L'historiador, filòleg i editor Josep Massot i Muntaner va rebre aquest dimecres el guardó que el distingeix com a 44è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, reconeixement que lliura Òmnium Cultural.
La casualitat va fer que el Premi recaigués en aquest monjo de Montserrat procedent de Mallorca en un moment en què la llengua catalana a les Illes es troba amenaçada per la política del govern popular.
Després de voler crear una xarxa educativa de doble línia, en què els pares podien escollir la llengua vehicular d'aprenentatge dels seus fills, ara era una decisió que rebaixava la situació del català a l'administració, convertint el seu coneixement en un mèrit i no en un requisit, com correspon a la llengua pròpia de qualsevol territori. Tant un com l'altre aspecte trenquen el consens en la normalització lingüística que es va assolir fa 26 anys a la Illes Balears.
Aquests fets d'actualitat van ser presents en els discursos de la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, i del Premi d'Honor Josep Massot.
Aquest és un fragment de les paraules que va adreçar Josep Massot en l'acte de lliurament del Premi a la seva trajectòria: "Les Illes Balears i el País Valencià passen per moments especialment difícils, i em solidaritzo un cop més amb tots els intents d’aconseguir que el govern del president Bauzà faci marxa enrere en les mesures clarament lesives contra la nostra llengua, que necessita una protecció especial i que no fa ombra a cap de les llengües més consolidades i més conegudes, i que el govern del president Fabra s’esforci per defensar la llengua pròpia del País Valencià, que hi fou duta per Jaume I al segle XIII i que és vehicle de comunicació amb les altres terres que haurien d’ ésser germanes i no rivals".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada