dijous, 1 d’octubre de 2020

20 anys de la canonització de Sant Pere Màrtir Sans i Jordà


L'1 d'octubre de 2000 tenia lloc a Roma la canonització del bisbe i missioner asconenc Pere Màrtir Sans i Jordà (1680-1747). Una celebració que va portar desenes d'asconencs al Vaticà i que uns dies després 

va commemorar-se amb una setmana d'acció de gràcies al seu poble natal, amb multitud d'actes programats.

En motiu d'aquest vintè aniversari, recupero l'article que es va publicar a Catalunya Cristiana (núm. 1.099, de 12/10/2000) que es fa ressò de l'esdeveniment.

***

ROMA/ASCÓ.— Entre els 120 màrtirs de la Xina que l'I d'octubre passat Joan Pau II va canonitzar a la plaça de Sant Pere del Vaticà brillava amb llum pròpia per a la diòcesi de Tortosa i per a la població d'Ascó (Ribera d'Ebre) el record del bisbe Pere Màrtir Sans i Jordà (1680- 1747). El nou sant català havia estat beatificat pel papa Lleó XIII el 14 de maig de l'any 1893. 
Pere Màrtir Sans i Jordà va néixer a Ascó, on va ser batejat el 3 de setembre de l'any 1680. En quedar-se orfe als 10 anys, se'n va anar a viure a Lleida, on el seu oncle matem era capellà major de la Seu. Als 18 anys va ingressar com a novici a l'orde dels Dominics, a Lleida, on va ser ordenat prevere l'any 1704. Es va oferir als seus superiors per anar a evangelitzar la Xina, on va arribar l'any 1715. Des del 1723, va haver de viure amagat en un indret molt petit, on es passava tot el dia pregant i meditant sense poder sortir per no ser empresonat. 
El P. Sans, el 1730, sent a Canton, rep de Roma la petició que accepti ser ordenat bisbe, ministeri que va exercir des de la missió de Fogan. Als 66 anys d'edat, va ser fet presoner i va patir un veritable calvari. Condemnat a mort per causa del seu apostolat cristià, va ser decapitat el 26 de maig del 1747. 
Des del 9 i fins al 15 d'octubre se celebren a Ascó actes culturals i religiosos com a acció de gràcies per la canonització. Es posarà punt final el dissabte dia 14, a les onze del matí, amb una celebració eucarística i una processó presidides per l'arquebisbe de Tarragona i president de la Conferència Episcopal Tarraconense, Móns. Lluís Martínez Sistach, i el bisbe de Tortosa, Mons. Xavier Salinas, a l'església parroquial de Sant Joan Baptista d'Ascó. En finalitzar la processó, es farà a la plaça de l'església la benedicció del monument que el poble d'Ascó ha erigit al seu sant. 
Els 120 màrtirs assassinats a la Xina, entre els quals s'inclou el bisbe Pere Màrtir Sans i Jordà, van donar testimoni amb là seva vida en un període comprès entre 1649 i 1930. Es tracta del «reconeixement que els 120 màrtirs són un exemple de coratge i coherència per a nosaltres i honoren el poble xinès» i no d'un judici sobre períodes històrics, va dir el Papa. Això no obstant, el cap de l'Església catòlica xinesa, vinculat al règim comunista de Pequín, va atacar durament la canonització, per considerar que es tracta d'un insult als catòlics xinesos, sobretot en coincidir amb el 51è aniversari de la proclamació de la República Popular. En aquest sentit, el bisbe de Pequín va manifestar que «triar aquesta data per canonitzar els pretesos "sants" és un insult i una humiliació per als catòlics xinesos», alhora que va afegir que l'1 d'octubre «ressalta l'alliberament de la nació xinesa de la invasió i del pillatge imperialista i colonial». 
Juntament amb la canonització dels 120 màrtirs de la Xina, el mateix dia 1 d'octubre, Joan Pau II també va canonitzar Maria Josefa del Cor de Jesús Sancho de Guerra, fundadora de les religioses Serventes de Jesús de la Caritat; Katharine Mary Drexel, fundadora de les religioses del Santíssim Sagrament per als indis i persones de color, a Filadèlfia (EUA), i Josefina Bakhita, religiosa africana, de la Congregació de les Filles de la Caritat Canosianes. (C.C.)