Trenquem la bretxa dels somnis - 8M

Actes del 8M a Ascó

Estructura de població: Ascó 2025

Si fa un parell de mesos disposàvem de les dades de població dels diferents municipis a 1 de gener de 2025, aquesta setmana s'ha fet públic un detall de les dades per tal de conèixer l'estructura de població. Si ens cenyim a Ascó, obtenim aquests dades:

• el 49% de la població són dones enfront del 51% d'homes.
• el 12,36% tenen 15 anys o menys.
• el 60,48% de la població es troba entre 16 i 64 anys.
• el 27,16% tenen 65 o més anys.
• l'edat mitjana és de 47,34 anys, mentre que l'edat mediana és de 47,5 anys.
• del total de població censada, un 11,67% tenen nacionalitat estrangera (186 persones).

Aquests xifres, en comparació amb el conjunt de Catalunya indiquen:

• Ascó presenta un percentatge d’estrangers clarament menor que la mitjana catalana, que se situa en el 18,7%. Cal dir però que un de cada quatre residents a Catalunya han nascut a l'estranger (25,1%). Si aquesta dada la comparem amb el conjunt de la comarca de la Ribera d'Ebre, observem que el percentatge de ciutadans de nacionalitat estrangera és de 21,2%, superior a la mitjana catalana.
• Ascó té una població més envellida que la mitjana catalana, amb un percentatge alt de persones de 65 anys o més i una edat mitjana superior (47,5 anys dels asconencs i asconenques respecte els 43,69 anys del conjunt de Catalunya). A la Ribera d'Ebre la mitjana d'edat és de 48,71 anys, i el 26,09% dels ciutadans de la comarca tenen més de 65 anys.

L’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre (ACRE) finalitza el tractament arxivístic del fons personal de Carmel Biarnés i Biarnés

Notícia publicada per l'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre

https://xac.gencat.cat/ca/llista_arxius_comarcals/ribera_d_ebre/detall/4_2026_Finalitzacio-fons-Biarnes

Es tracta d’un dels fons més rellevants dels que gestiona l’ACRE, atès que permet resseguir la trajectòria personal i professional (fotoperiodista, investigador i activista cultural) d’un dels riberencs més il·lustres

Carmel Biarnés va néixer el 7 d'octubre de 1928 a Ascó. Estudià al seminari de Tortosa fins l'any 1945. Un cop conclòs el servei militar l'any 1951, i després d'una breu estada a la ciutat de Barcelona, s'instal·là novament a la seva població natal, on treballà de pagès i al negoci familiar, una coneguda farmàcia ubicada a la Plaça de l’Església. A mitjans dels anys 60 del segle XX s’implicà plenament en els afers culturals riberencs, i inicià les seves col·laboracions a la premsa comarcal, especialment a Antorcha, La Voz de Flix i posteriorment, a La Veu de Flix, que després feu extensives a publicacions de més abast territorial, com ara el Diario Español de Tarragona o El Correo Catalán, de les quals fou corresponsal a les actuals comarques de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Priorat), o l'Avui i La Vanguardia.

Cal remarcar que la figura de Carmel Biarnés va més enllà de la seva faceta periodística, ja que publicà més d'una desena de llibres d'història i participà en nombrosos congressos i jornades. Tot i tractar-se d'un investigador que exercí al marge dels cenacles acadèmics, és considerat pioner en l'estudi de l’impacte de la cultura àrab a la vila d’Ascó i el seu entorn, però les disciplines sobre les quals feu recerca foren molt àmplies (arqueologia, cultura popular, patrimoni, antropologia). Fou un dels fundadors del Centre d'Estudis de la Ribera (CERE) i un destacat activista social, fet que el portà a capitanejar —o a donar suport— diverses iniciatives ciutadanes, tant en favor de la pagesia com d'oposició a l'arribada de grans indústries energètiques a la comarca, especialment la Central Nuclear d'Ascó.

L’any 1966 obrí un estudi fotogràfic a la rebotiga de la farmàcia familiar, a Ascó, i exercí intensament la fotografia. A través del seu objectiu fotogràfic, però també de les seva obra escrita, Biarnés vol entendre—i alhora donar a conèixer a la ciutadania— el batec humà d’un territori que estava vivint profunds canvis, del qual, gràcies a la diversitat i amplitud de fonts conservades al documents de Carmel Biarnés i Biarnés, disposem de nombrosa informació rellevant (fotografies, correspondència, treballs històrics, poesies, obres de teatre, guions radiofònics...). Aquesta documentació, un cop transcorreguts els anys, ens permet recuperar la memòria col·lectiva d’un moment històric de gran efervescència social, cultural i política i, especialment, resseguir la trajectòria professional i personal de Carmel Biarnés i Biarnés, un dels riberencs més il·lustres.

Carmel Biarnés i Biarnés morí l’any 1992 i rebé un massiu reconeixement per part de la societat civil de Catalunya i, en especial de les Terres de l’Ebre.

El fons personal de Carmel Biarnés i Biarnés (1944-1992), gestionat per l’ACRE

L’any 2015 l’ACRE ingressà, fruït d’un acord amb la família de Carmel Biarnés, el seu fons personal. En el contracte de cessió es posava èmfasi, entre els principals compromisos que adquiria l’arxiu riberenc, en la necessitat d’aplicar un tractament arxivístic professional a aquest fons tant ric i complert, amb l’objectiu de facilitar la seva consulta i accessibilitat per part de la ciutadania, procés que s’ha culminat, després de diverses intervencions arxivístiques, el mes de febrer de l’any 2026.

El fons personal de Carmel Biarnés està format per 60.548 fotografies, de les quals més de 25.000 fotografies i 1.133 reportatges fotogràfics ja són accessibles al portal ‘Arxius en línia’ Aquestes instantànies van ser preses entre l’any 1966 —quan Biarnés obrí un estudi fotogràfic a la rebotiga de la farmàcia familiar— i primers dels anys 80 del segle XX, i són un testimoni de primer nivell per copsar la realitat festiva, cultural i associativa de l’actual comarca de la Ribera d’Ebre, però també de territoris veïns, especialment la Terra Alta i el Priorat.

Però al seu fons personal també trobem infinitat de documents textuals, que testimonien un moment històric transcendental pel país, però també la trajectòria personal de Carmel Biarnés, a través, per exemple, dels seus treballs d’investigació històrica, però també dels escrits en prosa, poesia o de les composicions teatrals;  dels seus articles d’opinió —tant a capçaleres de premsa, com aquells treballs manuscrits dels quals no s’ha pogut esbrinar on van veure la llum— o, per destacar alguna altra tipologia documental, de la seva correspondència personal, —tant emesa com rebuda— de nombroses personalitats eclesiàstiques, polítiques o culturals.

Des de l’ACRE us encoratgem a conèixer i consultar el fons personal de Carmel Biarnés https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercaavancada/detallfons/ACRE340-81 Un cop hi accediu, a més de la fitxa genèrica elaborada a partir de la Norma de Descripció Arxivística (NODAC), podreu desplegar la pestanya ‘Mostrar quadre de classificació’, de la part inferior de la pàgina, i desplegar els diversos nivells fins arribar a la descripció del document i, en ocasions, fins i tot el document digitalitzat.

Ascó, entre els 212 municipis adherits al Pacte Nacional per la Llengua

Ascó figura entre els 212 municipis que s’han adherit formalment al Pacte Nacional per la Llengua, segons la llista publicada pel Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

El Pacte Nacional per la Llengua és un acord impulsat pel Govern amb l’objectiu de reforçar l’ús social del català i garantir-ne els drets lingüístics fins al 2030. El document promou que els ajuntaments elaborin plans municipals específics i despleguin mesures concretes per impulsar el català arreu del territori.

Un ampli ventall de municipis —des de capitals i grans ciutats fins a localitats petites— s’han sumat al Pacte, contribuint a reforçar la presència i l’ús del català en diferents àmbits municipals. L’adhesió es formalitza mitjançant l’aprovació d’una moció al ple municipal i el compromís d’elaborar un pla local d’impuls de la llengua.

Pel que fa a la comarca, a més d’Ascó, a la Ribera d’Ebre també s’hi han adherit Flix, Móra la Nova i Miravet. D’altra banda, Tivissa i la Torre de l’Espanyol hi han expressat el seu suport.

Els Premis Vila d'Ascó impulsen la literatura, la poesia i la fotografia

Cicle Gaudí de febrer: 'Romería'

SINOPSI

La reconeguda directora Carla Simón posa el punt final a la seva trilogia sobre la seva memòria familiar amb la delicada Romeria, un viatge íntim al propi passat i a la recerca dels records fragmentats i contradictoris d‘una època a través del diari personal de la seva mare.

La Marina, just després de celebrar 18 anys, decideix fer un viatge a Vigo per aconseguir el certificat de defunció del seu pare i així optar a una beca per estudiar cinema. Arran de la seva visita a Galícia, decideix establir contacte amb la seva família paterna, a qui pràcticament desconeix, per esvair incògnites al voltant del passat dels seus pares dels quals no té pràcticament records. Moguda pel desig de trobar respostes i connectar amb els seus orígens i la història dels seus pares, farà desenterrar un passat familiar ple de fantasmes, secrets i conflictes que mai abans s’havien parlat. 

 A través de les paraules de la seva mare i dels records del seu pare relatats per la seva família paterna com a fil conductor, Carla Simón, construeix un trencaclosques que ens descobreix  una intensa història d’amor emmarcada en l’Espanya dels anys 80’,  un període d’alliberament i experimentació marcat pel  consum de drogues i l’epidèmia del VIH.

Amb Romeria, Carla Simón tanca un viatge d’autoficció iniciat amb Estiu 1993 i continuat amb Alcarràs, una trilogia cinematogràfica multipremiada i avalada pel públic i per la crítica on explora la  pròpia identitat i la recerca dels seus orígens. 

Amb el formidable debut en l’actuació de Llúcia García, i la hipnòtica fotografia d’Hélène Louvart, Romeria va competir per la Palma d’Or al Festival de Cannes, i és candidata als XVIII Premis Gaudí com a millor pel·lícula en llengua no catalana, amb 18 candidatures més per al seu equip tècnic i artístic.

Bases del VII Premi de Microrelats Sant Jordi - Vila d'Ascó 2026

 📖✨ Tots coneixem un heroi o heroïna quotidià… Qui és el teu?

L’Ajuntament d’Ascó convoca el VII Premi de Microrelats Sant Jordi 2026, un concurs obert a tothom que, enguany, ens convida a escriure sobre els herois i heroïnes quotidians: persones normals que, amb els seus gestos diaris, la seva bondat o la seva valentia, fan del món un lloc millor.

👩‍🏫 Mestres que eduquen amb passió, personal sanitari que cuida, famílies que sostenen, veïns solidaris o treballadors essencials… qualsevol figura propera pot protagonitzar la teva història.

✏️ Escriu un microrelat de fins a 1.200 caràcters i envia’l abans del 31 de març a activitats@asco.cat.

💰 Premi de 100 € per a l’obra guanyadora i 75 € per a cadascun dels dos microrelats finalistes.

👉 Consulta les bases completes aquí: https://drive.google.com/file/u/1/d/1H5gZD53PnaheMdIXTLS24YE54cYjNqMH/view?usp=sharing

Dona veu a aquelles petites grans accions que construeixen una societat més humana, justa i solidària.

Bases del XXXVIII Premi de Fotografia "Vila d'Ascó" 2026

📸✨ Tens fotografies fetes a Ascó? Aquest concurs és per a tu!

L’Ajuntament d’Ascó convoca el XXXVIII Premi de Fotografia 2026, un certamen obert a tothom que busca capturar mirades úniques del nostre municipi.

👉 Requisit imprescindible: la fotografia ha d’evidenciar que ha estat realitzada en algun indret d’Ascó.

🖼️ Pots presentar fins a 2 fotografies per modalitat: Color i Blanc i Negre, sempre que siguin inèdites i no hagin estat premiades en altres concursos.

💰 Premis per cada modalitat:
• Premi General: 300 €
• Accèssit General: 200 €
• Premi Autor/a Local: 150 €

📅 Termini de presentació: fins al 10 d’abril de 2026.

📍 Les obres s’han de presentar o enviar a l’Ajuntament d’Ascó (Regidoria de Cultura, c/ Hospital, 2).

👉 Consulta les bases completes aquí: https://drive.google.com/file/u/1/d/1K91summ1yx-7BupnTTqUsEGuvp6Rz424/view?usp=sharing

Mostra’ns Ascó a través del teu objectiu i converteix un instant en una imatge premiada!

Bases del XXXVI Premi de Narrativa Breu per a Joves Sant Jordi - Vila d'Ascó 2026

📚✨ Ja estan publicades les bases del XXXVI Premi de Narrativa Breu per a Joves Sant Jordi 2026 – Vila d’Ascó!

Si tens entre 14 i 20 anys i t’agrada escriure, aquesta és la teva oportunitat per deixar volar la creativitat. El tema és lliure i es valoraran especialment la qualitat, la creativitat i la correcció lingüística.

💰 Premis de fins a 600 € per categoria general i 400 € per a autors/es locals.

📅 Termini de presentació: fins al 27 de març de 2026.

📧 Envia la teva obra en PDF a narrativajoves@asco.cat.

👉 Consulta totes les bases aquí: https://drive.google.com/file/d/1QhvEttVQ9Ep56Sh5zOyf7f0_10ghqZI6/view

Anima’t a participar i fes sentir la teva veu!

L'Escola Sant Miquel participa al programa d'Accions de prevenció per promoure l'aprenentatge (APPA)

Sant Antoni d'Ascó: tradició viva, patrimoni compartit

La festa de Sant Antoni d’Ascó és molt més que una celebració popular arrelada al calendari lúdic de l’hivern. Des de l’any 2010, quan va ser reconeguda com a festa patrimonial d’interès nacional, ha esdevingut també un símbol del valor cultural i identitari que tenen les tradicions locals quan es viuen, es transmeten i s’actualitzen de manera col·lectiva.

Aquest reconeixement situa Sant Antoni d’Ascó al costat de festes tan emblemàtiques com la Patum de Berga, el Carnaval de Vilanova i la Geltrú, les Festes de Santa Tecla de Tarragona o les Falles d’Isil. Però hi ha un fet que sovint passa desapercebut i que cal remarcar: és l’única festa d’aquesta categoria a les Terres de l’Ebre. Una dada que diu molt de la singularitat de la celebració i també del paper que el patrimoni ebrenc ocupa en el conjunt del país.

Aquest reconeixement no va arribar per casualitat. Sant Antoni a Ascó és una festa completa, estructurada a partir d’un conjunt de rituals d’origen antic que s’han mantingut vius al llarg del temps: la foguera, la jota, els animals, les figures del Clavari i dels Majorals, i sobretot la participació activa del veïnat. És precisament aquesta implicació comunitària la que converteix la festa en patrimoni viu, i no en una simple postal folklòrica.

Sant Antoni no és una festa per observar des de la distància. És una celebració viscuda intensament pel poble, transmesa de generació en generació, que ha sabut preservar el sentit profund dels seus rituals sense quedar fossilitzada. Aquí rau la clau del patrimoni viu: no es tracta de conservar formes buides, sinó de mantenir significats compartits.

En un context de globalització accelerada, on moltes celebracions perden sentit o es transformen en productes descontextualitzats, el cas d’Ascó és un exemple clar de resistència cultural. La festa no només s’ha conservat, sinó que ha sabut dialogar amb el present sense trencar amb l’essència. Perquè el patrimoni no és allò que es momifica, sinó allò que evoluciona sense perdre l’ànima.

Cal entendre també la importància d’aquest tipus de festes per a territoris com les Terres de l’Ebre. El reconeixement nacional posa al mapa realitats diverses i recorda que el país es construeix a partir de la suma de pobles, tradicions i identitats locals. Sant Antoni d’Ascó no és només d’Ascó: és patrimoni compartit de tots els catalans.

El reconeixement institucional és important, però encara ho és més el compromís col·lectiu que fa possible que la festa continuï sent autèntica. Ara bé, aquest reconeixement comporta també una responsabilitat. Cal garantir recursos, suport i respecte perquè la festa continuï sent del poble i per al poble, així com preservar el sentit original de la celebració. Les festes de Sant Antoni d’Ascó ens recorden que la cultura popular és un pilar fonamental de la cohesió social i de la identitat col·lectiva. Preservar-la no és mirar enrere amb nostàlgia, sinó apostar pel futur amb arrels profundes.

Cicle Gaudí de gener: 'Una quinta portuguesa'

 

SINOPSI

Després del seu debut directorial amb Vasil, Avelina Prat torna amb Una Quinta Portuguesa, una pel·lícula  que explora les relacions humanes a través de la pèrdua, la trobada amb un mateix i l’acceptació d’allò inesperat.

Fernando és un meticulós mestre de geografia que, després del sobtat abandonament de la seva dona, veu la seva realitat feta miques. Deixant enrere qualsevol vincle amb la seva vida anterior,  emprèn en soledat un nou camí que el porta a Portugal on, per atzars del destí, suplanta la identitat d’un jardiner en una finca. Allí,  formarà nous vincles  que canviaran completament  la seva visió sobre l’amistat, les relacions humanes, la felicitat,  la seva vida i les seves prioritats.

Amb un ritme pausat i serè, Una Quinta Portuguesa s’endinsa amb tendresa i delicadesa a la cerca de la identitat a través de les segones oportunitats.  Amb les esplèndides actuacions  de Manolo Solo i María de Medeiros, Avelina (qui també firma el guió de la pel·lícula) obre la mirada a l’optimisme i a la incertesa com a possibilitat, i en la deconstrucció personal i social d’un individu que tenia la vida resolta, ens recorda que tot el que sembla que acabi, en realitat possibilita un nou començament.

Aclamada per la crítica i superant els 105.000 espectadors, la pel·lícula ha estat una de les revelacions de l’any 2025.  El títol és candidat a la Millor pel·lícula en llengua no catalana als Premis Gaudí.

Campiones Supercopa

F.C. BARCELONA 

Campió de la Supercopa d'Espanya 2026

FC Barcelona 2 - R. Madrid 0

Programa de Sant Antoni - Ascó 2026

La Supercopa és blaugrana

 F.C. BARCELONA 

Campió de la Supercopa d'Espanya 2026

FC Barcelona 3 - R. Madrid 2

Malpàs 128

Ja tenim a punt el número 128 de la revista Malpàs, la publicació trimestral d’Ascó que continua fent de cronista fidel del dia a dia del poble, de la seva memòria i de la vitalitat cultural i social. En aquesta nova edició, Malpàs torna a oferir un ampli ventall de continguts que combinen actualitat, història, opinió i participació ciutadana.

El número s’obre, com és habitual, amb l’editorial i el sumari, i ens convida a sortir d’Ascó amb la secció Malpàs al món, que en aquesta ocasió ens porta fins al Camp Nou, a més d’un repàs a les revistes rebudes.

La secció d’Actualitat recull un bon grapat de notícies i iniciatives: des d’un viatge a Portugal, la 1a Festa de l’Esport, i la informació municipal, fins a les novetats del Consell Comarcal, d’ANAV i la presència d’Ascó als mitjans de comunicació.

L’opinió hi té un paper destacat amb l’article Les Terres de l’Ebre. Gent de la Ribera d’Ebre (2), de Jordi Hernández Cardona, mentre que seccions ja consolidades com Pel forat del pany —aquest cop amb una reflexió ben suggeridora sobre Pompeu Fabra— i Pareidòlia continuen convidant a pensar i mirar la realitat des d’altres punts de vista.

Les pàgines dedicades a Lo Llaüt recullen l’activitat cultural de l’associació i l’agenda prevista, i la secció Arrels ens fa viatjar en el temps amb articles sobre l’Ascó d’ahir: el molí de ca Pere Sans, el sorteig dels quintos de 1975, fotografies històriques -els Tres Tombs dels anys cinquanta-, jocs tradicionals i fins i tot una crònica esportiva de l’any 1895.

El número també inclou dades d’Ascó en xifres, amb el cens de població 2025, i espais dedicats a la comunitat educativa amb El Miquelet informa i La Veu de l’Institut, així com una mirada al turisme de proximitat amb l’ermita de Sant Bartomeu de les Camposines.

No hi falten els continguts d’interès ciutadà, el Racó literari, les bases dels premis literaris Vila d’Ascó 2026, l’esport i la salut, ni tampoc l’humor, els passatemps i l’agenda pràctica que tanquen la revista.

A més, aquest número 128 ve acompanyat d’un calendari de 2026, una peça especial dissenyada per Jaume Ferrús i titulada Farem el cim, una proposta visual inspirada en les muntanyes catalanes que ens convida a començar l’any amb una mirada optimista, arrelada al territori i amb esperit de superació.

Com sempre, us convidem a llegir i gaudir d’aquest nou número de la revista Malpàs, una publicació feta des d’Ascó i per a Ascó, amb la complicitat de totes les persones que la fan possible.

Aquest Nadal, 'La fàbrica de joguines'

Commemoracions catalanes de 2026

• 50 anys de la inauguració de La Bressola.
• 50 anys de lluites democràtiques.
• 50 anys de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona.
• 150 anys de la creació del Centre Excursionista de Catalunya.
• 700 anys de la fundació del monestir de Pedralbes.
• 50 anys de la mort de Clementina Arderiu i Voltas, poeta.
• 100 anys de la mort de Narcisa Freixas i Cruells, pedagoga musical i compositora, fonamentalment de cançons infantils.
• 100 anys de la mort d’Antoni Gaudí i Cornet, arquitecte.
• 100 anys del naixement de Marta Mata i Garriga, pedagoga i política.
• 100 anys del naixement de Josep Maria Castellet i Díaz de Cossío, escriptor, crític literari i editor.
• 100 anys del naixement d’Aurèlia Muñoz i Ventura, tapissera.
• 100 anys del naixement de Blai Bonet i Rigo, poeta i novel·lista.
• 100 anys del naixement de Montserrat Torrent i Serra, organista.
• 100 anys del naixement de Maria del Tura de Bolòs i Capdevila, geògrafa.
• 100 anys del naixement de Cassià Maria Just i Riba, abat del Monestir de Montserrat.
• 150 anys del naixement de Pau Casals i Defilló, violoncel·lista, pedagog, director i compositor musical.
• 150 anys de la mort d’Ildefons Cerdà i Sunyer, enginyer, urbanista, jurista, economista i polític.
• 150 anys del naixement d’Àngela Graupera i Gil, escriptora i infermera.
• 150 anys del naixement del Molt Honorable President Josep Irla i Bosch, empresari, polític i 124è president de la Generalitat de Catalunya (1940-1954) a l’exili.