Els episodis de sequera, en l'antiguitat, donaven peu a les rogatives. Precisament els dos patrons d'Ascó, Santa Paulina i Sant Miquel, havien estat els intercessors a qui es demanava aigua. En el cas de Sant Miquel, es feia pelegrinatge a l'ermita que a dia d'avui es troba ja dins del nucli urbà, per l'accès nord a Ascó. Fins i tot sembla que els de Flix també venien a demanar pluja al sant patró d'Ascó. En el cas de Santa Paulina, fins i tot la rogativa anava acompanyada amb la pregària Dàmo-ne aigua, Paulina, dàmo-ne si mo'n convé. Santa Paulina no tenia erigida cap ermita, i el lloc de peregrinatge era a la roca del Mossollo on segons la llegenda va fer cap la imatge de la santa, i on s'havia de construir una ermita al seu honor.
Consultant el còmic de la Història d'Ascó hi ha un apartat que parla d'una rogativa de 1629. Per tal de portar a terme aquest costum de les rogatives calia que la universitat ho demanés al rector. Vist que les pregàries no funcionaven (tres misses a la Santíssima Trinitat) es va decidir fer una processó a Santa Madrona de Riba-roja, i com que seguia sense ploure, es va acordar fer una processó a Sant Pere del Castell. Passaven els dies i continuava sense fer acte de presència la pluja. La decisió va ser preparar tres noves processons: a Sant Pere del Castell, a les Lloses del Mossollo i a Sant Miquel. Va ser durant la processó al Mossollo, fent la rogativa a Santa Paulina, que va començar a ploure. Com agraïment a la pluja, es va decidir dir una missa on s'honoraria el Santíssim i fent una missa d'acció de gràcies el dia de Pasqua, a l'ermita de Sant Miquel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada