El guardó el lliurarà el President de la Generalitat el dilluns 27 de juliol.
Dades biogràfiques
JANE GOODALL
Jane Goodall va néixer a Londres, Gran Bretanya, el 1934. Fent
realitat el seu somni de viatjar a Àfrica, el 1957 se’n va anar a
Kènia, on es va posar en contacte amb el paleontòleg Louis
Leakey, que la va orientar a l’estudi dels ximpanzés a Tanzània:
l’estiu de 1960 arribava al Parc Nacional de Gombe, a les riberes
del llac Tanganyika, actualment Tanzània, a l’Àfrica Oriental, per
documentar i estudiar la vida social i familiar de la comunitat de
ximpanzés Kasakela, que vivia allà en estat salvatge.
En el seu primer any d’observació, Jane Goodall va fer diversos descobriments
importants, i amb mètodes poc convencionals (com posar noms als primats en lloc de
numerar-los, que era la pràctica habitual): que els ximpanzés no eren vegetarians, que
fabricaven eines i que demostraven un pensament racional i una capacitat de dur a
terme accions considerades fins aleshores només humanes. Per tant, les similituds
entre els humans i els ximpanzés existien més enllà dels gens.
El 1963 National Geographic va publicar els estudis de Goodall, amb unes captivadores
fotografies d’Hugo van Lawick, primer marit de Jane, amb qui va establir un centre
permanent de recerca, el Gombe Stream Research
Center.
El 1965 Jane Goodall va obtenir el doctorat per la
Universitat de Cambridge, a la Gran Bretanya, i el 1977
va fundar el Jane Goodall Institute for Wildlife
Research, Education and Conservation. El 1987,
després d’assistir a una conferència internacional en
què es va assabentar de la creixent desaparició dels
boscos a Àfrica, Jane Goodall va decidir dedicar-se també a promoure la defensa dels
animals i del medi ambient per tot el món.
L’estudi pioner de la Dra. Goodall sobre els ximpanzés salvatges i els seus hàbitats, que
va començar fa 55 anys a Tanzània, ha canviat radicalment la manera com els éssers
humans pensem tant en els ximpanzés com en nosaltres mateixos. La seva innovadora
metodologia de treball de camp, que considera els ximpanzés individus amb ment,
emocions i personalitats pròpies, va revolucionar els paradigmes científics per sempre
més. Els seus descobriments sobre els nostres parents evolutius vius més propers,
començant per la seva conducta instrumental, van transformar definitivament la
definició de l’Homo sapiens.
Les seves dècades de recerca en la natura han proporcionat troballes úniques sobre
l’etologia dels ximpanzés (per exemple, fabricació d’eines, alimentació, estructura
social, àrees de distribució, relació mare-cria) i han impulsat
centenars d’investigadors a continuar i ampliar la seva tasca
en aquesta àrea i d’altres relacionades, que actualment són la
base dels programes no només científics, sinó de conservació
dels grans simis a tot el món.
Així, la diària investigació a Gombe continua fins als nostres
dies a través dels investigadors de l’equip de la Dra. Goodall, i
és un dels estudis de camp més llarg mai realitzat de forma
continuada a la natura. Totes les dades de la investigació es
tracten a l’Institut Jane Goodall Centre d’Investigació de la
Universitat de Duke, Carolina del Nord, als Estats Units. El seu
treball ha inspirat moltes altres persones perquè es
converteixin en científics i dotzenes de tesis doctorals sobre l’etologia, l’ecologia i
altres camps s’han produït en el Gombe Stream Research Center, a Tanzània.
El treball pioner de Jane Goodall ha comportat desenes d’articles científics, una
vintena de pel·lícules per a la televisió i el cinema (l’última d’elles “El viatge de Jane”,
preseleccionada als Oscars 2012 com a millor documental), milers d’articles i
entrevistes en els mitjans de comunicació i vint-i-cinc llibres impresos en una dotzena
d’idiomes.
Membre de l’Orde de l’Imperi Britànic i Missatgera de la Pau de les Nacions Unides,
Jane Goodall ha estat investida doctora honoris causa per una cinquantena
d’universitats de tot el món, i ha obtingut més d’un centenar de premis, entre d‘altres
el Paul Getty Wildlife Conservation Prize, el
Premi Kyoto en Ciència Bàsica, el Tyler per
Assoliments Científics, la Medalla Benjamin
Franklin, el Príncep d’Astúries d’Investigació i
Tècnica i la Medalla d’Or de la Unesco.
Amb una filosofia humanista i una actitud humil,
la Dra. Goodall no només ha produït innovadors
treballs científics sobre les diferents espècies i els
seus hàbitats, canviant fins i tot els paradigmes científics de l’època, sinó que també ha
animat a molts a investigar, aprendre, protegir, empatitzar i actuar per fer d’aquest un
món més sostenible.
L’any 1992 la Dra. Goodall va fundar el Centre de Rehabilitació de Ximpanzés de
Tchimpounga, a la República del Congo, que acull més de 150 ximpanzés orfes i s’ha
convertit en el centre de rescat de ximpanzés més gran d’Àfrica. El programa inclou la
reintroducció dels individus aptes en zones de selva protegida, i s’ha realitzat amb èxit
durant els anys 2013 i 2014, amb l’emotiva reintroducció del ximpanzé Wounda, que
espontàniament es va girar per abraçar Jane Goodall com a agraïment i comiat, abans
d’internar-se a la selva. Aquest vídeo ha estat vist per més d’un milió de persones.
Actualment Jane Goodall compagina la seva tasca científica amb la protecció de la
biodiversitat i la promoció de la pau i la comprensió entre els pobles, viatjant tot l’any
per difondre el seu missatge a través de xerrades, conferències i mitjans de
comunicació, la promoció de la sostenibilitat en els nostres estils de vida i la
conservació d’ecosistemes sencers, principalment a través de la participació i el
desenvolupament sostenible de les comunitats locals.
La seva tasca de sensibilització a nivell global li
comporta viatjar 300 dies a l’any: el 2014 va estar a 67
ciutats de 25 països, inclosa la seva visita a Catalunya
per a una conferència especial a Cosmocaixa a
Barcelona i la celebració del seu 80è aniversari a la seu
de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona.
Durant molts anys, Jane Goodall ha estat fent pública
denúncia i advertiment cap a audiències internacionals sobre el canvi climàtic, la
pèrdua de la biodiversitat i la degradació i destrucció d’hàbitats. Al mateix temps,
s’han creat eines per fer front a aquests reptes a través de l’Institut Jane Goodall, que
compta en l’actualitat amb oficines en una trentena de països; el programa de
mobilització i educació ambiental Roots and Shoots, creat per la Dra. Goodall el 1991,
es troba a 130 països, amb més de 17.000 grups actius, també a Catalunya, que
treballen voluntàriament per a la millora de l’entorn social i medi ambiental.
Un altre dels programes iniciats per Jane Goodall és el TACARE, creat el 1994 a
Tanzània, basat en l’aplicació de mètodes científics per a la conservació de la
biodiversitat, per tal de lluitar contra la pobresa (“el pitjor enemic de la conservació”,
segons les seves pròpies paraules) i crear alternatives econòmiques ambientalment
sostenibles per als habitants al voltant del Parc Nacional de Gombe. L’irrefrenable
creixement de les poblacions locals, a més de les onades de refugiats de guerra
procedents de Burundi i la República Democràtica del Congo, va donar lloc a la tala de
boscos per a l’agricultura i l’espai vital. TACARE se centra en el desenvolupament
socioeconòmic de la comunitat i ofereix formació i educació en el maneig sostenible
dels recursos naturals. S‘ofereix un model integral d’innovació basat en la comunitat,
per abordar eficaçment les necessitats humanes, alhora que la promoció dels valors de
conservació. TACARE s’està ampliant a altres països d’Àfrica, com al Congo, Uganda,
Congo-Brazzaville i el Senegal.
L’Institut Jane Goodall compta amb un equip a l’Estat espanyol, amb seu a Barcelona,
que des de l’any 2007 ha creat i dut a terme diferents programes originals
d’investigació, educació ambiental, conservació, ecoturisme, diversitat cultural i
desenvolupament sostenible per tot l’Estat i en alguns països africans, com el Senegal i
el Congo. Els projectes de conservació i desenvolupament sostenible impulsats al
Senegal per l’oficina local de l’Institut Jane Goodall, liderats per la primatòloga
catalana Liliana Pacheco (Beca Floquet de Neu 2014) i l’economista català Ferran
Guallar, han rebut el suport d’institucions locals, com la Fundació Zoo de Barcelona,
l’Autoritat Metropolitana de Barcelona o l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat.
(Nota de premsa Generalitat de Catalunya)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada