La crisi social, econòmica i sanitària que ens deixa aquesta pandèmia, sumada a la crisi política i institucional que fa dècades que patim, ens obliga a repensar les bases sobre les quals hem de reconstruir un país que s’ha demostrat fràgil i ple de vulnerabilitats.
La cultura, que fou eix vertebrador simbòlic de la nació durant la transició, esdevingué amb el model liberal una simple indústria cultural en un món global que tendeix a marginar i arraconar les cultures minoritzades i les expressions artístiques deslligades dels grans oligopolis financers.
Les polítiques públiques no han afavorit un model propi d’equilibri entre la memòria i la innovació, i consegüentment no s’ha fet el trànsit cap a un ple posicionament de la cultura com a eix central propi d’una societat avançada i adaptada als nous reptes. Alhora, el model autonòmic centralitzat ha impedit la cohesió d’un sistema obert, arrelat i en construcció permanent.
Després de tants anys de resistència activa i militància persistent que han permès disposar d’una cultura dinàmica i d’una llengua viva en condicions precàries, cal que de forma urgent es posen les bases per a l’impuls d’un nou moment històric en els territoris que comparteixen la nostra llengua i la nostra cultura.
Deia Joan Fuster que la cultura és un patrimoni comú i és la base per a un futur també en comú. I és des d’aquesta premissa que llancem aquesta crida a la societat civil i a les institucions exigint més implicació i compromís per fer de la cultura, amb totes les seues expressions artístiques, la germinació d’un nou model de país més just i equilibrat.
Ara és un moment d’emergència, en què la cultura ha de tenir un paper clau. Una cultura que cal estimar protegint-la, fomentant-la i difonent-la. És temps per reconèixer-nos en una cultura i una llengua mil·lenàries en un marc compartit que s’estén arreu dels territoris de parla catalana. És temps per a la cohesió, temps perquè els ciutadans i ciutadanes apostem decididament per enriquir la nostra cultura comuna que ens connecta des de Perpinyà fins a Alacant, des de Mequinensa fins a Maó, garantint la integració equitativa de cada indret del país. Un propòsit que es farà real amb l’organització dels primers Premis El Temps de les Arts, entregats de manera simultània a Perpinyà, l’Alguer, Andorra, València, Palma i Barcelona.
També és temps d’internacionalització. Cal que la nostra comunitat artística en xarxa aprofite al màxim el potencial de les innovacions tecnològiques de la comunicació per projectar-se a un món globalitzat i seguir transformant-lo. També és imprescindible que trasllade la seva producció en anglès per difondre-la arreu del món.
És un temps per a la creació i el pensament crític. Ara és temps per als creadors i les creadores, els quals, amb la seua obra transformen i imaginen mons possibles que dialoguen per construir societats més cultes, justes i lliures. Ara és temps per als treballadors i treballadores de la cultura, que la fan possible. Ara és temps per entendre la cultura com un bé essencial. Perquè és el foment de valors imprescindibles com la convivència, el respecte o el pluralisme, indispensables en moments en què la intolerància creix.
Per això fem aquesta crida. Perquè ara és temps per a la cultura i les arts, com a màxima expressió de l’amor per la vida.
La cultura és el nostre capital i l’art és vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada