dilluns, 1 de febrer de 2016

El laberint de 'Madrid'

Sembla que en la investidura del president del govern espanyol, el més calent és a l'aigüera. D'una manera o altra, la situació de Catalunya i concretament del procés sobiranista és motiu de debat i controvèrsia. Uns que defensen aferrissadament la unitat d'Espanya i pretenen constituir un govern que preservi aquest valor gairebé de caràcter diví (PP, PSOE i C's); uns socialistes que tot indica que necessitarien una abstenció dels independentistes catalans per provocar el canvi al govern; i la gent de Podemos que amb major o menor simpatia, semblarien disposats a un hipotètic referèndum. 
Exceptuant Podemos -tot i que s'ha vist que amb èxit relatiu- tots els altres són absolutament contraris a la possibilitat que Catalunya pugui decidir en tant que nació. De l'Espanya política ja no se'n pot esperar gaire. Si ni la confluència catalana de Podemos ha estat capaç de disposar de grup propi al Congrés, algú creu que seran capaços d'assolir un referèndum?
Aleshores, què han de fer els 17 diputats independentistes que hi ha al Congrés? Per la gran majoria dels seus votants costaria d'entendre que tant els diputats d'ERC com els de DiL (Convergència, Demòcrates i Reagrupament) facilitessin un govern presidit per Rajoy o per Sánchez. De fer-ho, semblaria una contradicció davant del mandat rebut pels seus electors, tant el 20D com el 27S, ja que no s'albira que en cap cas, ni a dreta ni a esquerra, la mínima possibilitat d'exercir el dret a decidir. És per això que el seu vot hauria de ser un No rotund. 
En tot cas, i com una mostra de bona voluntat, l'única circumstància que podria fer variar el vot dels grups parlamentaris d'ERC i de DiL és el compromís d'un referèndum d'autodeterminació legal, vinculant, amb pregunta binària i amb data de celebració. Fora d'això, no hi pot haver possibilitat d'acord. 
S'ha acabat el bròquil, o potser hauríem de dir, s'ha acabat el peix al cove.