La mainadera d'Eugène Bourmont és la novel·la que es va endur el XXVI Premi Literari Vila d'Ascó, obra de la gironina Esther Blanco Ribot. Es tracta d'un llibre estructurat en setanta-dos capítols (tots ells força breus) i amb una prosa que enamora, que fa que sigui una delícia la seva lectura. El rigor històric -ens trobem en ple Trienni Liberal- dóna encara un plus de qualitat a l'obra.
La novel·la ens situa a la província de Girona -sobretot a Blanes- en la dècada dels vint del segle XIX. Martina, filla de pagès de Maçanet de Cabrenys, fa cap a una casa benestant de Blanes, a fer de mainadera. És en aquesta casa on coneix un capità francès, Eugène Bourmont, un dels Cent Mil Fills de Sant Lluís. Les guspires entre tots dos provoquen una història d'amor, teòricament impossible, en tractar-se de dos personatges de procedència social tan diferent. La situació plantejada no resulta fàcil de conduir per cap dels dos. La Martina cau malalta i el capità ha de tornar a França, i tot i que li demana que vagi amb ell, ella refusa l'oferiment de Bourmont. Però encara no està tot dit d'aquesta història...
Tot i que pugui semblar el relat de la relació entre Martina i Eugène, és molt més que això, ja que al llarg de les dues-centes pàgines veiem les inquietuds polítiques del senyor de la casa, els secrets més inconfessables de la seva dona, o la vida dins d'una casa burgesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada