Estimadíssims amics, estimadíssimes amigues,
Lluitar per la llibertat és el més bonic que podem fer a la vida, i sense cultura no hi ha
llibertat possible. Des de la cel·la 112 del mòdul 10 de la presó de Soto del Real, revisc
cada Correllengua celebrat a l’enyorada Santa Perpètua de Mogoda, m’emociono
recordant l’empenta de la colla de la CAL de Sabadell.
“Aquell dia que no havia d’arribar mai és avui”, ens ensenyà Màrius Sampere. I, avui,
la vitalitat del moviment neix de la llavor que iniciatives com el Correllengua van sembrar
arreu del país. La força de la gent organitzada ha estat, és i serà motiu d’autoestima
immensa.
En una societat on el fet migratori és estructural, la lluita per la plena
normalització de la llengua i la cultura catalanes és un gran consens de país.
Mantenim la voluntat de compartir el català, des de l’escola fins a la feina, des del carrer
fins al cinema i els mitjans de comunicació. En el Judici a la Democràcia del Tribunal
Suprem, als presos polítics també se’ns vulnera el dret a la llengua pròpia. Però això no
ens va privar de dir-los, alt i clar: “No passaran!”
Ara i aquí, ens uneix la voluntat insubornable de projectar una cultura democràtica
basada en els drets humans i, per tant, en el respecte als drets lingüístics. L’anhel de
viure en una societat on la diversitat de llengües i orígens és una riquesa, així que la
ciutadania blinda la cohesió social davant els qui atien l’odi a la diferència. Trenquem tots
els prejudicis i convidem-nos a celebrar plegats i sense complexos aquest acte d’amor a
la vida i la tendresa que és el Correllengua arreu dels Països Catalans.
Som corresponsables del llegat de dones i homes lliures, en condicions infinitament més
adverses que les nostres. Dels qui mai van renunciar a la llengua, bé fos des de l’exili o la
presó. Com Pere Calders, qui «obligat a fugir de tot el que estimava», des de l’exili
republicà de Mèxic, va seguir creant contes màgics que perviuen al pas del temps.
Empeltats del seu compromís, ens conjurem a persistir plens de coratge i dignitat. Des de
la noviolència i exercint la desobediència civil tants cops com calgui. Perquè tenim
memòria i sabem que els drets, com la llibertat, no es pidolen, es defensen i s’exerceixen.
Amb tota l’esperança amb els dies que vindran, Visca el Correllengua i la Llibertat!
Sempre endavant!
Jordi Cuixart, President d’Òmnium
Presó de Soto del Real, Madrid, 2 de maig del 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada