Ahir a la nit es va estrenar per TV3 la pel·lícula Ebre, del bressol a la batalla (2015), dirigida per Román Parrado.
Els experts en cinema comentaran si es tracta d'una producció més o menys potent, i els historiadors valoraran si hi ha o no alguna incongruència en el guió, però els que simplement ens vam asseure davant la televisió vam poder copsar que es tracta d'una pel·lícula que té la virtut de mostrar la cruesa d'un episodi de la nostra història, que en alguns casos hem sentit explicar als nostres grans (tot i que sovint amb pocs detalls per la ferida que va suposar) i que sens dubte, va colpir generacions de catalans i espanyols.
La guerra civil i en particular la batalla de l'Ebre va separar germans o amics en bàndols oposats, es jugava alhora en dos camps de batalla diferents: una guerra al front i una guerra als despatxos (a l'estat, però també a les cancelleries europees). En definitiva, com totes les guerres, va mostrar el millor i el pitjor de l'espècie humana.Tot això es pot entreveure al llarg d'un film que no deixa indiferent.
La pel·lícula ha mostrat un paisatge (el nostre) que 78 anys després del final de la batalla, continua sent mut protagonista d'uns fets d'infaust record. Cal dir que cada cop es vol que sigui un escenari menys mut, per alguns tard i malament, però almenys que es pugui reparar la memòria d'aquells que van lluitar defensant la llibertat i la democràcia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada