dissabte, 6 de juny de 2015

La salut del procés després del 24-M

Si fem cas de com ha evolucionat el sobiranisme en els darrers tres o quatre anys, un no pot ser més que optimista. Aquesta mirada enrere és agradable, s'han passat moltes pantalles, algunes a gran velocitat, i ha anat amarant el procés de compromís i credibilitat. I així es va arribar al 9-N, probablement el punt àlgid d'aquest període. D'aleshores ençà, inevitablement ha començat a escampar-se un cert desencís.
Tot i això, es va fer públic un full de ruta per encarar aquests mesos fins al 27-S, i també per preparar el que han de ser els mesos més complexos (i apassionants) si la gent vota la "desconnexió" d'Espanya.
Entremig ens hem trobat amb les eleccions municipals. No és fàcil treure conclusions d'uns comicis en què es vota tenint en compte diferents condicionants, sovint relacionats amb la pròpia dinàmica local. Però ha estat inevitable, i en aquest sentit, els resultats de Barcelona han generat incertesa dins del món independentista.  El primer alcalde sobiranista des de 1979 ha estat derrotat i a partir de la setmana vinent hi haurà un govern de la ciutat a qui li incomoda el procés. Amb major o menor entusiasme, però l'equip de govern de Xavier Trias ha estat lleial al procés i ha sabut jugar el paper de capital de Catalunya. En canvi, el nou equip municipal d'Ada Colau (on a més d'ICV, probablement també hi serà el PSC) no prendrà part del procés, i la futura alcaldessa ja ha anunciat que no signarà cap full de ruta utilitzant arguments ben pobres. Així que el 13 de juny el sobiranisme perdrà una plaça important.
A partir de la setmana vinent s'anirà veient com es resolen els diferents pactes per formar governs. Ens trobarem tot tipus de combinacions, diferents d'un poble a un altre, d'una ciutat a una altra. Però seria una autèntica llàstima que en el moment en què hi ha més regidors sobiranistes que mai (més de 6.000 arreu del país) no se sigui capaç de formar governs municipals favorables al procés en un moment crucial en què ens hi juguem el ser o no ser del nostre país.
Un capítol apart mereix l'enfocament de la pregunta que Unió Democràtica farà a la seva militància. És tot menys clarificadora. Ara bé, no es pot descartat que l'actitud de la militància acabi ocasionant l'efecte contrari que pretenia la direcció del partit. Per a resoldre aquesta incògnita, caldrà esperar al 14 de juny.