.png)
La Carla té catorze anys i és una jove desafiant i rebel. Viu en un antic restaurant de carretera als afores d’un poble amb la seva jove mare soltera mentre falta a classe i passa les hores amb el seu amic Efraín. Quan l’assistenta social s’adona que està embarassada de cinc mesos, la Carla ingressa a “La Maternal”, un centre per a mares menors d’edat on comparteix el seu dia a dia amb altres joves com ella. Junt amb els seus nadons, s’enfrontaran a aquest nou món d’adults pel que no han tingut temps de preparar-se.
Probablement la seva narrativa hagués estat mereixedora de majors reconeixements, ja que la seva obra va traspassar fronteres, essent traduïda a multitud d'idiomes.
D'ella ens queda una obra amb una veu narrativa potent i singular. La Plaça del Diamant n'és un clar exponent, però podríem sumar Aloma, El carrer de les Camèlies o Mirall trencat.
Revisant les seves entrevistes, va deixar frases en què mostrava com d'important era la literatura en la seva vida: “Vull escriure, necessito escriure; res no m’ha fet tant de plaer d’ençà que soc al món, com un llibre meu acabat d’editar i amb olor de tinta fresca”.
Pel dissabte 15 d'abril, la Regidoria de Cultura d'Ascó ha organitzat la presentació dels llibres guardonats amb els Premis Vila d'Ascó de l'edició anterior. Això tindrà lloc al Casal Municipal, a les 18.00h i comptarà amb el següent programa:
Concurs de Microrelats Sant Jordi 2022
Ja ha sortit el número 117 de la revista Malpàs. Una edició que ve encapçalada per una de les fotos icòniques de l'últim Sant Antoni: les corrides al carrer dels Clots amb el mural recentment estrenat que recorda les mateixes corrides de fa setanta anys (fotografia de Biel Pubill). I és que la festa de Sant Antoni és protagonista de les primeres pàgines de la revista amb articles sobre els diferents elements de la festa (Tres Tombs, corrides, la història il·lustrada de la Pilarín Bayés o el pregó de la festa).
Com que és la primera revista de l'any, hi ha una secció ja clàssica, amb les fotografies dels nadons nascuts l'any anterior. També hi trobem un article sobre pessebrisme de la mà d'Ignasi Biarnés.
Aquest cop la revista Malpàs ha viatjat fins a Budapest amb la família Clivillé-Pérez, té en Jaume Llop Raduà el protagonista d'Asconencs pel món, i Héctor García ens explica què estudia (Grau Superior en Comerç Internacional). M. del Carme Pros ens explica l'origen del nom de la seva casa, ca Valero.
El record fotogràfic ens trasllada a un ball de disfresses al Saló Mari, en el Carnaval de 1968. Altres elements històrics que apareixen en aquest número de Malpàs ens aproximen a la relació entre el monestir de l'Avinganya i la vila d'Ascó (Montse Ortiz i Felip Fucho); a les fosses de la guerra civil (Josep Maria Raduà); a la Granja "San Miguel" d'Ascó (Anna Ferrús); i a la professió perpètua de la Mare Maria dels Àngels Jordà Masip, el 1933 (Josep Maria Raduà).
La informació local des de l'Ajuntament i la premsa, el Consell Comarcal, les entitats esportives i els centres educatius de la vila completen una revista molt interessant.
Els episodis de sequera, en l'antiguitat, donaven peu a les rogatives. Precisament els dos patrons d'Ascó, Santa Paulina i Sant Miquel, havien estat els intercessors a qui es demanava aigua. En el cas de Sant Miquel, es feia pelegrinatge a l'ermita que a dia d'avui es troba ja dins del nucli urbà, per l'accès nord a Ascó. Fins i tot sembla que els de Flix també venien a demanar pluja al sant patró d'Ascó. En el cas de Santa Paulina, fins i tot la rogativa anava acompanyada amb la pregària Dàmo-ne aigua, Paulina, dàmo-ne si mo'n convé. Santa Paulina no tenia erigida cap ermita, i el lloc de peregrinatge era a la roca del Mossollo on segons la llegenda va fer cap la imatge de la santa, i on s'havia de construir una ermita al seu honor.
Consultant el còmic de la Història d'Ascó hi ha un apartat que parla d'una rogativa de 1629. Per tal de portar a terme aquest costum de les rogatives calia que la universitat ho demanés al rector. Vist que les pregàries no funcionaven (tres misses a la Santíssima Trinitat) es va decidir fer una processó a Santa Madrona de Riba-roja, i com que seguia sense ploure, es va acordar fer una processó a Sant Pere del Castell. Passaven els dies i continuava sense fer acte de presència la pluja. La decisió va ser preparar tres noves processons: a Sant Pere del Castell, a les Lloses del Mossollo i a Sant Miquel. Va ser durant la processó al Mossollo, fent la rogativa a Santa Paulina, que va començar a ploure. Com agraïment a la pluja, es va decidir dir una missa on s'honoraria el Santíssim i fent una missa d'acció de gràcies el dia de Pasqua, a l'ermita de Sant Miquel.
