Cicle Gaudí de juny: 'El sostre groc'

SINOPSI

L’any 2018 un grup de nou dones van presentar una denúncia contra dos dels seus professors de l’Aula de Teatre de Lleida per abusos sexuals comesos entre els anys 2001 i 2008, quan eren unes adolescents. Va ser massa tard. Per por, per vergonya, perquè van trigar molt temps a entendre i digerir el que els havia passat, la denúncia va arribar quan el cas ja havia prescrit i es va arxivar. El que no sabien és que, tot i que el cas havia prescrit, els seus testimonis estaven obrint una porta en la qual, potser, no tot estava perdut. 

Dia internacional de l'orgull LGBTI+ 2023: L'orgull més gran

DECLARACIÓ INSTITUCIONAL AMB MOTIU DEL 28 DE JUNY, DIA INTERNACIONAL DE L'ORGULL O PER L’ALLIBERAMENT LGBTI+

Encara avui l’orientació sexual i la identitat de gènere condicionen la vida de les persones en una societat binària i heteronormativa, que sovint exclou la diversitat sexual i de gènere, i vulnera els drets de les persones LGBTI+. Per això, el 28 de juny reivindiquem el dret de les persones a ser com vulguin ser i a poder viure la seva identitat amb plenitud en totes les etapes de la vida, sense haver de patir desigualtats, discriminacions o violències.

Reivindiquem el dret de la infància a expressar la seva identitat de gènere sense que vingui cap autobús a negar-ne l’existència. El dret d’adolescents i joves a no patir assetjament a l’escola i a expressar-se lliurement en espais de lleure o esportius. El dret a caminar pel carrer sense por, rebre insults ni patir agressions per ser qui som o per anar agafats de la mà amb la parella. El dret a formar una família amb una persona del mateix sexe i que no et preguntin pel «pare» i la «mare».

El dret a no ser descartat en l’accés a un lloc de treball pel fet de ser una persona trans* i el dret que l’Administració et tracti amb el gènere amb què t’identifiques. El dret d’accedir a recursos i serveis especialitzats tant si vius en una gran ciutat com en un micropoble. El dret de les persones grans a no haver de tornar a l’armari quan perden la seva autonomia personal i han de viure en una residència.

Uns drets que són fruit de molts anys de lluites i que s’han de defensar dia a dia i des de tots els àmbits, seguint el fil vermell de les persones LGBTI+ que el 1969 van liderar la revolta de Stonewall fartes de la repressió policial i de l’exclusió social que patien. De les dones trans* que el 1977 van posar el seu cos davant la policia durant la primera manifestació LGBTI+ que va tenir lloc a Barcelona, en protesta per una llei franquista que criminalitzava el col·lectiu. Del moviment associatiu que durant la dècada dels 80 i els 90 va impulsar campanyes d’educació sexual per a tota la població per aturar el VIH o de les entitats que han persistit durant anys fins a aconseguir l’aprovació de lleis d’igualtat i combatre l’LGBTI-fòbia en tots els àmbits de la societat. Totes aquestes lluites han fet de Catalunya un país capdavanter en la lluita a favor de la justícia i els drets humans.

Uns drets que des dels poders públics s’han de preservar a partir del desplegament de les lleis d’igualtat i de polítiques públiques que garanteixin l’accés de totes les persones als recursos i serveis a tot el territori, tal com fem des de la Xarxa de Serveis d’Atenció Integral LGBTI (SAI), recentment reconeguda per la Comissió Europea amb el premi Capitals Europees de la Inclusió i la Diversitat.

Uns drets que han d’interpel·lar el conjunt de la societat, perquè s’exerceixin i es defensin de manera col·lectiva.

Missatge de la Flama del Canigó 2023

Cada any, a la trobada d’equips de foc de Sant Joan, es decideix conjuntament a qui es demanarà que faci el missatge que es llegirà arreu dels Països Catalans abans d’encendre les fogueres. Enguany, s’ha encarregat a Lluís Puig i Gordi:

La flama és foc, és llum, i ens captiva contemplar la dansa que genera enmig de les ombres.

La seva llum il·lumina el camí de les persones que la baixen des del cim del Canigó per repartir-la entre una munió de voluntaris que l’escampen arreu, i la fan arribar allà on els homes i les dones de bona voluntat volen fer festa. Més tard, també il·lumina infinitat de pobles i ciutats quan encenen la foguera, arreu dels Països Catalans, ja que si alguna festa ens fa ser nació completa és aquesta festa del solstici d’estiu: La nit més curta i el dia més llarg. I, per si això fos poca cosa, la festa de Sant Joan ens relliga amb tota la Mediterrània, símbol d’una cultura que no separa, sinó que ens agermana, malgrat que ara aquesta mar sigui la tomba de tantes persones que escapen de drames i misèries, a la recerca de la llibertat…

El seu foc ens regenera, ens fa reviure les ganes de viure en plenitud el nou estiu arribat (i si pot ser sense incendis), però amb tota la força i el desig que aquest foc cremi tot allò que és vell, corcat i caducat, ja que de les seves cendres podrà renéixer tot allò nou que desitgem com a poble.

I el paisatge oscil·lant que les flames ens dibuixen i ens insinuen dins la foscor, és un paisatge de natura i cultura que les mans dels homes i les dones de la terra han anat pintant amb els segles. Les mans que han sembrat camps i vinyes, les mans que han construït amb pedra seca camins, còrrecs, cabanes i orris; les mans que han construït barques, rais i llaguts per a la pesca i el transport. Mans, en definitiva, que ens han transmès la festa i, també, les mans que ens han acaronat i gronxat en la nostra infantesa.

Deixeu-me que acabi amb els versos finals de la cançó La Nit de Sant Joan, d’un cantant galàctic que té per nom Jaume Sisa, i que diuen així:

Si mireu les flames del foc de Sant Joan

Li veureu les banyes, el barret i els guants

Visca Sant Joan i la flama dels Països Catalans!

Lluís Puig i Gordi
Brussel·les, juny de 2023

 

Festa de Sant Joan - Ascó 2023

Barça, Campió de la Lliga ACB 2022/23

Mapa polític de la Ribera d'Ebre

 

La constitució dels Ajuntaments a la comarca de la Ribera d'Ebre ha deixat un mapa polític en què Esquerra Republicana ha assolit l'alcaldia en sis dels municipis, mentre que Junts per Catalunya obté cinc alcaldies. Finalment Per Tu, el PSC i Construïm Tivissa (Ara Pacte Local) encapçalaran els altres tres municipis, amb una alcaldia per cada força política.

Respecte fa 4 anys, s'han perdut algunes majories absolutes cosa que ha provocat la necessitat de pactes entre forces polítiques per les investidures, tot i això, en dos pobles (Ascó i Rasquera), els governs han començat la singladura en minoria.

Vuit governs municipals disposen de majoria absoluta, mentre que en quatre municipis s'han configurat coalicions de govern: Móra d'Ebre (Junts + CUP), Móra la Nova (ERC+PSC), Riba-roja d'Ebre (Junts + PSC) i Tivissa (APL+ERC+FIC). En aquests municipis, hi ha previst el canvi d'alcaldia al llarg del mandat (Móra la Nova i Riba-roja d'Ebre).

Els alcaldes i alcaldesses dels catorze municipis que han iniciat el mandat són:

Ascó: Miquel Àngel Ribes (PER TU)
Benissanet: Núria Morera (ERC)
Flix: Francesc Barbero (ERC)
Garcia: Blanca López (ERC)
Ginestar: Lluís Zas (JUNTS)
Miravet: Miquel Morales (ERC)
Móra d'Ebre: Rubén Biarnés (JUNTS)
Móra la Nova: Carlos Trinchan (PSC)
La Palma d'Ebre: Marina Rojals  (JUNTS)
Rasquera: Àngels Llombart (JUNTS)
Riba-roja d'Ebre: Antoni Suárez (JUNTS)
Tivissa: Joan Cedó (APL)
La Torre de l'Espanyol: Sergi Borràs (ERC)
Vinebre: Tere Viña (ERC)

Constitució de l'ajuntament d'Ascó 2023-2027

Avui s'ha posat a caminar el dotzè mandat municipal d'ençà la recuperació de la democràcia que va sorgir  de la voluntat de la ciutadania expressada a les urnes el passat 28 de maig.

La Corporació Municipal d'Ascó ha quedat constituïda per tres formacions polítiques essent reelegit alcalde Miquel Àngel Ribes Jornet després de rebre els quatre vots de PER TU, i per tant, encapçalant en un principi un govern en minoria.

PER TU

Miquel Àngel Ribes Jornet

Carolina Baiges Gabaldà

Josep Maria Raduà Serra

Montserrat Ortiz Serrano

TOT PER ASCÓ - PSC

Josep Jaimot Jiménez

Natividad Parramón Fernández

Fernando Romo Cañado

IMPLICATS PER ASCÓ - ERC

Joan Martínez Borrell

Gemma Jornet Gálvez

Anna Erra és elegida presidenta del Parlament

La política catalana continua vivint situacions excepcionals com el fet d'haver de substituir la presidenta del Parlament a mitja legislatura. Això és el que ha succeït avui. I l'actual alcaldessa de Vic, Anna Erra, del grup de Junts per Catalunya ha estat escollida amb el vot del seu partit i d'ERC i el vot en blanc de la CUP.

Des del restabliment de la Generalitat l'any 1980, deu personalitats han precedit Anna Erra en el càrrec: Heribert Barrera (ERC), Miquel Coll i Alentorn (CiU), Joaquim Xicoy (CiU), Joan Reventós (PSC), Joan Rigol (CiU), Ernest Benach (ERC), Núria de Gispert (CiU), Carme Forcadell (JxSí), Roger Torrent (ERC) i Laura Borràs (Junts).

Festa de Santa Paulina 2023