Premsa d'Andorra

Tot i la proximitat, encara no tenia cap exemplar de publicació de premsa estrangera dels nostres veïns del Principat d'Andorra. A la col·lecció doncs ja hi ha el Diari d'Andorra i el Periòdic d'Andorra.

Bed&Breakfast: Disc d'Or

El treball dels Amics de les Arts, Bed&Breakfast, ja és Disc d'Or després d'haver aconseguit la distribució de 30.000 còpies.
Tot sembla indicar que el 2012 veurà la llum un nou disc del grup.

Dia Europeu de les Llengües

Per un país de tots...

EXTRACTE DEL MANIFEST DE SOMESCOLA.CAT
El Tribunal Suprem espanyol ha dictat tres sentències que qüestionen el català com a llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya, ratificades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya amb una interlocutòria en forma d’ultimàtum. Aquest fet atempta clarament contra el model d’escola catalana, un model que ha funcionat amb èxit els darrers 30 anys.
La immersió lingüística i la consideració del català com a llengua vehicular a les aules garanteix el coneixement de les dues llengües oficials a Catalunya i ha estat objecte de reconeixement per part de diverses institucions europees i internacionals.
Aquest model educatiu ha contribuït a pal•liar el greu desequilibri que viu el català, llengua pròpia de Catalunya, respecte del castellà, en diferents àmbits, alhora que s’ha demostrat eficaç en l’acollida i la inclusió social dels infants i joves dels darrers moviments immigratoris, tot contribuint a mantenir la cohesió dels nostres pobles i ciutats.
Les persones, entitats i centres educatius agrupats en la plataforma Somescola.cat

SUBRATLLEM:
Que l’ensenyament en català, mitjançant la immersió lingüística, ha de continuar essent un dels principals actius per aconseguir una societat cohesionada, en què no hi hagi separació entre comunitats ni discriminacions de cap mena.
Que cal reforçar el model d’escola catalana i millorar la seva qualitat, per tal de garantir un bon coneixement de les llengües oficials que possibiliti l’ús del català en tots els àmbits socials, econòmics i culturals.

EN CONSEQÜÈNCIA:
Rebutgem les sentències del Tribunal Suprem espanyol i la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra l’escola catalana, així com les demandes que les han inspirades.Fem una crida a continuar reforçant el model d’escola catalana i a lluitar amb tots els mitjans democràtics per no posar en perill la cultura i la cohesió social de Catalunya.
Animem les persones, les entitats i tota la comunitat educativa a comprometre’s de manera activa en suport d’una escola catalana en llengua i en continguts, que no separi els infants i joves per la seva llengua d’origen i que ajudi a construir una societat més cohesionada, democràtica i lliure.

Sopa de Cabra al Palau

Musicalment aquesta Diada Nacional està marcada pel retorn triomfal de Sopa de Cabra que al llarg d'aquest mes ofereix concerts a Barcelona, Tarragona, Girona i Palma. Una oportunitat per recordar les cançons -en alguns casos convertides en himnes-  que ens han ofert en la seva trajectòria i que a dia d'avui encara fan vibrar els seus seguidors.

Paraules de Màrius Serra a la Diada'11

En l'acte oficial commemoratiu de l'Onze de Setembre, la intervenció de Màrius Serra ha estat molt celebrada pel públic. Aquí us deixo la transcripció del discurs:

El número 100 sona com la tercera persona del verb sentir de manera que els centenaris acostumen a ser de caire més aviat sentimental, el de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans també ho és. Recordem-ne els seus primers membres: Alcover, Carner, Plascà, Fabra, Guimerà, Maragall i Segalà, però una institució científica sap que el cor és només un vàlvula i que els sentiments també els regeix el cap.

L’eminent lingüista britànic David Cristal en una conferència a Barcelona, va dir que ell comprenia els catalans perquè ell era gal·lès, l’anglès, va afirmar Cristal, és la meva llengua del cap, i el gal·lès la del cor. Els presents vam aplaudir per cortesia, però estic segur que cap dels membres de la secció filològica no hi estava pas d’acord. El llegat lingüístic de Pompeu Fabra es fonamenta en la unió de cap i cor.

L’any 69 Josep Pla va escriure un paràgraf que hauria de fer reflexionar a tots els dirigents que ara mateix ens escolten. "Fabra -va dir Pla- ha està el català més important del nostre temps, perquè és l’únic ciutadà d’aquest país, d’aquesta època, que havent-se proposat obtenir una determinada finalitat pública i general ho aconseguí d’una manera explícita i indiscutible".

En aquest sentit no hi ha ningú més que s’hi pugui comparar. Naturalment, l’any 69 el senyor Josep Guardiola no havia nascut. Però quin va ser el propòsit de Pompeu Fabra? Va ser el mateix que té la ja centenària secció filològica, fondre el cap i el cor a través de la paraula viva.

Busquem un exemple de paraula ben viva, futbol. Prové d’un anglicisme, foot ball paraula plana en anglès, la segona síl·laba de la qual té una o oberta i llarga. Fabra en va proposar l’adaptació a la llengua catalana. Ara fa 100 anys en podíem haver dir futbol, com fan en castellà, però els catalans de parlar oriental, tendiríem a pronunciar futbol igual com diem tèrbol. Hi havia una altra possibilitat, és clar, desplaçar l’accent a la segona com en el cas del portuguès futibol i així es pronunciaria oberta en tots els dialectes del català i com en el terme original anglès. La forma aguda del futbol, ja sorgia espontània de molts catalanoparlants, Pompeu Fabra simplement va parar orella i va influir després perquè se n’aguditzés la pronuncia. Així doncs ara tenim futbol tothora i també en tots els àmbits de la llengua catalana, inclosos els amics del País Valencià.

Un encert estratègic doncs. Anys després, el doctor Badia i Margarit ens va fer veure que en català, abans identifiquem una paraula pel seu timbre vocàlic que no pas per l’accent d’intenció.

La connexió entre el cap i el cor em fa acabar aquesta glosa celebradora del centenari amb un record sentit al dr Joan Solà. L’any 87, el doctor Solà va proposar 11 conceptes que explicaven la reconstrucció del català com a llengua moderna, rica, de cultura, nacional, referencial, composicional, reflex de la parla, clara, lògica, autònoma i germana de les altres llengües d’Europa.

En aquest solemne centenari convé recordar unes paraules poc conegudes de Pompeu Fabra que el doctor Solà sovint reivindicava. Deia Fabra: "Contràriament al que vostès podien pensar de mi he de manifestar-los que quan es tracta de l’ensenyament del llenguatge jo no sóc partidari d’una gran profundització en la gramàtica perquè la cosa interessant és l’adquisició del llenguatge per part del infants, l’adquisició de l’ús corrent de la llengua que s’anomena literària i per això es necessita gramàtica, però no massa gramàtica". D’això que deia Fabra ara fa cent anys, avui en diem immersió lingüística.

Necessitem que el cor i el cap siguin capaços de submergir-se a l’hora, junts, en la mateixa investigació i no pas en dues línies. En aquest segon segle de secció filològica necessitem més immersió lingüística que mai per tenir un futur capicua. Amb el cap i amb el cor. Només si vehiculem del dret i del revés el nom de la nostra llengua en traurem l’entrellat: Català a l’atac.

Visca la llengua viva i visca el submarinisme!
Imatge: www.ara.cat

Concert de la Raval's Band

En motiu de la Diada Nacional de Catalunya, entre les activitats programades a Ascó vull destacar el concert que oferirà la Raval's Band a la plaça del Casal. La Rava'ls Band està dirigida pel bon músic i millor amic Bartolomé García-Plata, i segur que ens farà passar una vetllada ben agradable.
La Banda està formada per gent que estudia, treballa o viu al Raval de Barcelona.

IV Curs Coneguem la Ribera d'Ebre

El Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE), organitza un any més el Curs Coneguem la Ribera d'Ebre, que arriba a la seva quarta edició. Tindrà lloc a Ca Don Ventura, a Flix, els dies 16, 20, 22 i 27 de setembre a les 19 hores.

El curs consistirà en les següents xerrades:

16/09/10 - La societat agrària tradicional, per Jordi Ferrús
20/09/10 - Escultors de la Ribera d'Ebre, per Loreto Meix
22/09/10 - Imatges d'ahir i d'avui a Flix, per Francesc R. Visa
27/09/10 - La pauma a Rasquera, per Lucrècia Bladé

El curs compta amb el suport del Departament d'Ensenyament, i pels docents assistens suposa rebre un certificat d'assistència de 10h. Per inscriure-us es pot fer des del 7 de setembre al Pla de Formació de Zona de la Ribera d'Ebre, a l'adreça següent: http://www.xtec.cat/formacio/plans_zona/index.htm

Organitza: CERE
Col·labora: Ajuntament de Flix, Ràdio Flix, IRMU, Departament de Cultura, Antena del Coneixement, Departament d'Ensenyament, Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre

Guardiola, Medalla d'Or del Parlament

Pep Guardiola: "Si ens aixequem ben d'hora, i sense retrets, som un país imparable" (8 de setembre de 2011)

2a Festa de la Jota de la Ribera d'Ebre

Cliqueu sobre la imatge per ampliar el cartell.

El proper dissabte 10 de setembre, i com a preludi de la Diada, tindrà lloc la 2a Festa de la Jota de la Ribera d’Ebre que, en aquesta edició es durà terme a Flix, a la plaça del Mercat.
En aquesta segona edició, són dos els municipis que s’han sumat a la Festa recuperant la jota del seu poble: Garcia i Vinebre. Per tant, actualment, son 8 els municipis riberencs que la ballen davant dels 6 de l’any passat.
Com en l’anterior edició, la 2a Festa de la Jota s’ha organitzat conjuntament entre entitats de cada municipi: Associació Cultural Artur Bladé i Desumvila; Associació Cultural Lo Llaüt, Associació de Dones de Miravet, Grup Cultural Rasquerà, Grup de jotes de Garcia, Grup de jotes de Flix, Grup de jotes de Riba-roja d’Ebre, Grup de jotes de Vinebre i també conjuntament amb el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre i el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre.
S’ha comptat amb el suport de tota els ajuntaments de la comarca dels municipis que ballen la jota: Ajuntament d’Ascó, Ajuntament de Benissanet, Ajuntament de Flix, Ajuntament de Garcia, Ajuntament de Miravet, Ajuntament de Rasquera, Ajuntament de Riba-roja d’Ebre, Ajuntament de Vinebre, així com de l’Antena del Coneixement de la URV, la Delegació del Govern a les Terres de l’Ebre, l’Institut Ramon Muntaner i Tallers per la Festa.

La 2a Festa de la Jota començarà a les 17.30, i s’allargarà fins a la nit.

El programa és el següent:

17.30 h: Inauguració de la Festa a càrrec d’autoritats i de membres de Saragatona, grup de jotes de les Terres de l’Ebre que han treballat en la recuperació de la jota a la nostra comarca.

18.00 h: Taller de jotes. Taller obert a tothom que vulgui aprendre a ballar jotes de la comarca.

19.30 h: Festa de la Jota de la Ribera d’Ebre.

21.00 h: Sopar popular (compra dels tiquets, a l’Ajuntament de Flix).

22.30 h: Espectacle amb el grup de jotes Saragatona, a la Pista de la Unió Social.

En motiu de la 2a Festa de la Jota s’inaugurarà també una exposició de fotografies antigues de gent ballant la jota a Flix, Vinebre i Ascó. L’exposició es podrà veure a la plaça del Mercat.

Temps difícils. Serenitat i fermesa

Decret de Nova Planta (1716): "... el mayor cuidado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin se darán las providencias más templadas y disimuladas para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado".

Poc a poc el nostre país és posat contra les cordes sense cap mena de desvergonyiment.
Per començar amb aquesta reforma de la Sagrada Constitució Espanyola que és una ofensa a l'autogovern de Catalunya. Per cert, una reforma que ha estat votada per la majoria dels diputats catalans al Congreso.
Per si no n'hi hagués prou, una sentència del TSJC amenaça la immersió lingüística en català, un model d'èxit que ha estat reconegut des d'instàncies internacionals com el Parlament Europeu.
La llengua pròpia d'un país no ha de ser la llengua vehicular de l'ensenyament en aquell país? Tant costa d'entendre?
Vivim dies en què es veuen amenaçats elements bàsics de la identitat i la voluntat de ser de Catalunya, aspectes com el català com a llengua vehicular a l'escola o el propi autogovern del país.

Ara més que mai, en temps difícils, cal reclamar fermesa al nostre govern.

Gelat i jocs

Lo Llaüt de nou proposa una oferta lúdica nocturna per acomiadar les nits a la fresca: Gelat i jocs.