koeman, Bakero, Laudrup, Stòitxkov, Begiristain...
Ara només falta que faci l'esforç d'adreçar-nos alguna paraula en català...

La festa de la Castanyada a l'escola

El divendres a la tarda, i com ja és tradició, a l'escola Enric Grau Fontseré de Flix vam celebrar la Castanyada. És una festa popular de tardor que acostuma a ser treballada força en les escoles de Catalunya en consonància amb el calendari festiu del país. És temps de castanyes i panellets, i de tota una gamma de fruits de la tardor.

A l'escola, pel matí, l'alumnat del centre va rebre la visita sorpresa dels "monstres" que van generar més d'un ensurt. Tot i que després, les castanyeres, més dolces, també van passar per les aules per recollir les castanyes que es courien i es menjarien a la festa. Un any més, tot això ho van fer possible els xiquets i xiquetes de sisè.

Ja per la tarda, al pati de l'escola tothom es va fer un fart de ballar: el ball de la castanya, el ball de gitanes, i altres cançons més modernes però igual de populars. I per descomptat, entre ball i ball, a menjar-nos les castanyes.

Aquí us deixo unes imatges de la jornada.

Concert d'Hotel Cochambre

Ascó torna a preparar una nit musical per la Castanyada'09. Igual que l'any anterior, la nit del 31 d'octubre el Casal acollirà el concert del grup Hotel Cochambre i per finalitzar la vetllada, Disco Chambre.

Els reptes de la globalització per Arcadi Oliveres

Dijous passat Arcadi Oliveres va ser a Flix per pronunciar la xerrada Els reptes de la globalització.
Va començar fent-nos entendre que ja som ciutadans plenament globalitzats des del moment en què ens llevem: el despertador fabricat a Taiwan, l’aigua de la dutxa escalfada a través del gas o del petroli provinent del nord d’Àfrica o del Pròxim Orient, vestir-nos amb la roba de qualsevol marca ben occidental però feta a qualsevol país del sud-est asiàtic amb probable treball infantil, el primer cafè del matí produït per exemple a Colòmbia, etc.
Va traslladar-nos tota una sèrie de dades que realment fan esgarrifar.
Va centrar els efectes de la globalització en tres aspectes:

• la fam que afecta a una quantitat important de gent i la desigualtat creixent entre rics i pobles, en què l’abisme és cada cop més immens. Si no recordo malament va dir que el salari d’un canadenc és vuitanta vegades el d’un africà.
• la salut i les empreses farmacèutiques, en aquesta ocasió aportant dades a partir de la malaltia de la SIDA. Mentre a Occident s’ha convertit gairebé en una malaltia crònica, a l’Àfrica continua morint gent per la manca de medicines.
• la guerra, on el Nord dissenya i exporta l’armament que és consumit al sud, tot el contrari de la droga, que el sud exporta per ser consumida al nord.

En tot el seu discurs va vincular la relació, a vegades viciada, que existeix entre els governants (el cas del clan Bush és paradigmàtic) amb les grans fortunes.
De totes maneres, malgrat aquest panorama salvatge, considera que hi ha coses a fer, els petits gestos, fent un consum responsable, no adquirint productes de multinacionals poc respectuoses amb els drets dels infants... De tot plegat va donar una possible via de solució en un moment com l’actual, en què calen iniciatives que engresquin i que permetin superar la situació i evitar tornar a caure-hi: les cooperatives. L’exemple que va posar va ser la Cooperativa de Mondragón, a Euskadi, que dóna feina a milers i milers de persones i que ja abasta a tres sectors: l’industrial, el de distribució (on destaca Eroski) i el financer (Caja Laboral)
I un darrer toc d’atenció. Cal que les generacions actuals sapiguem deixar un món endreçat pel futur. Doncs bé, hi ha dades que no hi ajuden com el fet que l’any 1986 produíem el mateix que gastàvem, en canvi, avui en dia, el nostre consum ha crescut de tal manera que ja no som capaços de reposar el que consumim, i només produïm el que gastem fins el 23 de setembre.
Vam sortir informats i probablement sensibilitzats.

Correllengua 2009

Nova edició del Correllengua amb la participació dels centres educatius de Flix, els alumnes dels quals s'han encarregat de dinamitzar l'acte. La jornada ha consistit en una cercavila pel carrer Escoles fins a la plaça de l'Església, la lectura del Manifest del Correllengua 2009 i de textos de l'escriptor Manuel de Pedrolo -a qui es dedica el Correllengua d'enguany- a càrrec d'alumnes de l'Escola Enric Grau i Fontseré i de l'IES Flix, i per acabar, jocs tradicionals i un berenar de coca i xocolata per tothom.

Aquest és el Manifest que en aquesta ocasió ha estat redactat per Víctor Alexandre.

Manifest del Correllengua 2009
Potser us sembli un contrasentit, però no ho és. No és cap contrasentit que la màxima aspiració del Correllengua sigui poder desaparèixer algun dia. No és cap contrasentit perquè, quan això s’esdevingui, voldrà dir que la llengua catalana ha recuperat la normalitat i que, per tant, ja no calen celebracions com aquesta per prendre consciència de la perillosa situació en què es troba. Franco va morir l’any 1975, però hi ha àmbits en què la llengua catalana pateix exactament la mateixa marginació que quan era viu. I aquesta marginació, en bona part, és culpa nostra, perquè, tot i que no disposem de les estructures polítiques i jurídiques per fer que la llengua catalana gaudeixi en el seu territori del mateix estatus que l’espanyol a Espanya o que el francès a França, hi ha molts àmbits que depenen exclusivament de nosaltres i que, això no obstant, hem abandonat.
Un d’aquests àmbits és el de l’ús de la llengua. Una llengua que s’usa poc acaba no tenint raó de ser i allò que no té raó de ser desapareix. No tenim cap dret a acusar els nouvinguts de no parlar català si nosaltres som els primers que els parlem en una altra llengua. Quin interès poden tenir-hi si amb el nostre comportament els estem dient que no cal que l’aprenguin? Hem de comprendre que el gran motor de la humanitat és la necessitat. No hi ha evolució sense necessitat. I la llengua catalana, per molts segles d’història que tingui al darrere, només sobreviurà si és útil i necessària per viure als Països Catalans.
Hi ha, tanmateix, un altre factor de risc, i és el de la degradació de la llengua. La llengua catalana, cada cop més, s’està convertint en un patuès, en un dialecte de l’espanyol. I això –cal denunciar-ho- s’està fent en connivència amb els llibres d’estil de molts mitjans de comunicació catalans que, amb l’excusa “d’arribar a tothom”, no sols naturalitzen els castellanismes, sinó que també arraconen sistemàticament les paraules i les expressions catalanes més genuïnes i utilitzen les que presenten menys diferències morfològiques i fonètiques amb l’espanyol. És a dir, que l’arquitectura de la llengua és cada cop més pobre, la sintaxi fa pena i creix per moments la ignorància dels referents culturals propis. Això fa que la major part dels catalans utilitzin dites populars i frases fetes espanyoles en lloc de les pròpies i que la llengua catalana s’estigui transformant en un dialecte anomenat catanyol.
El Correllengua ens ajuda a prendre consciència d’aquesta transformació i ens adverteix que el futur de la llengua és indestriable del futur del país. Si perdem la llengua, perdem el país. Assumim, per tant, la nostra responsabilitat i treballem, cadascú des del seu àmbit, per petit que sigui, per tal que la llengua i el país assoleixin l’únic estatus polític que els pot retornar la normalitat. Treballem, en definitiva, per normalitzar políticament el nostre poble, perquè normalitzant-lo normalitzarem també la nostra llengua i la nostra vida.

Endavant amb el Correllengua!
Llengua, Cultura i Llibertat!
Visca els Països Catalans lliures!

Per un servei ferroviari digne

Dissabte passat es van manifestar membres de la Plataforma per la Defensa d'un Ferrocarril Públic i de Qualitat al Camp de Tarragona reclamant una millora dels serveis i de les infrastructures de les línies regionals de la demarcació de Tarragona. Podeu llegir la informació a:

El Punt
http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/13-serveis/93400-clam-popular-per-un-servei-ferroviari-millor.html

Diari de Tarragona
http://www.diaridetarragona.com/ebre/035536/plataforma/per/defensa/ferrocarril/critica/falta/serveis/estacions/priorat/ribera/debre

Avui

http://paper.avui.cat/article/societat/177185/denuncien/la/deixadesa/renfe/lebre.html Foto d'un tren de mercaderies al seu pas per Ascó de la web http://www.trenscat.cat/(Bernat Borràs)

Xerrada d'Arcadi Oliveres a Flix

El Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE), conjuntament amb l'Ajuntament de Flix, ha organitzat la xerrada Els reptes de la globalització a càrrec d'Arcadi Oliveres. La cita és el proper dijous 22 d’octubre a les 19 h a la sala de Ca Don Ventura de Flix.

Premsa de Malta i Colòmbia

Les darreres incorporacions de premsa estrangera a la col·lecció han arribat des de Colòmbia i des de Malta i ho he d'agrair a dos alumnes que han visitat aquests països durant les vacances d'estiu.

Mostra de cant coral a Flix

Aquest diumenge Flix acull la XVI Mostra de Cant Coral de la Ribera d'Ebre. En la trobada hi prenen part l'Orfeó Tivissà, l'Orfeó d'Ascó, el Grup Coral de la Palma d'Ebre, el Cor l'Aubadera de Móra d'Ebre, la Coral de la Torre de l'Espanyol, les Veus de Riba-roja i l'Orfeó de Flix.

Clausurà la Mostra la interpretació conjunta d'El Cant de la Senyera a càrrec de tots els grups participants sota la direcció d'Alfons Guiu.