DECLARACIÓ INSTITUCIONAL AMB MOTIU DEL 28 DE JUNY, DIA INTERNACIONAL DE L'ORGULL O PER L’ALLIBERAMENT LGBTI+
Encara avui l’orientació sexual i la identitat de gènere condicionen la vida de les persones en una societat binària i heteronormativa, que sovint exclou la diversitat sexual i de gènere, i vulnera els drets de les persones LGBTI+. Per això, el 28 de juny reivindiquem el dret de les persones a ser com vulguin ser i a poder viure la seva identitat amb plenitud en totes les etapes de la vida, sense haver de patir desigualtats, discriminacions o violències.
Reivindiquem el dret de la infància a expressar la seva identitat de gènere sense que vingui cap autobús a negar-ne l’existència. El dret d’adolescents i joves a no patir assetjament a l’escola i a expressar-se lliurement en espais de lleure o esportius. El dret a caminar pel carrer sense por, rebre insults ni patir agressions per ser qui som o per anar agafats de la mà amb la parella. El dret a formar una família amb una persona del mateix sexe i que no et preguntin pel «pare» i la «mare».
El dret a no ser descartat en l’accés a un lloc de treball pel fet de ser una persona trans* i el dret que l’Administració et tracti amb el gènere amb què t’identifiques. El dret d’accedir a recursos i serveis especialitzats tant si vius en una gran ciutat com en un micropoble. El dret de les persones grans a no haver de tornar a l’armari quan perden la seva autonomia personal i han de viure en una residència.
Uns drets que són fruit de molts anys de lluites i que s’han de defensar dia a dia i des de tots els àmbits, seguint el fil vermell de les persones LGBTI+ que el 1969 van liderar la revolta de Stonewall fartes de la repressió policial i de l’exclusió social que patien. De les dones trans* que el 1977 van posar el seu cos davant la policia durant la primera manifestació LGBTI+ que va tenir lloc a Barcelona, en protesta per una llei franquista que criminalitzava el col·lectiu. Del moviment associatiu que durant la dècada dels 80 i els 90 va impulsar campanyes d’educació sexual per a tota la població per aturar el VIH o de les entitats que han persistit durant anys fins a aconseguir l’aprovació de lleis d’igualtat i combatre l’LGBTI-fòbia en tots els àmbits de la societat. Totes aquestes lluites han fet de Catalunya un país capdavanter en la lluita a favor de la justícia i els drets humans.
Uns drets que des dels poders públics s’han de preservar a partir del desplegament de les lleis d’igualtat i de polítiques públiques que garanteixin l’accés de totes les persones als recursos i serveis a tot el territori, tal com fem des de la Xarxa de Serveis d’Atenció Integral LGBTI (SAI), recentment reconeguda per la Comissió Europea amb el premi Capitals Europees de la Inclusió i la Diversitat.
Uns drets que han d’interpel·lar el conjunt de la societat, perquè s’exerceixin i es defensin de manera col·lectiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada