Probablement la seva narrativa hagués estat mereixedora de majors reconeixements, ja que la seva obra va traspassar fronteres, essent traduïda a multitud d'idiomes.
D'ella ens queda una obra amb una veu narrativa potent i singular. La Plaça del Diamant n'és un clar exponent, però podríem sumar Aloma, El carrer de les Camèlies o Mirall trencat.
Revisant les seves entrevistes, va deixar frases en què mostrava com d'important era la literatura en la seva vida: “Vull escriure, necessito escriure; res no m’ha fet tant de plaer d’ençà que soc al món, com un llibre meu acabat d’editar i amb olor de tinta fresca”.
Amb motiu dels 40 anys del seu traspàs, la Fundació Mercè Rodoreda i l’Institut d’Estudis Catalans li han fet un homenatge amb l’audiovisual 40 anys, 40 llengües. Traductors i persones de tots els països en què ha estat traduïda La plaça del Diamant han llegit la primera frase d’aquesta novel·la amb la finalitat de fer visible la internacionalització de l’obra de l’autora i de mostrar-ne la musicalitat en cadascun dels idiomes.
