Pere Lluís Font (Pujalt, 1934), filòsof, teòleg i traductor guardonat amb el 57è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, va dedicar una part rellevant del seu discurs a defensar la centralitat de la llengua catalana com a eix identitari, intel·lectual i polític.
1. La llengua com a eix de la nació
-
“Si som una nació és perquè tenim una llengua pròpia”
Va rebutjar un model irlandès on la llengua és residual malgrat la independència política, afirmant que sense llengua no hi ha nació .
2. Rebuig al bilingüisme paradòxic
-
“No hi ha pobles bilingües”, va dir, posant en dubte la idea que dos idiomes puguin tenir el mateix pes social i cognitiu
Va comparar el bilingüisme amb una lateralització imperfecta: una llengua domina l’altra .
-
El català pateix un ràpid retrocés, passant d’un 60 % de catalanoparlants habituals a menys del 30%
3. Llengua i pensament
-
Lluís Font va subratllar que el pensament està condicionat per la llengua: "pensem en paraules", i cada llengua “retalla el món de manera diferent”
Va afirmar que cal defensar la filosofia en català com a eina per al pensament crític i la formació escolar
4. Normalització i compromís cívic
-
El filòsof va afegir que el premi esperava que fos un impuls per normalitzar la situació nacional i lingüística
-
Va reclamar més formació i exemple per part dels professors: tots haurien de ser “professors de llengua” per fomentar l’ús correcte del català
El missatge de Pere Lluís Font és clar i contundent: la supervivència i plenitud de la nació catalana depèn de la vitalitat del seu idioma. Rebutja qualsevol model que relegui el català a l’espai privat o residual, i advoca per una regeneració educacional i compromís col·lectiu per garantir la normalitat d’una llengua que, segons ell, condiciona el nostre pensament i identitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada