dilluns, 31 d’octubre de 2016

Elecció dels 7 Tresors del Patrimoni Cultural de Reus


El 2017 Reus esdevindrà Capital de la Cultura Catalana, prenent el relleu a Vic. Dins de les activitats prèvies que ja s'estan organitzant hi ha l'elecció dels 7 Tresors del Patrimoni Cultural de Reus. D'aquesta manera es persegueix fer divulgació del patrimoni reusenc. 
A l'elecció hi podem participar tots els ciutadans que ho desitgem votant en un formulari fins el dia 20 de novembre.



Es pot votar d'entre les següents trenta propostes:
Avellana
És un fruit sec de qualitats gastronòmiques i alimentàries excepcionals, ideal per consumir a qualsevol hora del dia, ja sigui crua o torrada. També és un ingredient perfecte per a ser utilitzat en la cuina, en diversitat de plats o per a l’elaboració de salses i postres.

Baixada del Ball de Diables
El Ball de diables de Reus forma part del Seguici Festiu de la ciutat. La tradició del Ball de diables està documentada des de la segona meitat del segle XVIII, tot i que podria ser anterior. Aquest ball estava vinculat amb el gremi dels boters. La Baixada és un acte singular que se celebra el dia de la Mare de Déu de la Misericòrdia i on participen el Ball de Diables de Reus i totes aquelles altres persones que ho desitgin. La Baixada no és un correfoc. És una caminada entre diables, que salten o caminen pel mig del passeig Misericòrdia, i el públic que s'ho mira, un acte que és herència de segles d’història i de vinculació a la ciutat. 

Ball solemne curt de l'Àliga a la Mare de Déu de Misericòrdia 
L'Àliga de Reus és un dels elements del Seguici Festiu de Reus i forma part del bestiari popular català. És un dels components del bestiari més antics i amb una personalitat diferenciada. Està documentada a Reus des del 1627. El 1683 ballà davant l'arquebisbe de Tarragona amb motiu del trasllat de la Mare de Déu de Misericòrdia al seu nou santuari. L'Àliga realitza el seu Ball Solemne Curt davant de les autoritats a la sortida de l'Ajuntament abans d'anar a completes. 

Boca de la Mina 
És una construcció de pedra situada al capdamunt del Passeig que porta aquest nom, a un nivell inferior al del terreny circumdant al que s'hi accedeix per unes escales de pedra i que s'usa per a donar sortida a l'aigua de la Mina del Molí o de Monterols. Està protegida com a bé cultural d'interès local. L'indret va ser urbanitzat a finals de 1863, però no es va acabar fins al 1871, any que figura gravat en una pedra frontal. L'aigua passa a l'abast de la mà al llarg d'uns quants metres de rec descobert. 

Bust de Sant Pere 
El bust reliquiari de Sant Pere està a l’Església la Prioral de Sant Pere. És una peça d’orfebreria de plata que data del segle XVII i és obra de Francesc Via. Es tracta d’un bust perllongat vestit amb túnica, estola i nimbe. El cap, lleugerament alçat, té un rostre senil amb barba. La túnica és àmplia i cenyida a la cintura, presenta el plecs marcats i reprodueix un teixit de brocat. Al pit porta incrustat el reliquiari oval, conservat a l’església prioral, que allotja un fragment del crani de sant Pere Apòstol. 

Campanar 
El Campanar és una torre d'estil gòtic annexa a l'església Prioral de Sant Pere, on es troben les campanes i grans finestrals als pisos alts (el cinquè i sisè). És una torre hexagonal, de 12 metres d'amplada i 62 metres d'alçària, amb set plantes cobertes amb vota de creueria. Està coronat per una agulla amb crestes i envoltada de pinacles. Per l'alçada es pot veure de lluny quan s'arriba a Reus des de Tarragona. La torre té la base a una altitud de 119 metres sobre el nivell del mar. El campanar es va finalitzar el 1566 sota la direcció de mestre Domènec Sarobé. 

Casa Navàs 
La Casa Navàs és un dels més importants edificis modernistes de la ciutat de Reus. Fou projectat per Lluís Domènech i Montaner. Va ser construït entre el 1901 i 1908 per encàrrec del reusenc Joaquim Navàs Padró. A diferència d'altres obres modernistes contemporànies no ha patit les transformacions de modes posteriors i manté íntegrament la decoració i el mobiliari com ho varen concebre els seus autors. Està situada a la plaça del Mercadal. 

Centre de Lectura 
El Centre de Lectura és una institució cultural de referència del país. Fundat l’any 1859 amb la voluntat d’alfabetitzar i ensenyar a llegir a la població obrera i a les capes més desfavorides de la societat. En el decurs dels 157 anys d’història el Centre ha anat conformant un projecte molt ample disposant d’una de les principals biblioteques patrimonials de Catalunya, d’un fons d’art de primer ordre, d’una important oferta docent, d’una programació d’activitats culturals molt intensa i continuada amb més de cent propostes trimestrals; d’una col·lecció editorial d’assaig i recerca i d’un balanç social que contempla l’accés al Centre de Lectura durant el curs acadèmic d’una mitjana de 1.300 persones diàries. 

Coca amb cireres 
La coca amb cireres és una coca típica de Reus i la seua comarca que es menja per Corpus. La coca s'elabora i es consumeix durant els mesos de maig i juny, època natural de les cireres. 

Entrada de Sant Pere després de la professó 
En el marc de la festivitat de Sant Pere el 29 de juny es torna a concentrar, al vespre, el Seguici Festiu, les autoritats i la ciutadania a la Plaça Mercadal per anar en seguici fins a la Prioral a buscar la imatge del Patró, que és portada en professó fins a la Plaça Mercadal i just en el moment que s'atura davant de l'Ajuntament s'engega la darrera Tronada. Durant la professó, des del campanar, es fa el Toc General de Festa. Després el Seguici retorna a la Prioral i en el moment de l'entrada de la Imatge a l'església tots els elements festius alhora esclaten a ballar. 

Església la Prioral de Sant Pere 
L’Església la Prioral de Sant Pere és una de les parròquies de la ciutat de Reus, la principal, regida pel prior i una petita comunitat de preveres. Fou començada el 1512 i inaugurada el 1569. Obra de l'arquitecte mestre Benet Otger de Lió està dedicada a Sant Pere, que és el patró de la ciutat. L’estil és de gòtic tardà format per una nau única que es flanqueja per petites capelles laterals situades entre els contraforts exteriors. 

Estació Enològica 
L'Estació Enològica és un conjunt d'edificis protegits com a bé cultural d'interès local de Reus construïts per Pere Caselles i Tarrats. El conjunt de construccions de l'Estació Enològica ocupa una illa de cases que delimiten el carrer de l'Escorxador, del Doctor Frías, del Doctor Ferran i el passeig de Sunyer. El formen un edifici central de planta baixa i dos pisos i un seguit d'edificacions que alternen alçades de planta baixa i planta i pis, que ocupen el perímetre del terreny i deixen lliure la façana del passeig de Sunyer. Una tanca amb mur de pedra delimita el jardí, feta de maó aplantillat i pilars de maó que sostenen una reixa de ferro. 

Gegants 
Els Gegants de Reus són cinc parelles de gegants acompanyats normalment per la Mulassa i que formen part del Seguici Festiu de la ciutat, portats pels membres de la Colla Gegantera. Els gegants de Reus apareixen documentats des del 1621. Fins a finals del segle XVIII, la ciutat tenia dues parelles de gegants. A l'inici del segle XIX es van construir noves parelles, amb les que es volien representar amb els gegants els quatre continents: els Vitxets (Europa), els Moros (Àsia) i els Indis (Amèrica), però no es va construir l'última parella. 

Institut Pere Mata 
L'Institut Pere Mata de Reus és l'hospital psiquiàtric de la ciutat, encara que dóna servei a una regió molt més gran. Va ser projectat per Lluís Domènech i Montaner i construït entre 1897 i 1912, en l'estil modernista propi d'aquest arquitecte. El nom és un homenatge al metge reusenc Pere Mata i Fontanet. El conjunt arquitectònic modernista està catalogat com a Bé cultural d'interès local i, específicament, el pavelló dels Distingits és un Bé Cultural d'Interès Nacional des del 2013. 

Jueu del Raval 
El Jueu del raval és una talla satírica situada en un edifici de la ciutat de Reus que representa un home dret que se sosté amb el peu esquerre. Porta un buirac penjat en bandolera. Té el braç dret estirat endavant i assenyala amb l'índex. Està situat a la casa del carrer de Vilar o del Bou que fa cantonada amb el raval de santa Anna. El propietari de la casa la va fer construir i penjar sota la barbacana per haver perdut un plet amb el veí cap a la casa del qual apunta el dit de la imatge. Se la va instal·lar cap al 1763, segons un medalló amb aquesta data a la cantonada de la casa, i se la va treure el 1925 quan es van aixecar unes plantes noves a l'edifici. La imatge original es conserva al Museu de Reus. 

Les Tres Gràcies 
Les professons de Les Tres Gràcies de Reus consisteixen en el trasllat, el Divendres Sant, de la imatge del Sant Crist de la Sang. A les ordinacions de la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Reus, del 30 de març de 1784, es fa esment a una professó, més o menys reglamentada, per al trasllat de la imatge i en les ordinacions del 1827 s’hi troba més informació al respecte. Les Tres Gràcies de Reus inclouen les professons del migdia del Divendres Sant: la de l'Agonia i la de tornada o de les Tres, així com la funció de l’Agonia o de les Set Paraules que es fa entremig a la Prioral de Sant Pere i l’Acte final de les Tres Gràcies que té lloc just abans que la imatge entri de nou a l’església de la Sang. 

Menjar blanc 
El menjar blanc és una crema d'ametlles que normalment es menja per a postres. S'elabora principalment amb ametlla, sucre, midó de blat de moro o d'arròs. 

Palau Bofarull 
El Palau Bofarull és un palauet protegit com a bé cultural d'interès local situat prop de la Plaça de Prim que va pertànyer a la família ennoblida dels Bofarull. Se'l coneix també com L'Olimpo o Els "Ploms", entitats que havien tingut allí la seva seu. La part més notable fou el saló noble, datat el 1788, que està decorat amb pintures del pintor Pere Pau Montaña. El Palau Bofarull té una imatge externa de palau italianitzant, amb la façana composta per un sòcol de doble alçada i centrada per una gran portalada barroca tardana, emmarcada per dos parells de columnes, una de les quals, a cada costat, té forma d'atlant que sosté un capitell. L'edifici conté, a més del pis noble, unes amples golfes. 

Peixateries velles 
És un conjunt urbà molt interessant, format per dos sèries d'habitatges de quatre plantes, ordenades simètricament, formant un tancat i penetrat per un carrer amb porxos d'arcs de mig punt. Tant els habitatges, pel seu interès tipològic, com la plaça (Plaça de les Pescateries), per l'interès dels elements ornamentals i escultòrics, fan del conjunt el millor espai neoclàssic de la ciutat. 

Plaça del Mercadal 
A finals del segle XV apareix documentada la plaça amb l'estructura present en els anys vuitanta. Sempre ha estat, la plaça, el centre i eix de la vida comercial i social d'una ciutat de mercat típica. És de forma quadrangular, gairebé perfecta. Tres dels seus costats tenen porxada. L'edificació actual correspon en gran part a la del segle XIX i XX. Els edificis arquitectònics més destacables, a més de l'Ajuntament del segle XVII, són la Casa Navàs, al número 5, al núm. 3 una casa del segle XVIII, al número 17 la Casa Pinyol, i al número 7, una casa barroca del segle XVIII. 

Plim 
És una marca comercial d'una beguda refrescant amb gust de banana, exclusiva de Reus. La beguda és un refresc dolç i de color vermell. 

Rosari de torxes 
El rosari de torxes és un acte de devoció popular que caracteritza la celebració reusenca en honor a la Mare de Déu de la Misericòrdia. Té lloc la nit del 24 de setembre. El seu recorregut abasta des de la plaça de la Pastoreta fins al santuari i les persones que hi assisteixen porten candeles. 

Sant Crist de la Sang de Reus 
La Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist és una institució amb més de 450 anys d’història, una de les més antigues de Reus. Amb motiu de 'L’Any Sant de la Misericòrdia va organitzar un pelegrinatge al Santuari de Misericòrdia amb la Venerada Imatge del Sant Crist de la Sang, que va tenir lloc el 24 d’abril. L'últim peregrinatge a Misericòrdia va ser el 1984. 

Santuari de Misericòrdia 
El Santuari de Misericòrdia és una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situada a la sortida de Reus, al començar la carretera de Cambrils a la Partida de les Forques Velles. L’edifici és d'una nau, i tres trams, amb tres capelles a cada costat, comunicades, des del 1871, per petits pòrtics. La seva construcció inicial fou acordada el 1592, amb motiu de l'aparició de la Mare de Déu a la pastora Isabel Besora. 

Teatre Bartrina 
El Teatre Bartrina va ser construït l’any 1905 com a teatre del Centre de Lectura. Després de diferents vicissituds, va ser rehabilitat l’any 1995. Té una capacitat per a 550 persones. En l’actualitat, el teatre està gestionat pel Consorci del Teatre Bartrina, format per l’Ajuntament de Reus i el Centre de Lectura. Al Teatre Bartrina hi tenen cabuda des de grans produccions estatals o nacionals fins a les representacions de teatre infantil o activitats de caire més avantguardista o ciutadà. 

Tradició comercial 
Reus és un referent per la seva llarga tradició comercial i es reconeguda com “la ciutat de les compres” de la Costa Daurada. Compta amb més de 600 establiments concentrats als carrers del centre i gaudeix d’una zona de vianants molt integrada on podrà trobar una àmplia oferta comercial amb les marques més prestigioses i un excel·lent servei. Degut a aquesta llarga història, encara es poden trobar un gran nombre d’establiments amb molta tradició comercial. 

Teatre Fortuny 
El Teatre Fortuny fou construït el 1882 per dotar a l’aleshores segona ciutat de Catalunya d'un teatre del nivell d'altres gran ciutats. El seu nom ret homenatge a Marià Fortuny i Marsal, pintor català nascut a Reus. El monument està integrat pel Teatre Fortuny i la seu de la "Societat El Círcol”, situat a la plaça Prim. El conjunt de l’edifici és una obra declarada be cultural d’interès nacional. 

Tronada 
La Tronada és una característica de la festa major de Sant Pere a Reus, que consisteix en l'explosió de potents artefactes, els mascles o morters, plens de pólvora i col·locats a una distància d'uns tres metres un de l'altre, que donen el tomb a la plaça del Mercadal de Reus, que és quadrada, fins a arribar davant mateix de l'ajuntament on un grup de 9 artefactes concentrats en un quadrat reduït provoca una explosió final molt forta. 

Vermut 
Reus és la localitat catalana i del conjunt de l’Estat espanyol que compte amb més empreses dedicades a l’elaboració de vermut. Hi ha una ruta del vermut i fins i tot el museu del vermut, ubicat a l’interior d’un edifici modernista rehabilitat. 

Vexilla Regis 
El músic i compositor reusenc Víctor Agustí (1808-1884) va musicar el "Vexilla Regis", himne compost al segle VI dC pel poeta Venanci Fortunat, per encàrrec de santa Radegunda, reina dels francs. Aquest himne –única composició musical que s’interpreta durant totes les processons locals de Divendres Sant en l’acompanyament del Sant Crist, al migdia i al vespre– és cantat pels nens i nenes de l’Escolania de l'església de la Puríssima Sang, a dues veus, acompanyats per dues veus d’home i els músics de la Capella de Cantors, que toquen dues flautes, dues trompetes i un fagot.