Fa pocs dies llegia un informe que apuntava que allargar la vida útil de les centrals nuclears podria representar un estalvi de més de 1.400 milions d'euros anuals per a la indústria. Més enllà de les xifres, la notícia em va portar a una reflexió que sovint ens fem molts veïns d'Ascó: quin retorn rep realment el territori que produeix una part tan important de l'energia que consumeix el país?
Ascó és conegut arreu de Catalunya per les seves centrals
nuclears. Des de fa més de quaranta anys, el nostre poble contribueix de manera
decisiva a garantir el subministrament elèctric de llars, comerços i empreses. Riu
amunt tenim les centrals hidroelèctriques de Flix i Riba-roja d’Ebre. Al mateix
temps, les Terres de l'Ebre han esdevingut també un dels principals territoris
productors d'energia renovable, amb una presència cada vegada més important de
parcs eòlics i instal·lacions fotovoltaiques.
L’Ebre
català i especialment el nord de la comarca de la Ribera d’Ebre s’ha
especialitzat en la producció d’energia, i probablement,
si es preguntés als seus habitants per on ha de passar el propi futur, considerarien
que atraure un sector industrial vinculat a la transició energètica hauria de
ser una prioritat.
Per tant, no es tracta de qüestionar aquest paper com a territori
productor d'energia. Al final els territoris hem de ser solidaris i contribuir
al progrés col·lectiu. Però la
solidaritat ha de ser recíproca. I és aquí on apareix una pregunta
legítima: el retorn que rebem és proporcional a l'aportació que fem?
Durant dècades hem produït energia per al conjunt del
país mentre continuàvem reclamant millors infraestructures, millors
comunicacions i més oportunitats de desenvolupament econòmic. Encara avui, a
les Terres de l'Ebre, continuem parlant de connexions ferroviàries
insuficients, de dificultats per atraure determinades inversions o de la
necessitat de generar ocupació qualificada que permeti als joves construir aquí
el seu projecte de vida.
El debat actual sobre el futur de l'energia nuclear i
sobre la transició cap a les renovables no hauria de limitar-se exclusivament a
la producció energètica. La qüestió fonamental és què volem que passi als
territoris que fan possible aquesta producció. Perquè el repte no és només
garantir electricitat; el repte és garantir futur. Els territoris que contribueixen al progrés col·lectiu també han de
participar dels beneficis d'aquest progrés.
Els Fons de Transició Nuclear representen una oportunitat
important. Però només tindran sentit si rere el fons hi ha una estratègia que
passi per infraestructures modernes, sòl industrial, suport a l'emprenedoria,
formació especialitzada i una aposta decidida per la innovació i la creació
d'ocupació.
A aquestes alçades del partit sabem que el millor retorn per a un territori
productor d'energia no són les compensacions, sinó les oportunitats. Per
tant, convé canviar el focus, i la pregunta no ha de ser només quanta energia
produïm, sinó quin futur construïm gràcies a aquesta aportació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada