Arrenca el 4t Ascó Batega amb el concert de Laura Andrés

Malpàs 122

Ja es pot trobar a la llibreria el número 122 de la revista Malpàs, corresponent a juny de 2024. La portada està dedicada a la celebració a Ascó del Tradijoc, que aplega l'alumnat de 1r d'ESO dels centres educatius de la Ribera d'Ebre i la Terra Alta.

En aquesta ocasió la revista viatja fins a França i Suïssa a la secció Malpàs al món amb la Joana i la M. Dolors. 

L'actualitat es fa ressò, entre d'altres, d'activitats de la Setmana Santa i la Pasqua, o les sortides organitzades pel Col·lectiu de Dones i l'Orfeó d'Ascó, els resultats a Ascó de les eleccions al Parlament de Catalunya i al Parlament Europeu, així com de la visita al nostre poble d'una comunitat xinesa de Barcelona que venia per conèixer el poble on havia nascut Sant Pere Màrtir Sans i que és de molta devoció per aquests catòlics de la Xina.

Asconencs pel món ens atansa l'estada a Bolonya de Miquel Rodríguez Ortiz, estudiant d'Enologia a la URV.

A la secció Arrels Felip Fucho ens parla d'"Una mezuzah a Ascó?", i l'Antònia Serres de les "Antigues vies de comunicació entre Tortosa i Lleida", fem una mirada enrera amb una Angelet de Pasqua després de la guerra; i hi ha força informació i imatges de la celebració del Tradijoc, que assolia la divuitena edició i que per primer cop acollia Ascó.

També recull les notícies de l'Escola Sant Miquel, l'Institut de Flix, el Club d'Atletisme d'Ascó i el Club Handbol Ascó, així com de les Regidories de Salut i d'Esports.

Al Racó literari hi ha informació sobre el lliurament dels Premis Vila d'Ascó i de les activitats del Club de Lectura. Mentre que Joan Biarnés ens parla de "100 anys de vida i fi de tecnologia, Telefònica" a la secció Noves tecnologies.

Laura Andrés, primer concert de l'Ascó Batega 2024

Ascó posa punt final a la 34a Escola d'Estiu

Agenda Ascó Batega!: Laura Andrés

Arrenca l’Ascó Batega, un esdeveniment que agrupa diferents estils musicals en una sèrie de concerts programats al llarg de l’estiu.

Per quart any consecutiu l’Ascó Batega vol incloure a tota la població asconenca al voltant de la música, amb propostes per a totes les edats, amb especial interès en els joves.

El primer concert serà el 20 de juliol a càrrec de la pianista i compositora Laura Andrés que amb el seu darrer disc Venus se situa com una de les pianistes i compositores de referència d’aquest país. Al llarg de la seva trajectòria ha tocat en festivals com Porta Ferrada, Guitar Festival i el Festival de Jazz de Barcelona. Polifacètica, curiosa i versàtil, amb aquests tres adjectius es defineix a ella mateixa.

El concert tindrà lloc a les 22.30h al Magatzem de Rita, el nou espai cultural recentment inaugurat. I l’entrada serà gratuïta.

De quan els veïns érem família

Ara que ens trobem en ple estiu em venen a la memòria aquelles llargues vacances escolars de la infantesa, potser amb un punt de nostàlgia, no ho negaré. Dies allargassats que podien començar amb una volta en bicicleta pels carrers del poble, que comptaven amb una visita a la piscina i que no hi podia faltar sortir cada nit a la fresca a qualsevol de les places del poble. Eren estius sense preocupacions, en què en el teu quefer diari només hi trobaves alguna estona per fer deures (de Vacaciones Santillana) o per llegir les aventures dels Hollister o els còmics de Lucky Luke. Això sí, calia donar un cop de mà a casa ajudant amb la compra o bé fent qualsevol altra tasca domèstica.

Després de dinar, als migdies, la gent enganyava la calor, i els carrers del poble quedaven deserts, no es veia i pràcticament no se sentia ni una ànima. Se’ns feien llargs els migdies dins de casa fins que et deixaven sortir de nou a córrer amunt i avall. Quan arribaves a casa a curar-te d’alguna mala caiguda, recordo allò de “les cabres pels seus pecats, porten els genolls pelats”.

Un dels punts àlgids de l’estiu era l’arribada de la festa major, al voltant del 20 d’agost. Aquells dies previs ja es vivia amb neguit i impaciència els preparatius de la festa grossa, un devessall d’expectatives pels dies de celebració que havien de venir. Si bé durant tot l’estiu arribaven estiuejants, era per la festa major que s’omplien bona part de les cases del poble, i ja se sap, que les noves coneixences sempre motiven la curiositat.

És fàcil que la mirada enrere a la infantesa estigui moguda per la nostàlgia i per una certa idealització d’aquell temps en què teníem menys maldecaps que ara. Sembla inevitable tornar a aquell paradís perdut en la memòria. I han passat els anys, i amb major o menor mesura, les noves generacions del poble encara deuen viure els seus estius amb la màxima intensitat fent dels carrers i les places, o de les piscines, els espais protagonistes del seu esbarjo. Esperant amb candeletes els dies de festa major. Únicament que ara, per quedar, no cal passar a buscar a ningú per casa, sinó que un simple WhatsApp és suficient per decidir lloc i hora de trobada. Hem canviat les pilotes o les cintes per saltar, uns playmobil o un cub de rubik, per qualsevol enginy digital.

Però sí que hi ha una cosa que s’ha perdut, si més no en bona mesura, i ho trobo a faltar. Les entrades de les cases obertes, les cadires al carrer per prendre la fresca, compartir un meló o una síndria amb el veïnat, ajudar-se uns a uns altres a pelar les ametlles (a mà), les ametlles esteses damunt les borrasses, repartir un tros de cóc amb l’excusa de qualsevol celebració, o un gelat de “corte”. Dones que feien ganxet, o fins i tot les qui jugaven una partida de cartes. Era un temps en què es feia més vida al carrer. Era el temps de quan els veïns érem família. Diverses generacions compartíem part del nostre temps, les persones més grans contaven rondalles i històries, anècdotes i peripècies, mentre que els més petits escoltàvem embadalits. De forma totalment espontània es produïa una relació intergeneracional molt rica i ens fèiem dipositaris d’un bocí de memòria col·lectiva.

Però tot i aquest retorn nostàlgic als anys de la infantesa, no goso dir, ni que ho sembli, el que va deixar escrit Jorge Manrique: “Cómo, a nuestro parescer/ cualquiera tiempo pasado/ fue mejor”.

Bon estiu!

Josep Maria Raduà Serra

Juliol 2024

Escola d'Estiu - Ascó 2024

Finalitza una nova edició de l'Escola d'Estiu amb una participació de més de 200 persones en els diferents tallers que s'han dut a terme: taller de costura, decoració d'una caixa-bagul, manualitats amb resina, ganxet, elaboració d'un atrapa-somnis de tricotin, decoració d'un mirall, pintar amb aquarel·la, reflexologia podal, cuina sense gluten, anglès, taller de restauració de mobles de Cal Cavaller, un taller sobre dominar les pròpies finances, curiositats de la nostra història, taller de televisió, taller per crear una taula d'skate, pàdel, txi-kung, i iniciació al món del tast de productes enològics.

L'Escola d'Estiu és una iniciativa de la Regidoria de Cultura d'Ascó que va néixer el 1991, i que més de trenta anys després, continua sent un clàssic de la primera quinzena de juliol al nostre poble.

L'Escola d'Estiu es complementa amb activitats nocturnes com són dos espectacles familiars a la Plaça del Casal, el cinema a la fresca, remullades de nit a la piscina, i una tirada intergeneracional de birles que organitza l'Associació Cultural Lo Llaüt. A més, un dels dissabtes de l'Escola d'Estiu coincideix amb la celebració de la Festa de Sant Cristòfol i de l'Aplec de Sardanes Vila d'Ascó. A més, enguany també ha coincidit amb l'acte comarcal de la Ribera Orgullosa, la festa de l'orgull a la Ribera d'Ebre.

35è Aplec de Sardanes Vila d'Ascó

50 dades sobre la llengua catalana

DADES DEMOGRÀFIQUES

01 A Catalunya, vuit de cada deu catalanoparlants consideren que per ser català és molt important saber parlar català

02 El 9,4 % dels residents del País Valencià que no parlen valencià amb la família l’utilitzen amb els amics, i el 15,9 %, a la feina.

03 El 54,2 % dels habitants de les Illes Balears parlen sempre en castellà amb la família, i només el 27,3 % ho fan en català.

04 A Catalunya, el 52,3 % dels joves parlants de llengües no oficials volen parlar català a la feina.

05 A Catalunya, només un 12,1 % dels joves parlen únicament el català com a llengua habitual, però el 47,1 % el fa servir habitualment.

06 El català, dotzena llengua més influent del món segons el baròmetre del Ministeri de Cultura de França.

07 Malgrat que només el 5,7 % dels habitants de Catalunya Nord utilitzen habitualment el català, el 46,2 % opina que s’usa molt o prou sovint.

08 Només el 25,6 % dels usuaris dels serveis sanitaris de la zona valencianoparlant del País Valencià hi usen el valencià en la mateixa proporció que el castellà o més.

09 Quatre de cada cinc residents a Andorra creuen que parlar habitualment català és important per considerar que algú està ben integrat al país.

10 El govern de Carlos Mazón va fer el 95,6 % de les seves intervencions a les Corts Valencianes en castellà entre el juliol i el desembre del 2023.

 

CULTURA I MITJANS DE COMUNICACIÓ

11 Rècord de The Tyets a Spotify: primer grup en català amb més d’un milió d’oients al mes.

12 Es multipliquen per cinc les subscripcions a les revistes en català després que el PP i VOX les censuressin a Borriana.

13 La 41a Setmana del Llibre en Català s’acaba amb 60.000 assistents i un 20 % més de vendes.

14 Les Biblioteques de Catalunya tenen 1.194 audiollibres en castellà disponibles al catàleg, i només 302 en català.

15 La delegació algueresa de l’ONG del català celebra 10 anys d’activitat.

16 Neix 3Cat, la plataforma digital amb 280.000 hores de continguts audiovisuals en català.

 

EMPRESA I SERVEIS

17 El 90,0 % dels residents a Catalunya són favorables a garantir el dret de ser atès en català.

18 Un 69,9 % de la població de Catalunya considera força o molt important l’etiquetatge en el seu idioma habitual a l’hora de comprar un producte.

19 Segons una enquesta de la Generalitat de Catalunya i PIMEC, solament el 22,6 % de les empreses donen facilitats per a l’aprenentatge i perfeccionament del català.

20 Un de cada tres catalanoparlants diu que té problemes per expressar-se en català als restaurants a Catalunya.

21 Només una de les dotze principals filials d’empreses industrials estrangeres que operen a Catalunya té el web en català.

 

EDUCACIÓ I COHESIÓ SOCIAL

22 Plataforma per la Llengua arriba als 30 anys de defensa i promoció del català.

23 A Catalunya, tres de cada deu alumnes de primària i secundària parlen habitualment tant en català com en castellà, i són molt més bilingües que el conjunt de la població.

24 El govern de Mazón elimina el mínim de 25 % d’educació en valencià a les comarques castellanoparlants del País Valencià, però no elimina el mínim de 25 % de castellà a les valencianoparlants.

25 El 67,8 % dels exàmens de la Selectivitat del juny del 2023 a les Illes Balears es van respondre en llengua catalana.

26 Un 86,0 % de la població de Catalunya opina que s’han de fer polítiques per garantir l’ensenyament del català a les persones immigrades.

27 Un 53 % de les converses entre els infants dels caus i esplais de Catalunya són en català.

28 Un 93,1 % de la població de Catalunya opina que s’han de fer polítiques per tal que els infants dominin el català en acabar l’escolarització.

29 Més de la meitat dels catalans creuen que el català hauria de ser la llengua principal a les universitats catalanes.

30 Els centres de català de titularitat del govern d’Andorra incrementen el nombre d’alumnes en el 122,9 %.

31 El 86 % dels joves de 18 a 24 anys de l’Estat francès són favorables a l’ensenyament de les llengües dites regionals a l’escola pública.

 

JUSTÍCIA

32 El 2022, només el 8,1 % de la documentació de les notaries i el 6,9 % dels documents mercantils de Catalunya van ser en català.

33 La Fiscalia de Barcelona només tramita un de cada deu escrits en català

34 A Catalunya, només un 36 % dels catalanoparlants creuen que parlar en català en un judici no pot perjudicar els seus interessos.

35 Primer projecte perquè l’alumnat del grau de Dret es formi en drets lingüístics.

 

OFICIALITAT I RECONEIXEMENT

36 El suport a l’oficialitat del català a la Unió Europea augmenta 20 punts en un any a Catalunya: del 61,8 %, el 2022, al 81,4 %, el 2023.

37 Cap de les vuit denúncies presentades per Plataforma per la Llengua des del 2022 contra agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil per vulneració de drets lingüístics han suposat l’obertura d’un procediment sancionador per depurar possibles responsabilitats.

38 El català s’estrena al Congrés dels Diputats, després de pràcticament dos segles d’exclusió.

39 Tres de cada deu metges a Catalunya no saben parlar en català i més d’un de cada deu no l’entén.

40 El Departament de Salut de les Illes Balears eximeix, en un procés d’estabilització, 248 places d’infermeria i medicina del requisit de saber català, després d’intentar inicialment eximir-les totes 2.283.

41 100 anys de la detenció de Gaudí per parlar en català a la policia.

42 ELEN demana a l’Estat italià que ratifiqui la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, vint-i-quatre anys després de signar-la, i que reconegui el dret a l’escolarització en català de l’Alguer.

43 Les discriminacions per parlar en català van augmentar un 63,6 % el 2022, segons dades reflectides en el darrer Informe de l’Observatori de les Discriminacions a Barcelona.

44 75 reclamacions el 2023 a Andorra per l’incompliment de la legislació lingüística.

 

INTERNET I NOVES TECNOLOGIES

45 Un estudi conclou que Google ha fet perdre visites a dues de cada tres webs en català.

46 El català és la trenta-cinquena llengua del món a Internet.

47 Google Maps incorpora l’assistent de veu en català, divuit anys després del seu llançament.

48 El català esdevé la cinquena llengua amb els 10.000 millors articles de Viquipèdia.

49 HBO Max suma 100 nous títols en català i Netflix afegeix 30 versions catalanes més a les 120 que ja tenia al catàleg, gràcies als doblatges i subtítols cedits per TV3.

50 El català, la llengua del món amb més talls de veu al repositori CommonVoice.

Ribera orgullosa