Com gairebé experts constitucionalistes, hem seguit amb atenció el desenvolupament de les últimes jornades de la intensa política catalana. S'esperava a veure com es desenvoluparia la sessió d'avui al Parlament en el qual s'havia d'aprovar la proposició de llei de cessió de la competència per convocar una consulta sobre el futur polític de Catalunya. Així ho preveu la pròpia Constitució Espanyola en l'article 150.2. Una sessió que es pretenia amb certa transcendència històrica en tant que se segueix el full de ruta traçat per les forces polítiques catalanistes que preveuen convocar la consulta des de la legalitat i acordada amb l'Estat. Bé, l'Estat continua negant-nos aquest dret a decidir.
Finalment el resultat de la votació ha estat contundent. Dues terceres parts dels diputats que han votat ho han fet a favor (87) mentre que s'hi han mostrat contraris encara no una tercera part (43). Tres han estat els diputats que s'han abstingut, membres de la CUP, qui per coherència consideren que Madrid no ha de donar permís i aquesta és una via sense futur. D'una banda, ha sabut greu perdre tres vots d'una força política que està compromesa amb el procés, però de l'altra, és una posició coherent i que avui el seu portaveu ha sabut argumentar.
Quant als vots afirmatius: CiU, ERC i ICV-EUiA, i tres diputats del PSC (Joan Ignasi Elena, Marina Geli i Núria Ventura). Gest valent d'uns diputats que han volgut ser coherents amb el seu ideari i amb el programa electoral amb què el seu partit es va presentar a les eleccions del 25-N. Avui el PSC ha escrit una pàgina de la seva història que a molts dels seus afiliats i votants no ha agradat. Han votat al costat de PP i C's, uns partits que neguen precisament la condició de nació de Catalunya. Tot sembla indicar que la trencadissa a dins del PSC portarà cua; la supeditació al PSOE és més que evident, i s'estan situat apressadament fora de la centralitat política del país. Avui no s'ha votat a favor de la independència. S'ha demanat poder convocar una consulta.
La bona notícia finalment és que el procés va endavant. Per moltes voltes que li vulguin donar, 87 és més que 43.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada