Tot a punt perquè en poques hores comencin els actes de la I Jornada d'Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés: 400 anys de l'expulsió dels moriscos. Ahir per anar fent boca vam poder veure la pel·lícula Expulsados 1609, i per al dia d'avui, Lo Rogle recupera un poema que apareix a la novel·la La creu de la mitja lluna en la qual Carmel recorda aquell episodi de la nostra història.
Dels horts la maragda,
dels sembrats l’or vell,
per sanefa els àlbers
i el riu per serrell,
i les fruites madures
i les flors fragants
dibuixen figures de colors llampants:
catifa teixida
per l’amor sufí
als peus de la vila
móra perquè sí.
De genolls al terra
i amb les mans al cel
cinc vegades prega
cada dia a Déu,
que els fills li expulsaren
mals homes cristians
perquè a Déu pregaven
aixecant les mans.
No els valgué taqyya
ni la conversió,
i amb llàgrima viva
marxaren d’Ascó.
CARMEL BIARNÉS D’ASCÓ
dels sembrats l’or vell,
per sanefa els àlbers
i el riu per serrell,
i les fruites madures
i les flors fragants
dibuixen figures de colors llampants:
catifa teixida
per l’amor sufí
als peus de la vila
móra perquè sí.
De genolls al terra
i amb les mans al cel
cinc vegades prega
cada dia a Déu,
que els fills li expulsaren
mals homes cristians
perquè a Déu pregaven
aixecant les mans.
No els valgué taqyya
ni la conversió,
i amb llàgrima viva
marxaren d’Ascó.
CARMEL BIARNÉS D’ASCÓ
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada