D’un temps cap aquí, el tema nuclear es troba d’actualitat però amb un enfocament diferent a com estàvem acostumats. Ens hem habituat a sentir parlar de recàrregues de combustible o de parades no programades. Al llarg dels anys hem vist la construcció de la torre de refrigeració, el canvi dels generadors de vapor, o més recentment la construcció d’un magatzem temporal de residus. En els últims 50 anys la principal generadora de notícies a la Ribera d’Ebre ha estat la central nuclear d’Ascó. En part és lògic, a dia d’avui hi ha set reactors en funcionament a tot l’estat, i tres dels quals es troben a les comarques meridionals de Catalunya. Però també és cert que sovint ens ha sabut greu que eclipsés altres iniciatives, projectes i notícies de casa nostra.
La història de l’energia nuclear al territori no ha estat exempta de controvèrsia amb detractors i partidaris, com es va comprovar l’any 2010 quan Ascó va postular-se per acollir l’MTC, el magatzem temporal centralitzat dels residus radioactius de tot l’Estat.
Per què dic que l’enfocament informatiu ha variat? Ens trobem en el tram final de la vida útil de les centrals nuclears (Ascó I, 2030; Ascó II, 2032; i Vandellòs II, 2035) i si bé l’actual govern espanyol insisteix en el compliment del calendari que havien acordat de supressió de l’energia nuclear a Espanya, cada cop hi ha una remor de fons que demana ampliar la vida útil de les centrals. Sense anar més lluny, la setmana passada el Congrés dels Diputats aprovava una proposició no de llei per evitar el tancament nuclear que va votar a favor l’oposició amb l’abstenció de Junts i ERC. També vam poder llegir a la premsa que el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya ha demanat prorrogar el cicle de vida de les centrals nuclears.
Tot va començar l’any 2022 quan la Comissió Europea va incloure les centrals nuclears dins de la categoria d’energies verdes perquè no produeixen emissions de gasos d’efecte hivernacle i poden ajudar a combatre el canvi climàtic, malgrat que els experts també alerten de la contrapartida dels riscos que suposa la generació de residus radioactius. Si a això hi afegim la inestabilitat mundial i evitar la dependència energètica d’altres països, ja trobem els ingredients d’aquesta revifada.
L’any 2023, l'energia nuclear va ser la principal font per a la producció d'energia elèctrica a Catalunya, representant un 56,9% de la producció total. Per la seva banda, aquell any, la producció d'electricitat amb fonts d’energia renovables va ser del 18%. Amb aquestes dades a la mà, podem afirmar que no s’ha fet la feina que tocava i quan tocava. Si a això hi sumem que les nuclears catalanes donen feina a més de 2.000 persones, el debat nuclear pren força amb nous arguments cada cop més favorables a prorrogar la vida de les centrals uns anys més, i de pas, poder donar més marge de temps a una diversificació econòmica que permeti superar el monocultiu nuclear.
Hem passat del “Nuclears? No, gràcies”, a “Nuclears? De moment, sí”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada