Resultats eleccions agràries 2016 a la Ribera d'Ebre

Ahir diumenge 28 de febrer es van celebrar les eleccions agràries a Catalunya en què s'han escollit els 100 representants d'entre les tres organitzacions professionals agràries que hi han concorregut.

A la Ribera d'Ebre hi van participar 253 pagesos de les 493 persones censades, cosa que suposa que la participació va ser del 51'31%, inferior al global de país, que va ser de gairebé un 54%.

Aquests van ser els resultats a la nostra comarca:
Unió de Pagesos 176 vots 69'57%
ASAJA 39 vots 15'42%
JARC 32 vots 12'65%
Vots nuls 0
Vots blancs 6

A nivell de Catalunya els resultats van ser:
Unió de Pagesos 7.913 vots 56'77%
JARC 3.847 vots 27'60%
ASAJA 1.775 vots 12'73%
Vots nuls 60
Vots blancs 403 2'89%

Bases del XXVIII Concurs de Fotografia "Vila d'Ascó" 2016

Tema: ASCÓ

La participació és oberta a tothom. Les fotografies han de ser inèdites i no han d’haver estat guardonades en altres concursos, ni estar presentades en altres premis pendents d’adjudicació.

La imatge fotogràfica ha d’evidenciar que ha estat realitzada en un lloc d’Ascó, i ha de tenir unes dimensions mínimes de 20x30 cm en qualsevol posició. S’ha de presentar emmarcada amb paspartú rígid de 30x40 cm  i  de color negre.

Només es podrà presentar 1 fotografia en cada modalitat: color i blanc-negre. 

Cada fotografia ha de portar un títol escrit al dors i ha d’anar acompanyada d’un sobre tancat amb el mateix títol i l’especificació de la modalitat a la qual participa (color o B/N). Al seu interior, hi constaran les següents dades de l’autor/a: nom i cognoms, data de naixement, núm. DNI, domicili, telèfon i adreça de correu electrònic.

Les obres s’enviaran o es presentaran a l’Ajuntament d’Ascó, Regidoria de Cultura, c/ Hospital, núm. 2, 43791 Ascó.

El termini d’admissió conclourà el dia 31 de març de 2016.

Els o les participants locals (empadronats/es a Ascó) també optaran als Premis Generals.

Cap concursant podrà obtenir més d’un premi, que podran ser declarats deserts si així s’estima convenient.

El veredicte del jurat serà inapel·lable i es donarà a conèixer públicament en un acte de lliurament dels premis que se celebrarà durant el mes de maig a Ascó.

El guanyador/a o el seu representant legal que no reculli el premi en el decurs de l’acte de lliurament, hi perdrà tots els drets.

L’Ajuntament d’Ascó accedirà a la propietat de les fotografies premiades, ostentant-hi tots els drets existents.

Totes les fotografies presentades seran exposades al públic durant uns dies. A més, les fotografies premiades es publicaran en el proper calendari de l’Ajuntament d’Ascó.

Els treballs no premiats podran ser recollits a la mateixa adreça de lliurament o bé es podrà sol·licitar la seva devolució mitjançant un e-mail a cultura@asco.cat en un termini de trenta dies després de l’acte de la concessió dels premis.

Si no han estat retirats en el termini assenyalat, serà entès que els autors/es renuncien a les seves fotografies, passant automàticament a propietat i lliure disposició de l’Ajuntament d’Ascó.

L’organització no es responsabilitza de les possibles pèrdues o deterioraments que puguin patir les fotografies. Tanmateix vigilarà la seva correcta conservació i tracte adient.

L’Ajuntament es reserva el dret de donar a conèixer la relació de participants en aquesta convocatòria.

El jurat es reserva el dret d’interpretar aquestes bases en cas de dubte o decidir sobre qualsevol contingència que no hagi estat prevista.

La participació en aquest concurs suposa la total acceptació de les bases.

PREMIS 
Modalitat COLOR:
1r. Premi General 300 €
Accèsit General 200 €
Premi Autor/a Local 150 €

Modalitat B/N
1r. Premi General 300 €
Accèsti General 200 €
Premi Autor/a Local 150 €

XXVI Premi de Narrativa Breu per a Joves Sant Jordi - Vila d'Ascó 2016

Convocat el XXVI Certamen de Narrativa Breu per a Joves Sant Jordi - Vila d'Ascó 2016 amb les següents bases:

PARTICIPANTS :
1r. GRUP - Joves de 14 a 17 anys el 31 de desembre de 2016.
2n. GRUP - Joves de 18 a 20 anys el 31 de desembre de 2016.

El tema és lliure. Es valorarà, principalment, la qualitat, la creativitat i la correcció lingüística de les obres.
Els treballs han d’estar escrits en llengua catalana. Han de ser inèdits i no han d’haver estat guardonats en altres certàmens literaris, ni estar compromesos en tràmits de publicació o presentats en altres premis pendents d’adjudicació.
L’extensió de les obres ha de ser de 10 a 15 pàgines per als participants del 1r. grup, i de 15 a 20 pàgines per als participants del 2n. grup. Han d’estar a doble interlineat i amb lletra Arial, cos de 12.
Els i les concursants presentaran 4 còpies, a una cara i amb els fulls numerats. Han de portar el títol de l’obra a la portada i no han d’estar signades. S’acompanyaran d’un sobre tancat amb el mateix títol i el grup en què es participa. Al seu interior, hi constaran les següents dades de l’autor/a: nom i cognoms, data de naixement, núm. DNI, domicili, telèfon i adreça de correu electrònic.
Les obres s’enviaran per correu certificat o bé es presentaran personalment a l’Ajuntament d’Ascó: Regidoria de Cultura, c/ Hospital, 2; 43791 - Ascó.
El termini d’admissió conclourà el dia 31 de març de 2016.

Els o les participants en la categoria autor/a local (empadronats/des a Ascó) també optaran als premis de la categoria general.
Cap concursant podrà obtenir més d’un premi que podran ser declarats deserts, si així s’estima convenient.
El jurat es reserva el dret d’interpretar aquestes bases en cas de dubte o decidir sobre qualsevol contingència que no hagi estat prevista.
El veredicte del jurat serà inapel•lable i es donarà a conèixer públicament en un acte de lliurament dels premis que se celebrarà durant el mes de maig a Ascó.
L’Ajuntament d’Ascó accedirà a la propietat de les obres premiades, ostentant-hi tots els drets. I es reserva el dret de publicar-les, o no, en funció del material disponible.
Els treballs no premiats podran ser retirats de l’Ajuntament en un termini de trenta dies després de l’acte de la concessió del premi. Si no han estat retirats en el termini assenyalat, serà entès que els autors/es renuncien als respectius originals. No s’assumiran responsabilitats per pèrdues o deterioraments.
L’Ajuntament es reserva el dret de donar a conèixer la relació de participants en aquesta convocatòria.
La participació en aquest concurs suposa la total acceptació de les bases.

PREMIS:
Premis Generals: Es concedirà un premi de 600 € en cadascun dels grups.
Premis Autors/es Locals: Es concedirà un premi de 400 € en cadascun dels grups.
Sobre aquests premis s’efectuaran les retencions fiscals corresponents.

ORGANITZA:
la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament d'Ascó amb el suport de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Tarragona i el Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre.

Dia Internacional de la Llengua Materna

El 21 de febrer es commemora el Dia Internacional de la Llengua Materna. A tot el món hi ha 6.000 llengües, tot i que aquest segle XXI en podrien desaparèixer el 80%. Sens dubte una dada alarmant que hauria de despertar consciències. 

***

A Catalunya es parlen aquests idiomes: abo'o (Camerun), abron/brong (Ghana, Costa d'Ivori), adagbe (Togo, Ghana), afrikaans (Sud-àfrica, Zàmbia, Botswana, Namíbia, Malawi), aimarà (Perú, Bolívia, Xile, Argentina), aixanti/asante/ashanti (Ghana), akan (Ghana), albanès (Albània, Bulgària, Iugoslàvia, Macedònia, Romania), alemany (Alemanya, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, França, Hongria, Itàlia, Kazakhstan, Liechtenstein, Suïssa, etc.), amazig/berber/tamazight (Marroc, Algèria), amhàric/etíop modern (Etiòpia, Egipte, Israel), anglès (Regne Unit, Estats Units, Austràlia, Canadà, Gibraltar, Irlanda, Nova Zelanda, etc.), annobonès/fa d'ambu (Illa d'Annobon, a Guinea Equatorial), àrab (Algèria, Iraq, Líban, Marroc, Palestina, Sudan, Síria, etc.), aragonès (Aragó), arameu (Síria, nord d'Iran, Iraq), arawak/lokono (Surinam, Guaiana Francesa, Guyana, Veneçuela), armeni (Armènia, Iran, Turquia), asturià (Astúries, oest de Cantàbria i Lleó, nord de Castella-Lleó), atie (Costa d'Ivori), ayta (Filipines), àzeri (Azerbaidjan, nord d'Iran, Iraq, Afganistan, Caucas), bafang/fe'fe (Camerun), bafia (Camerun), bafut/babute (Camerun), baham (Camerun), bahasa indonèsia (República d'Indonèsia), bainouk (Guinea Bissau, Senegal, Gàmbia), baikir/bashkor (Rússia), bakoko/basoo (Camerun), bakossi/akoose/kosi (Camerun), bakweri/mokpwe (Camerun), balamba (Camerun), balante (Guinea Bissau, Senegal), balong/ngoe (Camerun), balutxi (Afganistan, Iran, Pakistan, Tajikistan, Turkmenistan), bambara (Mali, Costa d'Ivori, Burkina Faso), bambibi (Camerun), bamileké (Camerun), bamun (Camerun), bandjoun/ghomálá/mandju (Camerun), banen/tunen (Camerun), bangangle (Camerun), bangwa/yemba/dschang (Camerun), banlon, bari/kukú (Sudan, Uganda), basaa (Camerun), basc/euskera (Àlaba, Biscaia, Guipúscoa, Navarra; dins del departament francès dels Pirineus Atlàntics, Lapurdi-Labour-, Nafarroa Beherea-Basse Navarre i Zuberoa-Soule), bassa (Libèria, Sierra Leone), bassari/oniyan (Senegal, Guinea), bassó (Camerun), batanga/banoho/noku (Camerun, Guinea Equatorial), bengalí (Bangla Desh, Índia, Nepal), beti (Camerun), bicolano (Filipines), bielorús (Bielorússia, Rússia, Ucraïna, Polònia), bissa (Burkina-Faso, Ghana, Togo), bissio (Guinea Equatorial), bodima (Camerun), bretó (La Bretanya francesa), brijwasi (Índia), bubi (Guinea Equatorial), búlgar (Bulgària, Moldàvia, Romania, Turquia), bulu (Camerun), buriat (Rússia, Mongòlia, Xina), cabil (Algèria), caixmiri (Índia i Pakistan), calmuc (Mongòlia, Rússia i Xina), capverdià/kabuverdianu/kriolu (Cap Verd), castellà/espanyol (Espanya, Argentina, Bolívia, Colòmbia, Equador, Guatemala, Mèxic, Perú, Puerto Rico, etc.), català (Andorra; Catalunya, Aragó, Illes Balears, País Valencià; a França, a la Catalunya Nord; a Itàlia, a la ciutat de l'Alguer de l'illa de Sardenya), cebuano (Filipines), chiew chan (regió de Xian, a Xina), chinanteco (Mèxic), concani (Índia), coreà (Corea del Sud, Corea del Nord, Japó, Xina), crioll de Guinea Bissau (Guinea Bissau), crioll de Nicaragua (elize, Colòmbia, Nicaragua), crioll haitià (Haití, República Dominicana), croat (República de Croàcia, Àustria, Bòsnia-Hercegovina, Hongria, Itàlia, Eslovàquia), crow (Estats Units d'Amèrica), dagbani (Ghana), danès (Dinamarca, Groenlàndia, Suècia), digo/kidigo (Kenya, Tanzània), diola (Gàmbia, Senegal), duala (Camerun), edo (Nigèria), ejagham/ekoi (Camerun, Nigèria), erzya (Rússia), eslovac (Eslovàquia, Hongria, Romania, Sèrbia-Montenegro), eslovè (Eslovènia, Àustria, Hongria, Itàlia), esperanto, estonià (Estònia, Finlàndia, Lituània, Rússia), etin/iton (Camerun), ewe (Ghana, Togo), ewodi (Camerun), ewondo (Camerun), fang (Gabon, Camerun, Congo, Guinea Equatorial, São Tomé e Príncipe), fanti (Ghana), finès (Finlàndia, Suècia, Rússia), fon (Benin, Togo), francès (França, Algèria, Bèlgica, Quebec -Canadà-, Costa d'Ivori, Guadalupe, Guaiana Francesa, Mònaco, etc.), frisó (Alemanya, Països Baixos), friülès/friülà (nord-est d'Itàlia), ful/fula/fulfulde/pulaar (Camerun, Nigèria, Senegal, Sudan, Txad, etc.), ga/amina (Ghana, Togo), gaèlic irlandès (Irlanda), gagauz (Turquia, Macedònia), gal·lès (País de Gal·les, al Regne Unit), gallec (Galícia, nord de Portugal), gbe/xwuela (Benin), georgià (Geòrgia, Armènia, Azerbaidjan, Iran, Kazakhstan, Kirguizistan, Rússia, Turquia, etc.), godwari (Índia), grec (Grècia, Albània, Egipte, Romania, Turquia, Xipre), guambiano (Colòmbia), guaraní (Paraguai, Argentina, Bolívia), gujarati (Índia, Bangla Desh, Pakistan), gun (Benin, Nigèria), hakka (Xina, Indonèsia, Malàisia, Singapur, Tailàndia, Taiwan), harari (Etiòpia), hassaniya (Mauritània, Mali, Marroc, Níger), haussa (Nigèria, Níger, Camerun, Sudan, Togo, etc.), hawaià (Illes Hawai, als Estats Units), hebreu (Israel), hiligaynon (Filipines), hindi (Índia, Bangla Desh, Nepal, etc.), hindko (Pakistan), hokkien (Fujian, a la Xina, Singapur, Taiwan), hongarès (Hongria, Romania, Eslovàquia, Eslovènia, Ucraïna), ibanag (Filipines), igbo (Nigèria), ilocano (nord de Filipines), ilongot (Filipines), inibaloi/ibaloi (Filipines), inuit (nord-est Canadà), ioruba (Nigèria, Benín, Togo), isfahani (Iran), islandès (Islàndia), italià (Itàlia, Croàcia, França, San Marino, Suïssa, Estat del Vaticà, etc.), jahanka (Guinea, Mali), japonès (Japó, Filipines, Mongòlia, Taiwan), javanès/jawa (ava; Bali, a Indonèsia, Malàisia), jula/diula/mooré (Burkina Faso, Benín, Costa d'Ivori, Ghana,Mali, Togo), kalaallisut (Groenlàndia), kannada (Índia), kanuri (Nigèria, Camerun, Níger, Sudan, Txad), kaqchiquel/kakchiquel/cachiquel (Guatemala), kazakh (Kazakhstan, Iran, Mongòlia, Xina), kenyangi (Camerun), k'iché (Guatemala), kimbu (Tanzània), kimbundo/mbundo (Angola), kirguís (Kirguizistan, Afganistan, Kazakhstan, Tadjikistan, Turquia, Uzbekistan, Xina), koniyaka (Libèria), kri (Sierra Leone), kuna (Panamà), kurd (Iran, Iraq, Armènia, Azerbaidjan, Turquia, Síria), letó (Letònia), lingala (República Democràtica del Congo, Congo), lituà (Lituània, Bielorússia, Estònia, Letònia, Polònia, Rússia), llengua de signes algeriana (Algèria), llengua de signes argentina (Argentina), llengua de signes boliviana (Bolívia), llengua de signes catalana (Catalunya), llengua de signes equatoriana (Equador), llengua de signes espanyola (Espanya), llengua de signes finlandesa (Finlàndia), llengua de signes holandesa (Països Baixos), llengua de signes polonesa (Polònia), llengua de signes russa (Rússia), llengua de signes senegalesa (Senegal), llengua de signes colombiana (Colòmbia), loko (Sierra Leone), lolendo/lendu (República Democràtica del Congo), lomongo/mongo/nkundu/lokundu (República Democràtica del Congo), luba (República Democràtica del Congo), luganda/ganda (Uganda), luxemburguès (Luxemburg, Alemanya, Bèlgica, França), macedoni (Macedònia, Grècia, Bulgària i Albània), makaa (Camerun), malai (Malàisia peninsular, Sabha, Sarawak, Brunei, Indonèsia, Singapur, Tailàndia), malaialam (Índia), malgaix (Madagascar, Comores, Reunió), mali (Papua Nova Guinea), malinké/maninka (Mali, Gàmbia, Senegal, Guinea Bissau, Guinea), mampruli (Ghana), mandinka (Senegal, Gàmbia, Guinea-Bissau), mandjac/manjaco (Guinea Bissau, Gàmbia, Senegal), mangisa/mengisa (Camerun), maori (Nova Zelanda), mapudungu/maputxe (Xile, Argentina), marathi (Índia), maurici (Maurici, Madagascar), mbam (Camerun), mbo/sambo (Camerun), mbu' (Camerun), medumba (Camerun), miskitu (Nicaragua), moore/mossi (Burkina Fasso), mongol (Mongòlia, Kirguizistan, Rússia, Taiwan, Xina), mungaka (Camerun), mwani/ibo (Moçambic), nàhuatl (Mèxic), ndowe (Guinea Equatorial, Camerun), neerlandès/holandès (Bèlgica, Països Baixos, Aruba, Antilles Holandeses, Surinam), nepalès (Nepal, Índia, Bhutan, Brunei), ngemba (Camerun), ngwo/banya (Camerun), noruec/bokmal (Noruega, Suècia), nyokon/tunen (Camerun), occità/aranès/gascó/provençal/llengua d'oc (sud de França, vall d'Aran, Piemont), oriya (Índia, Bangla Desh), oroko (Camerun), osset (República d'Ossètia, Geòrgia), pahari/potwari (Pakistan, Índia), paixtu (Pakistan, Afganistan, Índia, Iran, Tadjikistan), palawan/palaweño (Filipines), pampanga (nord de Filipines), pangasinam (nord de Filipines), panjabi (Índia, Pakistan, Afganistan, Bangla Desh), papiamentu (Antilles Holandeses, Puerto Rico, Illes Verges), persa/farsi (Afganistan, Iran, Iraq, Pakistan, Qatar), picinglis/crioll de Fernando Poo (Guinea Equatorial), pidgin anglès (sud de Nigèria, Camerun), polonès (Polònia, Alemanya, Àustria, Estònia, Hongria, Lituània, Romania, Rússia, etc.), pongo (Camerun), portuguès (Angola, Brasil, Guinea Bissau, Illes Cap Verd, Portugal, Moçambic, Timor), pothwari (Pakistan), quítxua (Perú, Argentina, Bolívia, Colòmbia, Equador, Xile), rapa nui (Illa de Pasqua, a Xile), rashti (Iran), retoromànic/romontsh (sud-est de Suïssa, Itàlia, Àustria), romanès/moldau/valac (Albània, Romania, Grècia, Hongria, Moldàvia, Ucraïna), romaní/romanó/caló (Albània, Àustria, Bòsnia-Herzegovina, Bulgària, Croàcia, Estònia, Kossovo, Moldàvia, Polònia, etc.), ruandès (Rwanda, Burundi, Tanzània, Uganda), rus (Rússia, Armènia, Bielorússia, Estònia, Kirguizistan, Letònia, Lituània, Moldàvia, etc.), sami (Finlàndia, Noruega, Suècia), sànscrit (Índia), saraiki (Paquistan, Índia, Oman), sard (Sardenya, a Itàlia), sasak (Indonèsia), sedang/tang (Vietnam, Laos), selknam/ona (Argentina), senufo (Burkina-Faso, Costa d'Ivori, Mali), serbi (Sèrbia, Macedònia, Romania), sere (República Democràtica del Congo), serer (Senegal, Gàmbia), setswana (Moçambic, Sud-Àfrica, Zimbabwe), shirazi (Iran), shuar (Equador), sicilià (Sicília, a Itàlia), sikkimès (Índia), sileti (Bangla Desh, Índia), sindi (Pakistan, Índia, Oman), siwu (Ghana), soninké/saranhule/sarahole/sarawule (Mali, Costa d'Ivori, Gàmbia, Guinea, Guinea Bissau, Mauritània, Senegal), sranan (Surinam, Antilles Holandeses), suec (Suècia, Noruega, Finlàndia), susu (Guinea, Guinea Bissau, Sierra Leone), swahili (Tanzània, Burundi, Kenya, Moçambic, Rwanda, Somàlia, Sud-Àfrica, Uganda, etc.), tagàlog/tagal (Filipines, Guam), tailandès/thai/siamès (Tailàndia, Singapur, Laos), tai korat (Tailàndia), taiwanès/mim (Taiwan), tamang (Nepal), tàmil (Índia, Malàisia, Maurici, Reunió, Singapur, Sri-Lanka), tarifit/rífia (Marroc, Algèria), tàtar/tàrtar (Rússia, Turquia), telugu (Índia, Fiji, Malàisia, Maurici, Singapur), temne (Sierra Leone), tibetà (Tibet, Bhutan, Índia, Nepal), tigrinya (Etiòpia, Eritrea), tlingit/tlingkit (Canadà), turc (Turquia, Azerbaidjan, Bòsnia-Herzegovina, Geòrgia, Iran, Iraq, Israel, Xipre, etc.), twi (Ghana), txec (Txèquia, Àustria, Bulgària, Polònia, Eslovàquia, Ucraïna), txetxè (Txetxènia, Geòrgia, Jordània, Kazakhstan, Kirguizistan, Síria, Turquia), txixona/xona (Zimbabue, Zàmbia, Botsuana), txol/ch'ol (Chiapas, a Mèxic), tzeltal (Chiapas, a Mèxic), ucraïnès (Ucraîna, Azerbaidjan, Eslovàquia, Estònia, Hongria, Lituània, Polònia, Romania, Rússia, etc.), umbundu (Angola), urdú (Pakistan, Afganistan, Bangla Desh, Índia, Maurici, Nepal, Oman, Qatar, etc.), urhobo (Nigèria), vietnamita (Vietnam, Cambodja, Filipines, Tailàndia, Xina), visaya (lles Visayas a les Filipines; Malàisia oriental), wali/wala (Ghana), warai (Filipines), we/gueré (Costa d'Ivori), wòlof (Senegal, Gàmbia, Guinea, Guinea Bissau, Mali, Mauritània), wu (Zhejian, a la Xina), xinès cantonès/yue (Xina, Indonèsia, Malàisia, Singapur, Tailàndia, Vietnam), xinès kunminès (Kunming, a la Xina), xinès mandarí/putonghua (nord de la Xina, Indonèsia, Malàisia, Mongòlia, Singapur, Tailàndia, Taiwan), xinès teochew (sud de Xina, Cambodja, Indonèsia, Malàisia, Singapur, Tailàndia, Taiwan, Vietnam), yambassa/nugunu (Camerun), zapoteca (Mèxic), zhuang (Xina)

font: GELA (Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades)

Muriel, t'enyorarem

Malpàs 89

La revista d'informació local d'Ascó Malpàs arriba al número 89 (corresponent a desembre 2015) amb una portada que retrata el carrer de l'Hospital, de Biel Pubill. En tractar-se de l'últim exemplar de l'any, s'acompanya amb el calendari de 2016, que des de fa ja una bona colla d'anys, dissenya Jaume Ferrús. En aquesta ocasió, el tema són els estels i amb una dedicatòria ben especial: "Les estrelles, ens il·luminen, ens guien, ens orienten, ens fan imaginar, ens fan somiar i recordar... per un 2016 que ens porti cap a la llibertat!"

S'enceta la revista amb l'editorial en què es fa balanç de l'any passat i com les eleccions catalanes i espanyoles han deixat oberts uns escenaris d'incerteses polítiques.

Un bon gruix de la publicació acull la vessant informativa de l'últim trimestre, és així com recull l'actualitat de la població, de les notícies del Consell Comarcal, d'activitats organitzades per l'Associació Cultural Lo Llaüt i d'ANAV, així com les notícies locals i comarcals aparegudes en altres mitjans.

En la secció Asconencs pel món la protagonista és l'Esther Collado Pallarés, i les Declaracions íntimes del President del Club Handbol Ascó, Enric Abella Loran.

Aquest número de Malpàs es fa ressò del 30è aniversari de la revista de l'escola Nova Gent i de l'ingrés a l'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre del fons fotogràfic de Carmel Biarnés.

D'altres seccions habituals són els articles d'opinió, Arrels, els Jocs d'abans o Quina xalera!

Premi d'Honor 2016

Òmnium Cultural ha donat a conèixer la persona que el proper mes de juny rebrà el 48è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Es tracta de l'escriptora de Manacor Maria Antònia Oliver i Cabrer, de qui es vol reconèixer la seva producció literària en diferents camps -narrativa, traducció, guionatge de ràdio i televisió, periodisme-  i el seu compromís amb la llengua i el país.

El jurat del Premi d’Honor ha destacat que Maria Antònia Oliver "ha fet de la lectura en català un fet normal, per crear i fer arribar a amplis sectors de públic una llengua amiga i propicia a qualsevol registre de llenguatge".

http://www.lletrescatalanes.cat/ca/index-d-autors/item/oliver-cabrer-maria-antonia

omnium.cat

Marea blava

NACIÓ DIGITAL
Manifestació multitudinària a Amposta en defensa de l'Ebre
http://www.naciodigital.cat/noticia/102837/directe/manifestacio/multitudinaria/amposta/defensa/ebre

EL MÓN
50.000 persones fan pinya contra el Pla Hidrològic de la conca de l'Ebre
http://www.mon.cat/cat/notices/2016/02/_marea_blava_massiva_a_amposta_contra_el_pla_hidrologic_de_la_conca_de_l_ebre_158372.php

VILAWEB
Una gran ‘marea blava’ inunda Amposta en defensa del Delta

http://www.vilaweb.cat/noticies/una-gran-marea-blava-inunda-amposta-en-defensa-del-delta/

EL PUNT AVUI
‘Marea blava' massiva a Amposta contra el Pla Hidrològic de la conca de l'Ebrehttp://elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/939490-lmarea-blava-massiva-a-amposta-contra-el-pla-hidrologic-de-la-conca-de-lebre.html

ARA
La manifestació en defensa de l'Ebre desborda Ampostahttp://www.ara.cat/societat/LEbre-Delta-arrenca-manifestacio-dAmposta_0_1518448331.html

DIARI DE TARRAGONA
Amposta, l'Ebre i Catalunya es mobilitzen en defensa de l'Ebre
http://www.diaridetarragona.com/ebre/56606/amposta-lebre-i-catalunya-es-mobilitzen-en-defensa-de-lebre

Pregó del Carnestoltes de l'escola 2016

Cada any, l'escola rep la visita del Carnestoltes, qui encapçala el trajecte de la rua juntament amb el patge, el Miquelet i els membres del Consell dels Bulls.

No és estrany que en el pregó que pronuncia al Pla de l'Església faci esment de l'actualitat informativa. Aquest és un fragment del seu pregó.

Fa ben bé un any que no passava per Ascó

però els meus consellers m'han informat 

de tot el que per aquí ha passat.

Reformes al castell estan fent

i no han agradat a tota la gent.

Eleccions vau celebrar 

i un nou ajuntament vau triar.

Un alcalde heu estrenat,

a veure si està encertat i no fa cap disbarat.

El Ral·li Catalunya per Ascó han fet,

també ha passat per la Fatarella, Móra i Miravet.

A l'escola heu celebrat

que als 30 anys la vostra revista ha arribat.

Molta fama s'ha guanyat

d'informar de l'actualitat.

Nova Gent! Nova Gent!

Mestres a l'escola han arribat

per substituir aquells que han marxat.

A totes elles donem la benvinguda

i el Carnestoltes a totes us saluda!

El President Puigdemont heu escollit

i tot Girona se n'ha enorgullit.

Ha arribat una mica despentinat, 

esperem que estigui afortunat.

El President Mas heu acomiadat

i una mica trist s'ha quedat.

Un altre tren ha descarrilat

que de paper de water  anava carregat.

Què us passa a les vostres vies

que semblen unes xirivies?

Estem cansats de la guerra a Síria,

pensàvem que aquest any la pau se l'emportaria.

No a la guerra! No a la guerra!

Vaig veure a la televisió

que els corruptes no van a la presó.

El Barça, del món, és el millor!

De moltes copes és campió!

Copa, Lliga i Champions!
Visca el Barça!

Tot i que Messi ha estat lesi0nat,

la Pilota d'Or ha guanyat.

Neymar, Suárez i Piqué,

a tots ens ho fan passar bé.

Lo meu riu #PDE_7F

El laberint de 'Madrid'

Sembla que en la investidura del president del govern espanyol, el més calent és a l'aigüera. D'una manera o altra, la situació de Catalunya i concretament del procés sobiranista és motiu de debat i controvèrsia. Uns que defensen aferrissadament la unitat d'Espanya i pretenen constituir un govern que preservi aquest valor gairebé de caràcter diví (PP, PSOE i C's); uns socialistes que tot indica que necessitarien una abstenció dels independentistes catalans per provocar el canvi al govern; i la gent de Podemos que amb major o menor simpatia, semblarien disposats a un hipotètic referèndum. 

Exceptuant Podemos -tot i que s'ha vist que amb èxit relatiu- tots els altres són absolutament contraris a la possibilitat que Catalunya pugui decidir en tant que nació. De l'Espanya política ja no se'n pot esperar gaire. Si ni la confluència catalana de Podemos ha estat capaç de disposar de grup propi al Congrés, algú creu que seran capaços d'assolir un referèndum?

Aleshores, què han de fer els 17 diputats independentistes que hi ha al Congrés? Per la gran majoria dels seus votants costaria d'entendre que tant els diputats d'ERC com els de DiL (Convergència, Demòcrates i Reagrupament) facilitessin un govern presidit per Rajoy o per Sánchez. De fer-ho, semblaria una contradicció davant del mandat rebut pels seus electors, tant el 20D com el 27S, ja que no s'albira que en cap cas, ni a dreta ni a esquerra, la mínima possibilitat d'exercir el dret a decidir. És per això que el seu vot hauria de ser un No rotund. 

En tot cas, i com una mostra de bona voluntat, l'única circumstància que podria fer variar el vot dels grups parlamentaris d'ERC i de DiL és el compromís d'un referèndum d'autodeterminació legal, vinculant, amb pregunta binària i amb data de celebració. Fora d'això, no hi pot haver possibilitat d'acord. 

S'ha acabat el bròquil, o potser hauríem de dir, s'ha acabat el peix al cove.