Fins aquest estiu encara no m’havia llegit Les veus del Pamano de Jaume Cabré. Senzillament genial. Més de sis-centes pàgines que es llegeixen amb interès creixent amb la voluntat d’anar endinsant-te en la història i descobrir l’esdevenir dels personatges en el clima asfixiant dels primers anys de la postguerra.
Jaume Cabré ens trasllada a la Vall d’Àssua, al Pallars Sobirà, als primers anys quaranta, quan al poble imaginari de Torena hi arriba un jove mestre d’escola, Oriol Fontelles, acompanyat de la seva dona embarassada. El que no sap en arribar és que l’espera una comunitat on les famílies conviuen arrossegant els estralls d’una guerra que les ha situat a la seva trinxera, la por i la ràbia dels desafectes davant l’autoritarisme de l’alcalde Targa, el poder omnipresent de la terratinent Elisenda Vilabrú, amanit amb històries de maquis i falangistes.
En aquest ambient enrarit el mestre Fontelles es troba duent una doble vida al costat del falangisme abocat pels poders fàctics, al mateix temps que col·labora obligadament amb els maquis, però especialment pel pes a la consciència d’esdeveniments en què s’ha vist implicat com a delator. Precisament aquest episodi l’allunya de la seva dona i ja no arriba a conèixer la criatura que esperaven.
Aquesta història ens arriba a través de la troballa que 50 anys després fa una mestra de Sort, la Tina Bros, d’un quadern on el mestre havia escrit la seva veritat adreçat a la seva filla. En els quaderns l’Oriol Fontelles vol explicar-li la seva veritat perquè conegui qui va ser realment el seu pare, la figura de la qual ha patit tergiversacions interessades, fins i tot cinquanta anys després. La Tina, malgrat el pas del temps, es rebel·la a la tergiversació de la memòria del mestre Fontelles i vol arribar fins al final per fer surar la veritat. Queda clar que la història l’escriuen els vencedors.
Jaume Cabré amb mestria canvia d’espai i temps, alterna passat i present i ho fa sense que els lectors ens perdem. A banda d’aquesta trama intensa, plena de sorpreses i giragonses, obre un ampli ventall de temes a la reflexió com la recuperació de la memòria històrica, les accions comeses en l’època franquista o la gestió del poder.
Entenc l’èxit que va assolir l'obra a Alemanya arran de la presència de la cultura catalana com a convidada a la Fira de Frankfurt de 2007 sense oblidar que ha estat traduïda a una dotzena d’idiomes.
Jaume Cabré ens trasllada a la Vall d’Àssua, al Pallars Sobirà, als primers anys quaranta, quan al poble imaginari de Torena hi arriba un jove mestre d’escola, Oriol Fontelles, acompanyat de la seva dona embarassada. El que no sap en arribar és que l’espera una comunitat on les famílies conviuen arrossegant els estralls d’una guerra que les ha situat a la seva trinxera, la por i la ràbia dels desafectes davant l’autoritarisme de l’alcalde Targa, el poder omnipresent de la terratinent Elisenda Vilabrú, amanit amb històries de maquis i falangistes.
En aquest ambient enrarit el mestre Fontelles es troba duent una doble vida al costat del falangisme abocat pels poders fàctics, al mateix temps que col·labora obligadament amb els maquis, però especialment pel pes a la consciència d’esdeveniments en què s’ha vist implicat com a delator. Precisament aquest episodi l’allunya de la seva dona i ja no arriba a conèixer la criatura que esperaven.
Aquesta història ens arriba a través de la troballa que 50 anys després fa una mestra de Sort, la Tina Bros, d’un quadern on el mestre havia escrit la seva veritat adreçat a la seva filla. En els quaderns l’Oriol Fontelles vol explicar-li la seva veritat perquè conegui qui va ser realment el seu pare, la figura de la qual ha patit tergiversacions interessades, fins i tot cinquanta anys després. La Tina, malgrat el pas del temps, es rebel·la a la tergiversació de la memòria del mestre Fontelles i vol arribar fins al final per fer surar la veritat. Queda clar que la història l’escriuen els vencedors.
Jaume Cabré amb mestria canvia d’espai i temps, alterna passat i present i ho fa sense que els lectors ens perdem. A banda d’aquesta trama intensa, plena de sorpreses i giragonses, obre un ampli ventall de temes a la reflexió com la recuperació de la memòria històrica, les accions comeses en l’època franquista o la gestió del poder.
Entenc l’èxit que va assolir l'obra a Alemanya arran de la presència de la cultura catalana com a convidada a la Fira de Frankfurt de 2007 sense oblidar que ha estat traduïda a una dotzena d’idiomes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada