diumenge, 31 de maig del 2015

Preparats

El govern de la Generalitat ha endegat la campanya institucional “Preparats” amb la voluntat d’implicar els ciutadans en el procés de construcció d’una societat amb més recursos, millors serveis i millor qualitat democràtica.
Tot i ser una campanya que al llarg de sis setmanes vol fer partícip al conjunt de la població d'un futur millor entre tots, és inevitable pensar que ens convida a posar les bases del que acabarem decidint el 27-S. Preparats?
.

dissabte, 30 de maig del 2015

La Copa és nostra!

F.C. Barcelona
Campió de la Copa del Rei 2015

ATHLETIC BILBAO 1 - BARÇA 3

diumenge, 24 de maig del 2015

24M: resultats electorals a Ascó


Les eleccions municipals del 24-M a Ascó han deixat els següents resultats:

Independents d'Ascó-FIC 460 vots 43,56% 4 regidors
Convergència i Unió 435 vots 41,19% 4 regidors
Esquerra Republicana de Catalunya - AM 129 vots 12,22% 1 regidor

Cens: 1.377 electors
Participació: 1.085 votants - 78,79%
Vots nuls - 29
Vots en blanc - 32

dilluns, 18 de maig del 2015

Jane Goodall, Premi Internacional Catalunya

El Govern ha fet pública la concessió del XXVII Premi Internacional Catalunya que, a proposta del jurat, ha recaigut en la doctora Jane Goodall. El jurat ha destacat "tota la trajectòria i la contribució científica" d'aquesta antropòloga i primatòloga britànica. El guardó s'ha atorgat “pel seu triple vessant analític, empíric i compromès”. L’acta del jurat ressalta així mateix “d’una banda, la seva transcendental contribució científica, que ens ha dut a una millor comprensió de la natura, la cultura i el comportament humans (entre altres coses, en mostrar-nos que no són fenomens independents). De l’altra, el reconeixement que aquest fet suposa la promoció de la solidaritat dels éssers vius, la sostenibilitat del seu entorn i la pau entre els homes mateixos”.
El guardó el lliurarà el President de la Generalitat el dilluns 27 de juliol.


Dades biogràfiques
JANE GOODALL
Jane Goodall va néixer a Londres, Gran Bretanya, el 1934. Fent realitat el seu somni de viatjar a Àfrica, el 1957 se’n va anar a Kènia, on es va posar en contacte amb el paleontòleg Louis Leakey, que la va orientar a l’estudi dels ximpanzés a Tanzània: l’estiu de 1960 arribava al Parc Nacional de Gombe, a les riberes del llac Tanganyika, actualment Tanzània, a l’Àfrica Oriental, per documentar i estudiar la vida social i familiar de la comunitat de ximpanzés Kasakela, que vivia allà en estat salvatge. 

En el seu primer any d’observació, Jane Goodall va fer diversos descobriments importants, i amb mètodes poc convencionals (com posar noms als primats en lloc de numerar-los, que era la pràctica habitual): que els ximpanzés no eren vegetarians, que fabricaven eines i que demostraven un pensament racional i una capacitat de dur a terme accions considerades fins aleshores només humanes. Per tant, les similituds entre els humans i els ximpanzés existien més enllà dels gens. 
El 1963 National Geographic va publicar els estudis de Goodall, amb unes captivadores fotografies d’Hugo van Lawick, primer marit de Jane, amb qui va establir un centre permanent de recerca, el Gombe Stream Research Center. 
El 1965 Jane Goodall va obtenir el doctorat per la Universitat de Cambridge, a la Gran Bretanya, i el 1977 va fundar el Jane Goodall Institute for Wildlife Research, Education and Conservation. El 1987, després d’assistir a una conferència internacional en què es va assabentar de la creixent desaparició dels boscos a Àfrica, Jane Goodall va decidir dedicar-se també a promoure la defensa dels animals i del medi ambient per tot el món.
L’estudi pioner de la Dra. Goodall sobre els ximpanzés salvatges i els seus hàbitats, que va començar fa 55 anys a Tanzània, ha canviat radicalment la manera com els éssers humans pensem tant en els ximpanzés com en nosaltres mateixos. La seva innovadora metodologia de treball de camp, que considera els ximpanzés individus amb ment, emocions i personalitats pròpies, va revolucionar els paradigmes científics per sempre més. Els seus descobriments sobre els nostres parents evolutius vius més propers, començant per la seva conducta instrumental, van transformar definitivament la definició de l’Homo sapiens
Les seves dècades de recerca en la natura han proporcionat troballes úniques sobre l’etologia dels ximpanzés (per exemple, fabricació d’eines, alimentació, estructura social, àrees de distribució, relació mare-cria) i han impulsat centenars d’investigadors a continuar i ampliar la seva tasca en aquesta àrea i d’altres relacionades, que actualment són la base dels programes no només científics, sinó de conservació dels grans simis a tot el món. 
Així, la diària investigació a Gombe continua fins als nostres dies a través dels investigadors de l’equip de la Dra. Goodall, i és un dels estudis de camp més llarg mai realitzat de forma continuada a la natura. Totes les dades de la investigació es tracten a l’Institut Jane Goodall Centre d’Investigació de la Universitat de Duke, Carolina del Nord, als Estats Units. El seu treball ha inspirat moltes altres persones perquè es converteixin en científics i dotzenes de tesis doctorals sobre l’etologia, l’ecologia i altres camps s’han produït en el Gombe Stream Research Center, a Tanzània. 
El treball pioner de Jane Goodall ha comportat desenes d’articles científics, una vintena de pel·lícules per a la televisió i el cinema (l’última d’elles “El viatge de Jane”, preseleccionada als Oscars 2012 com a millor documental), milers d’articles i entrevistes en els mitjans de comunicació i vint-i-cinc llibres impresos en una dotzena d’idiomes. 
Membre de l’Orde de l’Imperi Britànic i Missatgera de la Pau de les Nacions Unides, Jane Goodall ha estat investida doctora honoris causa per una cinquantena d’universitats de tot el món, i ha obtingut més d’un centenar de premis, entre d‘altres el Paul Getty Wildlife Conservation Prize, el Premi Kyoto en Ciència Bàsica, el Tyler per Assoliments Científics, la Medalla Benjamin Franklin, el Príncep d’Astúries d’Investigació i Tècnica i la Medalla d’Or de la Unesco. 
Amb una filosofia humanista i una actitud humil, la Dra. Goodall no només ha produït innovadors treballs científics sobre les diferents espècies i els seus hàbitats, canviant fins i tot els paradigmes científics de l’època, sinó que també ha animat a molts a investigar, aprendre, protegir, empatitzar i actuar per fer d’aquest un món més sostenible. 
L’any 1992 la Dra. Goodall va fundar el Centre de Rehabilitació de Ximpanzés de Tchimpounga, a la República del Congo, que acull més de 150 ximpanzés orfes i s’ha convertit en el centre de rescat de ximpanzés més gran d’Àfrica. El programa inclou la reintroducció dels individus aptes en zones de selva protegida, i s’ha realitzat amb èxit durant els anys 2013 i 2014, amb l’emotiva reintroducció del ximpanzé Wounda, que espontàniament es va girar per abraçar Jane Goodall com a agraïment i comiat, abans d’internar-se a la selva. Aquest vídeo ha estat vist per més d’un milió de persones. 
Actualment Jane Goodall compagina la seva tasca científica amb la protecció de la biodiversitat i la promoció de la pau i la comprensió entre els pobles, viatjant tot l’any per difondre el seu missatge a través de xerrades, conferències i mitjans de comunicació, la promoció de la sostenibilitat en els nostres estils de vida i la conservació d’ecosistemes sencers, principalment a través de la participació i el desenvolupament sostenible de les comunitats locals. 
La seva tasca de sensibilització a nivell global li comporta viatjar 300 dies a l’any: el 2014 va estar a 67 ciutats de 25 països, inclosa la seva visita a Catalunya per a una conferència especial a Cosmocaixa a Barcelona i la celebració del seu 80è aniversari a la seu de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona. 
Durant molts anys, Jane Goodall ha estat fent pública denúncia i advertiment cap a audiències internacionals sobre el canvi climàtic, la pèrdua de la biodiversitat i la degradació i destrucció d’hàbitats. Al mateix temps, s’han creat eines per fer front a aquests reptes a través de l’Institut Jane Goodall, que compta en l’actualitat amb oficines en una trentena de països; el programa de mobilització i educació ambiental Roots and Shoots, creat per la Dra. Goodall el 1991, es troba a 130 països, amb més de 17.000 grups actius, també a Catalunya, que treballen voluntàriament per a la millora de l’entorn social i medi ambiental. 
Un altre dels programes iniciats per Jane Goodall és el TACARE, creat el 1994 a Tanzània, basat en l’aplicació de mètodes científics per a la conservació de la biodiversitat, per tal de lluitar contra la pobresa (“el pitjor enemic de la conservació”, segons les seves pròpies paraules) i crear alternatives econòmiques ambientalment sostenibles per als habitants al voltant del Parc Nacional de Gombe. L’irrefrenable creixement de les poblacions locals, a més de les onades de refugiats de guerra procedents de Burundi i la República Democràtica del Congo, va donar lloc a la tala de boscos per a l’agricultura i l’espai vital. TACARE se centra en el desenvolupament socioeconòmic de la comunitat i ofereix formació i educació en el maneig sostenible dels recursos naturals. S‘ofereix un model integral d’innovació basat en la comunitat, per abordar eficaçment les necessitats humanes, alhora que la promoció dels valors de conservació. TACARE s’està ampliant a altres països d’Àfrica, com al Congo, Uganda, Congo-Brazzaville i el Senegal. 
L’Institut Jane Goodall compta amb un equip a l’Estat espanyol, amb seu a Barcelona, que des de l’any 2007 ha creat i dut a terme diferents programes originals d’investigació, educació ambiental, conservació, ecoturisme, diversitat cultural i desenvolupament sostenible per tot l’Estat i en alguns països africans, com el Senegal i el Congo. Els projectes de conservació i desenvolupament sostenible impulsats al Senegal per l’oficina local de l’Institut Jane Goodall, liderats per la primatòloga catalana Liliana Pacheco (Beca Floquet de Neu 2014) i l’economista català Ferran Guallar, han rebut el suport d’institucions locals, com la Fundació Zoo de Barcelona, l’Autoritat Metropolitana de Barcelona o l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat. 

(Nota de premsa Generalitat de Catalunya)

diumenge, 17 de maig del 2015

Campions de Lliga #23

fcbarcelona.cat
FC BARCELONA
Campió de Lliga 2014/15

divendres, 15 de maig del 2015

Sant Isidre Llaurador

Ascó, festa de Sant Isidre de finals dels anys seixanta. Cedida per Agustina Raduà. Clotxina de retratos (2008)


Avui Lo Rogle recupera un poema escrit per Carmel Biarnés tot just fa 50 anys. El motiu: la festivitat de Sant Isidre Llaurador, advocació que va passar a ser commemorada després de la guerra civil, amb activitats religioses i socials organitzades primer per la "Germandat" (vinculada a Falange), per la Cambra Agrària Local després i actualment per la Cooperativa Agrícola Sant Isidre d'Ascó.

A SANT ISIDRE LLAURADOR
Vós fóreu Sant d'espardenya
i de roba de vellut,
de mà disposta a la feina
per a rompre el camp eixut,
i fóreu pagès "fanàtic"'
— primer Déu i l'oració — ,
i quin premi més simpàtic
tindré un àngel llaurador!
I si en vida contemplareu
ja per vostra santedat
tants prodigis... mai trencareu
un manament pel pecat!
**
Qui peca per no anar a Missa,
algú que hi va per robar,
i aquell altre escandalitza
pel joc o pel blasfemar,
qui no peca d'impuresa
cau per un fals testament,
o el mentir té per empresa
dient que ho diu l'altra gent.
Eix peca per negligència,
aqueix per necessitat,
l'un perquè no tens consciència,
1 l'altre ben conscienciat.
Però Vós complíreu alhora
amb tots els deu manaments!
I ara tothom vos implora
festejant-vos ben contents!
**
Patró de la pagesia
Sant Isidre Llaurador,
si el meu poble en Vós confia
no us oblideu mai d'Ascó!

CARMEL BlARNÉS
Ascó, 15 maig 1965

Publicat a la revista de Flix La Antorcha 

dimecres, 13 de maig del 2015

Tingui, falti!

Fins el dia 16 de maig es pot visitar al vestíbul de l'ajuntament d'Ascó l'exposició d'àlbums de cromos que porta per títol Tingui, falti!
Es tracta d'una activitat realitzada pels alumnes de 4t d'ESO de l'Institut de Flix amb la col·laboració d'una desena de persones que han cedit els seus àlbums per poder acollir aquesta mostra. Aquesta exposició es va poder visitar a Flix a l'entorn de la diada de Sant Jordi, i des de la setmana passada s'ha fet el seu muntatge a Ascó. Les entitats que hi han col·laborat són l'ajuntament d'Ascó, Vídeo Ascó TV, el CERE i Lo Llaüt.
***
Els primers cromos apareixen fa dos segles, a principis del segle XIX, però no és fins el 1933 que apareixen els primers àlbums de cromos en català: es tractava de la col·lecció Història de Catalunya de la xocolata Juncosa.

dimarts, 12 de maig del 2015

Premis Vila d'Ascó 2015

X Premi de Poesia Joan Perucho “Vila d’Ascó” 2015
A l'ombra del record de Francesc Culleré (Balaguer)

XXVII Premi Literari “Vila d’Ascó” 2015
Defenseu-nos en la batalla de Miquel Reverté (Sant Carles de la Ràpita)

També es va lliurar el XXV Certamen de Narrativa Breu per a Joves Sant Jordi 2015, que es van emportar en les respectives categories Martí Casal (Barcelona), Àngels Aubanell (Gandesa) i Ariadna Ortiz (Ascó)

VILAWEB
Miquel Reverté s'endú el premi Vila d'Ascó amb una novel·la policíaca a la Tortosa actual


NACIÓ DIGITAL
El rapitenc Miquel Reverté s’endú el XXVII premi Vila d’Ascó

RÀDIO MÓRA D'EBRE

EBREDIGITAL.CAT

aguaita.cat
AJUNTAMENT D'ASCÓ
El rapitenc Miquel Reverté s'endú el premi literari Vila d'Ascó


dissabte, 9 de maig del 2015

Recordant els 52 deportats de la Ribera d'Ebre als camps nazis

Aquests dies s'està commemorant el final de la segona guerra mundial, i entre els fets que es van precipitar en aquell abril-maig de 1945 hi ha l'alliberament del camp d'extermini nazi de Mauthausen. Fa uns anys, el Departament de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat, la Universitat Pompeu Fabra i l'Amical Mauthausen van elaborar un cens amb els prop de 2.000 catalans deportats a camps de concentració nazi.
Ahir, el setmanari L'Ebre publicava la llista amb els noms dels 202 ciutadans de les quatre comarques de l'Ebre que van patir l'horror dels camps nazis - i molts d'ells hi van deixar la vida.
***
En el cas de la Ribera d'Ebre, van ser 52 les persones deportades:

ASCÓ
Agustí Màdico Ribes 
Agustí Serra Florenza
Antoni Daura Florenza

BENISSANET
Joan Sarroca Pedrola
Ricard Grau Roca
Blai Sarroca Papasseit

FLIX
Domingo Zurita Nogales
Joan Ferrús Costa
Tomàs Pujol Llecha
Rafel Ros Mateu
Manuel Grañena Molins
Amaro Castellví Blanch
Agustí Sánchez Grau
Josep Vaqué Agramunt
Ramon Agramunt Tarragó
Carles Alentorn Tarragó

GARCIA
Miquel Marqués Garcia
Jaume Argilaga Montamat

GINESTAR
Joan Borràs Benaiges

MIRAVET
Joan Ripoll Pedrola
Josep Ventura Ventura
Roc Llop Convalia
Joan Papasseit Gambín
Josep Pedrola Molina
Francesc Sastre Sánchez
Antoni Vives Vives
Jaume Borrell Pedrola

MÓRA LA NOVA
Josep Murillo

LA PALMA D'EBRE
Josep Prunera Prunera
Francesc Sas Llop
Joan Ciuraneta Filella

RASQUERA
Miquel Solé Moreso

RIBA-ROJA D'EBRE
Josep Sabaté Ferrer
Antoni Aguilà Garcia

LA SERRA D'ALMOS
Josep Castellví Margalef
Pere Pujol Margalef
Domingo Borrell Bargalló
Jaume Domènech Borrell
Josep Alabart Pascual
Daniel Pujol Margalef
Joaquim Quintana Castellví
Jaume Castellví Peña
Ramon Cedó Margalef
Domingo Cedó Margalef
Joan Bargalló Serres

TIVISSA
Josep Fortuny Sabaté
Josep Juncosa Escoda
Agustí Ariño Cedó
Josep Amigó Pellisé
Josep Caballé Cedó

LA TORRE DE L'ESPANYOL
Pere Jornet Sentís


***
El govern de la Generalitat ha declarat el 2015 Any Neus Català, coincidint en el centenari d'aquesta activista dels Guiamets, el mateix any en què el govern català l'ha reconegut amb la distinció de la Medalla d'Or de la Generalitat.

dijous, 7 de maig del 2015

Wert ataca de nou l'escola en català

“Wert vol col·lapsar l’escola catalana amb un acte de violència institucional”

El ministeri d’Educació vol invalidar tot el procés d’inscripció que està assignant les demandes de matriculació als centres educatius de Catalunya a partir de comissions de garantia amb presència de tota la comunitat educativa.

En un pas més cap a la judicialització del sistema educatiu, Wert vol generalitzar les sentències concretes a les escoles que les obliguen a fer el 25% de les classes en castellà.

La voluntat del ministre és col·lapsar l’escola catalana i delegar un aspecte competencial com és la llengua vehicular i l’organització dels centres a la pretesa voluntat d’unes famílies.

Està clar que la implantació de la LOMCE, atesa la desconfiança de l’Estat sobre el sistema educatiu català, només es pot fer sota el control de la matriculació, el currículum escolar i els processos d’avaluació i les revàlides per a l’obtenció dels títols.

La pretensió de bloquejar el procés de matriculació és un acte de violència institucional que introdueix una gran incertesa a les famílies que han participat en el procés d’inscripció i als centres educatius que s’han d’organitzar per a donar a millor acollida dels nous inscrits per al setembre. La irresponsabilitat del ministre Wert, avantposant la seva ideologia a la qualitat del procés educatiu, només pot ser contestada amb la defensa més explícita del marc competencial català.

Somescola.cat es posa al costat de tota la comunitat educativa i reclama al govern de la Generalitat que no faci cap pas endarrere en el manteniment del model d’escola catalana, que prové de la decisió democràtica del poble de Catalunya.

L’escola catalana és un model de convivència i cohesió. La llengua mai no ha trencat el consens de la comunitat educativa per a la continuïtat de la feina feta en més de 30 anys d’escola catalana.
   
6 de maig del 2015
Comunicat de la coordinadora d'entitats cíviques i educatives

70 anys del final de la Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va acabar amb la rendició alemanya el 7 de maig de 1945. Del final d'aquella catàstrofe se'n commemora el setantè aniversari. Una contesa bèl·lica que ha marcat el futur del continent europeu fins a dia d'avui.
Si una cançó ha esdevingut icònica d'aquells anys tràgics és precisament Lili Marleen interpretada per diversos artistes, i no únicament en l'original alemany: Probablement una de les versions més difoses és la de Marlene Dietrich.

dimarts, 5 de maig del 2015

Nova Gent 73




Coincidint amb la diada de Sant Jordi, l'escola edita un nou exemplar de la revista Nova Gent dedicada íntegrament als concursos de prosa i poesia, i de dibuix, que es realitzen durant l'abril tot coincidint amb les activitats del Mes Cultural.
Mentre que el concurs de dibuix té com a lema Sant Jordi, i el certamen de poesia dóna llibertat en el tema a tractar, en el cas de la prosa ha de tenir relació amb la temàtica del Mes Cultural, que aquest curs ha estat els àlbums il·lustrats. És per això que els contes que han treballats els alumnes, des de P-3 fins a sisè, ha tingut els colors, els pinzells, els pintors i il·lustradors... com a protagonistes.
Ah! la portada és dels alumnes d'Educació Infantil.

dilluns, 4 de maig del 2015

La Ribera d'Ebre a l'exterior

S'han difós les dades sobre el Padró d'Habitants residents a l'estranger (PHRE) en data 1 de gener de 2015, que suposa un total de 242.070 catalans que viuen a l'exterior. Aquestes persones es consideren veïnes dels municipis catalans corresponents a efectes electorals, però no formen part de la població oficial del municipi.
La Ribera d'Ebre té un total de 613 ciutadans residint a l'estranger, concretament quaranta més que un any abans (573 a 1 de gener de 2014).
Els dos municipis amb major nombre de residents a l'exterior són Flix i Móra d'Ebre, que suposen pràcticament la meitat de riberencs a l'exterior, amb 170 i 125 ciutadans, respectivament.


França és el principal país de destinació dels catalans a l'estranger, i també, en aquest cas, dels riberencs a l'estranger. Són 167 ciutadans de la Ribera d'Ebre que resideixen a França, seguits de molt de prop per Argentina, amb 150 riberencs. Més de vint països que han rebut l'emigració riberenca, inclosos de tan allunyats com la Xina o Austràlia.




dissabte, 2 de maig del 2015

La mainadera d'Eugène Bourmont

La mainadera d'Eugène Bourmont és la novel·la que es va endur el XXVI Premi Literari Vila d'Ascó, obra de la gironina Esther Blanco Ribot. Es tracta d'un llibre estructurat en setanta-dos capítols (tots ells força breus) i amb una prosa que enamora, que fa que sigui una delícia la seva lectura. El rigor històric -ens trobem en ple Trienni Liberal- dóna encara un plus de qualitat a l'obra.
La novel·la ens situa a la província de Girona -sobretot a Blanes- en la dècada dels vint del segle XIX. Martina, filla de pagès de Maçanet de Cabrenys, fa cap a una casa benestant de Blanes, a fer de mainadera. És en aquesta casa on coneix un capità francès, Eugène Bourmont, un dels Cent Mil Fills de Sant Lluís. Les guspires entre tots dos provoquen una història d'amor, teòricament impossible, en tractar-se de dos personatges de procedència social tan diferent. La situació plantejada no resulta fàcil de conduir per cap dels dos. La Martina cau malalta i el capità ha de tornar a França, i tot i que li demana que vagi amb ell, ella refusa l'oferiment de Bourmont. Però encara no està tot dit d'aquesta història...
Tot i que pugui semblar el relat de la relació entre Martina i Eugène, és molt més que això, ja que al llarg de les dues-centes pàgines veiem les inquietuds polítiques del senyor de la casa, els secrets més inconfessables de la seva dona, o la vida dins d'una casa burgesa.

VIII Mostra d'Arts i Oficis d'Ascó