Malpàs 104

L'últim exemplar de la revista Malpàs, corresponent al mes de desembre de 2019 (núm. 104) ens recorda el Nadal amb una imatge de la plantada del pessebre al Calvari, una activitat que organitza l'Associació Cultural Lo Llaüt des de 1998 de forma ininterrompuda.

L'editorial es fa ressò del manifest del 25N en motiu del Dia internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones de l'any 2019

Un altre dels elements clàssics en l'última revista de l'any és el calendari que any rere any dissenya Jaume Ferrús, enguany amb l'epígraf Amnistia! Llibertat! Absolució! i que s'ha fet arribar als presos polítics i al president Puigdemont a Waterloo.

El Malpàs al món ens porta fins a l'Estàtua de la Llibertat, a Nova York, i les Niagara Falls, al Canadà. A l'I tu, què estudies? Pau Navarro explica l'experiència d'estudiar Disseny de Moda a Barcelona. Aquest número a Noms de les cases del poble hi trobem ca Rovelló.

La secció Arrels ens parla, entre d'altres, de les Germanes de Nostra Senyora de la Consolació a Ascó, hi trobem una fotografia de l'antic equip de futbol d'Ascó o de les Jornades Nacionals de Jocs d'Albarracón, on hi va assistir Lo Llaüt.

El bloc informatiu ens atansa a l'actualitat local, així com la informació institucional de l'ajuntament d'Ascó, el consell comarcal de la Ribera d'Ebre i ANAV; així com aquelles notícies d'Ascó publicades en diferents mitjans de comunicació. També hi trobem informació dels centres educatius del poble i de l'Institut de Flix, així com del Club Ciclista d'Ascó i el Club d'Atletisme Ascó-Ribera d'Ebre.

A Noves Tecnologies Joan Biarnés ens informa del ransome i del phising, mentre a D'interès ciutadà és Albert Samper qui ho fa de les clàusules abusives en escriptures hipotecàries. 

Com sempre, una revista carregada de materials.

La fesomia de les cases d'Ascó

Si algun dia passegeu pels carrers antics d’Ascó, aquells que al llarg de la història han sentit les petjades de cristians i sarraïns, de moriscos i de jueus, és fàcil que un detall o altre us convidi a pensar com devien viure aquells asconencs que fa uns quants segles van habitar entre aquells racons.

De ben segur que molts dels seus costums, hàbits, tradicions… han anat desdibuixant-se amb el pas del temps. En alguns casos ja no en tenim cap rastre, d’altres ni tan sols formen part de la memòria oral transmesa, però sí que alguns encara són visibles en aspectes com la gastronomia, la parla o fins i tot en la fesomia de les edificacions.

Al casc antic del poble hi conviuen cases de pedra, de totxo massís o de tàpia, que a Ascó anomenem tapió. Aquesta tècnica de construcció de terra pastada o premsada és present en les façanes de força edificacions de la part alta del poble. Són habitatges que a més estan construïts salvant el desnivell del vessant de la muntanya on està assentat el poble, i tenen entrada pel carrer de baix i pel carrer de dalt.

Però si sou observadors, veureu que destaca un color particular als llindars de portes i finestres, el blauet. En aquest cas entrem al camp de les supersticions, i és que la saviesa popular havia convertit el color blau en un element que potser hauríem de considerar màgic i és que hi havia la creença que allunyava els mals esperits, i qui sap si també les bruixes. Darrere el castell d’Ascó encara hi trobem la roca de la Bruixa, o només creuant l’Ebre, hi ha la roca de la Bruixeta entre Vinebre i la Torre de l’Espanyol.

Hagi estat un talismà de protecció de les cases i de les famílies o no, passa el temps i queda l’empremta del blauet. Fins i tot l’estudiós local, Carmel Biarnés, li va dedicar un poema que acaba dient: el blau del teu finestró / allunya la malaurança / no hi veia amb tanta claror… / i ara et veig, ple d’esperança.

JOSEP MARIA RADUÀ

*article publicat a la web d'Imagina Ràdio (27/02/2020)

Premi d'Honor 2020

Enric Casasses obté el 52è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, i que atorga Òmnium Cultural des de 1969.

Enric Casasses i Figueres (Barcelona, 9 de març de 1951)

Poeta. La seva obra mostra influències molt heterogènies (de la poesia medieval al surrealisme, passant pel Renaixement i el Barroc).

És autor dels reculls La bragueta encallada (1972), La cosa aquella (1982, la reedició del qual li valgué el premi Crítica Serra d’Or de poesia 1992), Tots a casa, al carrer (1992), No hi érem (1993, premi Crítica de poesia catalana, 1994), Començament de començaments (1994), Desfà els grumolls (1994), Calç (1996, premi Carles Riba 1995), Els nous cent consells del consell de cent (1996), D’equivocar-se així (1997, premi Ausiàs Marc de Gandia 1996), Uh (1997), De la nota del preu del sopar del mosso (1998), Coltells (1998), Plaça Raspall. Poema en set cants (1998, premi Ciutat de Palma de poesia 1999), Canaris fosforescents (2001), Descalç (2002), Que dormim? (2002), Bes Nagana (2011), Diari d’Escània i Univers endins (2013), A la panxa del poema en prosa que no hi neva ni plou (2013), T’hi sé (2013), Intent de comentar-hi el poema d’en Joan Maragall Soleiada (2014) i El nus la flor (2019, premi Lletra d’Or). Ha publicat també els reculls d’articles i de proses El poble del costat (2008) i La foneria i el paperer (2010). 

També ha realitzat diferents muntatges poeticomusicals de la seva obra, en col·laboració amb Pascal Comelade (La manera més salvatge, 2006; N’ix, 2010), i ha estrenat dos espectacles teatrals, Do’m (2003) i Monòleg del perdó (2005). És autor de diversos estudis d’autors de la literatura catalana moderna i contemporània (Jacint Verdaguer, Josep Carner, Francesc Pujols, Juli Vallmitjana i Joan Vinyoli). L’any 2011 obtingué el premi Crítica Serra d’Or de traducció per la seva versió de Le cornet à dés (1916), de Max Jacob i el 2012 el Premi Nacional de literatura del CoNCA.

https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0244745.xml

***

El jurat ha acordat atorgar-li el premi "per la seva contribució a la llengua i cultura catalanes, especialment per l'originalitat del llenguatge poètic que ha creat, i per la qualitat de la seva obra, no sols en la poesia, sinó també en la traducció, l'assaig, l'edició i l'escena".

L'acte de lliurament del 52è Premi d'Honor tindrà lloc el 8 de juny al Palau de la Música Catalana.

50 anys del projecte nuclear a Ascó

Ara fa 50 anys (gener de 1970) es publicava en el Boletín Informativo Municipal de l'ajuntament d'Ascó la notícia que ha marcat el futur d'Ascó des d'aleshores: Proyecto de instalación en Ascó de la segunda central nuclear de Cataluña por Fecsa. Començava un període convuls a nivell social i a nivell polític que acabaria marcant l'esdevenir del poble en tots els sentits. En la informació que es publica, es transcriu una entrevista que se li va fer a l'alcalde Josep Miquel Montaña Jornet per Ràdio Tarragona. 

L'alcalde Montaña, que ho era des del 15 de novembre de 1969, li va tocar entomar un projecte que no deixaria ningú indiferent ni a Ascó ni a la comarca. En aquell moment, i a partir de l'entrevista, es preveia durant la construcció "unos dos mil obreros como mínimo" i en finalitzar les obres "unos 300 puestos de trabajo". A més es considerava que suposaria una millora de les vies de comunicació "especialmente con el tan traido y anticuado paso de barcas sobre el río Ebro, construyéndose para sustituirlo un puente".
Una entrevista que va suposar un plus d'informació sobre el moment que es vivia, com que les empreses elèctriques havien adquirit aproximadament 69 hectàrees de terrenys ubicats al Tossal d'Andisc d'un total de 44 propietaris. De totes maneres, l'optimisme de la informació estava pendent dels resultats dels estudis geològics que s'estaven realitzant.
L'alcalde Josep Miquel Montaña acabava l'entrevista amb aquestes paraules: "Considero que para un Alcalde recién estrenado como soy yo, es una ocasión magnífica para el desarrollo económico de Ascó. Además, en unión de Flix con su Central eléctrica de FECSA y la industria Electro-Química, y Ribarroja con su central de ENHER, pueden llegar a constituir un núcleo industrial de importancia en el futuro".
Han passat 50 anys.

Programa de Carnaval - Ascó 2020

Amnistia ara!

Manifest

En els darrers anys, l’entesa entre Catalunya i l’Estat espanyol ha viscut un dels períodes més complexos de la història. La judicialització del conflicte polític plasmada en l’empresonament per sedició de nou líders socials i polítics, l’exili i l’obertura de més d’un miler de causes judicials contra ciutadans del nostre país han dut a l’agudització d’un conflicte, ja de per si complex.

Catalunya és una societat democràtica, i la defensa dels drets i les llibertats no constitueix cap risc per a la convivència, sinó una eina imprescindible per avançar i fer realitat els grans consensos que cohesionen la societat. Un país plural que, en moments difícils, ha estat capaç de trobar punts en comú, dins la diversitat, per fer possible el progrés social i econòmic.

Davant d’aquest conflicte polític, els sotasignants creiem imprescindible que s’anul·lin totes les causes obertes arran de la judicialització del procés sobiranista. Cal que el conflicte torni al terreny de la política, d’on no hauria hagut de sortir mai, i s’han de trobar els mecanismes democràtics necessaris perquè els ciutadans de Catalunya puguin decidir lliurement el seu futur polític. D’aquesta manera, la via política i la del diàleg l'única que pot resoldre aquesta situació.

És per això que els sotasignants, com a membres de la Plataforma Som el 80%, i davant de l'escenari que es crea amb l’arribada del nou govern de l’Estat, volem aprofitar per adreçar-li les següents demandes:

1. La renúncia de les vies d’excepcionalitat jurídica i processal que posin fi, de manera definitiva, a tot tipus de repressió política.
2. L’amnistia per a totes les persones perseguides judicialment arran de l’anomenat 'procés sobiranista'. És un pas imprescindible per enfortir l’aposta pel diàleg.
3. L’obertura d’un procés de negociació sincera, sense condicions ni renúncies, amb l’objectiu de pactar una solució real al conflicte polític.

Alhora, fem una crida a adherir-se al manifest a totes aquelles persones que aposten per posar fi a la repressió i per trobar una solució política al conflicte donant veu al conjunt de la ciutadania.

Ordenaments de la Vila d'Ascó 1520-2020

A partir d’una transcripció de l’any 1727 tenim notícia dels Ordenaments de la Vila d’Ascó de l’any 1520. Aquest document recull una sèrie de normes o disposicions per afavorir el bon funcionament d’una comunitat o d’una institució.

Les nostres ordinacions van ser escrites per Janot Pellicer, Notari Reial, un 6 de febrer de 1520, per tant, tot just avui fa cinc-cents anys. Consten de 39 preceptes que van ser ordenats pels Jurats i Prohoms de la Vila, amb el consentiment del comanador d’Ascó, Fra Martí de Lanuça, de l’orde de l’Hospital.

Estudiosos com Carmel Biarnés han definit els Ordenaments d’Ascó com “un clar exponent de convivència cívica”. Hi ha apartats dedicats al comerç, a l’agricultura, al folklore, etc.

Per rememorar aquests cinc segles de les ordinacions, el calendari d’activitats culturals, lúdiques i festives d’Ascó per aquest 2020 tindrà especialment en compte l’estudi i difusió d’aquesta documentació, del seu contingut, així com del context de l’Ascó de 1520.

Les activitats commemoratives de l’efemèride es presentaran a finals de març, mentrestant us presentem el logotip commemoratiu, que ha estat ideat pel veí d’Ascó i historiador Felip Fucho.

Ascó, vila morisca vora l'Ebre

Anunci TURISME CATALUNYA (febrer 2020)

El Vendrell 2020

El Vendrell pren el relleu de Cervera com a Capital de la Cultura Catalana, esdevenint la setzena ciutat que rep aquest reconeixement al llarg del temps.

La Capital de la Cultura Catalana s’adreça a tot el domini lingüístic i cultural català. Té com a objectius els de contribuir a ampliar la difusió, l’ús i el prestigi social de la llengua i la cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes i, finalment, promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana, tant a l’interior com a l’exterior. El Parlament de Catalunya va donar suport a la Capital de la Cultura Catalana, per unanimitat de tots els grups parlamentaris, en data 25 de març de 2004.

Fins ara, han estat elegides capitals de la cultura catalana les següents ciutats de l’àmbit lingüístic català: Banyoles (2004), Esparreguera (2005), Amposta (2006), Lleida (2007), Perpinyà (2008), Figueres (2009), Badalona (2010), Escaldes-Engordany/Principat d’Andorra (2011), Tarragona (2012), Ripoll (2013), Barcelona (2014), Vilafranca del Penedès (2015), Vic (2016), Reus (2017), Manresa (2018) i Cervera (2019). La ciutat escollida per la següent edició és Tortosa (2021).

Festa de Santa Àgueda - Ascó 2020

El Col·lectiu de Dones ha organitzat una nova edició de la festa de Santa Àgueda, una celebració que Ascó ve des de 1988. Per sort els temps canvien, però sempre cal reivindicar la figura de la dona en la societat mentre no assolim la plena igualtat en tots els camps.