L'1 d'octubre de 2000 tenia lloc a Roma la canonització del bisbe i missioner asconenc Pere Màrtir Sans i Jordà (1680-1747). Una celebració que va portar desenes d'asconencs al Vaticà i que uns dies després
va commemorar-se amb una setmana d'acció de gràcies al seu poble natal, amb multitud d'actes programats.
En motiu d'aquest vintè aniversari, recupero l'article que es va publicar a Catalunya Cristiana (núm. 1.099, de 12/10/2000) que es fa ressò de l'esdeveniment.
***
ROMA/ASCÓ.— Entre els 120 màrtirs de la Xina que l'I d'octubre passat
Joan Pau II va canonitzar a la plaça de Sant
Pere del Vaticà brillava amb llum pròpia
per a la diòcesi de Tortosa i per a la
població d'Ascó (Ribera d'Ebre) el record
del bisbe Pere Màrtir Sans i Jordà (1680-
1747). El nou sant català havia estat beatificat pel papa Lleó XIII el 14 de maig de
l'any 1893.
Pere Màrtir Sans i Jordà va néixer a
Ascó, on va ser batejat el 3 de setembre de
l'any 1680. En quedar-se orfe als 10 anys,
se'n va anar a viure a Lleida, on el seu
oncle matem era capellà major de la Seu.
Als 18 anys va ingressar com a novici a
l'orde dels Dominics, a Lleida, on va ser
ordenat prevere l'any 1704. Es va oferir als
seus superiors per anar a evangelitzar la
Xina, on va arribar l'any 1715. Des del
1723, va haver de viure amagat en un
indret molt petit, on es passava tot el dia
pregant i meditant sense poder sortir per
no ser empresonat.
El P. Sans, el 1730, sent a Canton, rep de Roma la petició que accepti ser ordenat
bisbe, ministeri que va exercir des de la
missió de Fogan. Als 66 anys d'edat, va ser
fet presoner i va patir un veritable calvari.
Condemnat a mort per causa del seu apostolat cristià, va ser decapitat el 26 de maig
del 1747.
Des del 9 i fins al 15 d'octubre se
celebren a Ascó actes culturals i religiosos
com a acció de gràcies per la canonització.
Es posarà punt final el dissabte dia 14, a les
onze del matí, amb una celebració eucarística i una processó presidides per l'arquebisbe de Tarragona i president de la Conferència Episcopal Tarraconense, Móns.
Lluís Martínez Sistach, i el bisbe de Tortosa,
Mons. Xavier Salinas, a l'església parroquial de Sant Joan Baptista d'Ascó. En
finalitzar la processó, es farà a la plaça de
l'església la benedicció del monument que
el poble d'Ascó ha erigit al seu sant.
Els 120 màrtirs assassinats a la Xina,
entre els quals s'inclou el bisbe Pere Màrtir Sans i Jordà, van donar testimoni amb là
seva vida en un període comprès entre
1649 i 1930. Es tracta del «reconeixement
que els 120 màrtirs són un exemple de
coratge i coherència per a nosaltres i honoren el poble xinès» i no d'un judici sobre
períodes històrics, va dir el Papa. Això no
obstant, el cap de l'Església catòlica xinesa, vinculat al règim comunista de Pequín,
va atacar durament la canonització, per
considerar que es tracta d'un insult als
catòlics xinesos, sobretot en coincidir amb
el 51è aniversari de la proclamació de la
República Popular. En aquest sentit, el
bisbe de Pequín va manifestar que «triar
aquesta data per canonitzar els pretesos
"sants" és un insult i una humiliació per als
catòlics xinesos», alhora que va afegir que
l'1 d'octubre «ressalta l'alliberament de la
nació xinesa de la invasió i del pillatge
imperialista i colonial».
Juntament amb la canonització dels 120
màrtirs de la Xina, el mateix dia 1 d'octubre,
Joan Pau II també va canonitzar Maria Josefa
del Cor de Jesús Sancho de Guerra, fundadora de les religioses Serventes de Jesús de
la Caritat; Katharine Mary Drexel, fundadora de les religioses del Santíssim Sagrament
per als indis i persones de color, a Filadèlfia
(EUA), i Josefina Bakhita, religiosa africana, de la Congregació de les Filles de la
Caritat Canosianes. (C.C.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada