El dia de Nadal TV3 va convidar els espectadors catalans a commemorar l’aniversari de la mort del President Macià amb l’emissió de la pel·lícula Coronel Macià de Josep Maria Forn. No havia tingut ocasió de veure la pel·lícula quan estava en cartellera, així que vaig aprofitar per visionar-la i endinsar-me una mica més en la història del nostre país a través d’una de les figures cabdals del segle XX, Francesc Macià.
Realment pot semblar paradoxal la figura d’un Macià que va passar de membre de l’exèrcit espanyol a independentista català, tot i que probablement vist amb perspectiva el que no s’hauria d’entendre és un militar amb el seu perfil. El president Macià va saber connectar amb les inquietuds de la gent de Catalunya i va expressar-les al parlament espanyol com a diputat de la Solidaritat Catalana i posteriorment des del partit que ajudà a crear, Estat Català.
La pel·lícula reflecteix especialment una etapa de la vida de Macià que no resulta molt coneguda, a excepció dels fets de Prats de Molló. És precisament a partir d’aquest moment quan creix el respecte i la veneració cap a un líder que va arribar a proclamar la República catalana –efímera- i sota la seua presidència va aprovar un Estatut (el de Núria, de 1932), però que el pobre va tornar de Madrid amb el ribot passat (calla! si això em sona...)
Agraeixo a TV3 l’emissió de la pel·lícula, que per cert, va tenir una audiència del 18’4% amb 506.000 espectadors.
Per cert, li haurem de preguntar a aquell diputat (del PSC-PSOE, per més senyes) que tant de respecte té pels professionals de la tele i la ràdio públiques si l’emissió d’aquesta pel·lícula s’ha de considerar crosta nacionalista...
Realment pot semblar paradoxal la figura d’un Macià que va passar de membre de l’exèrcit espanyol a independentista català, tot i que probablement vist amb perspectiva el que no s’hauria d’entendre és un militar amb el seu perfil. El president Macià va saber connectar amb les inquietuds de la gent de Catalunya i va expressar-les al parlament espanyol com a diputat de la Solidaritat Catalana i posteriorment des del partit que ajudà a crear, Estat Català.
La pel·lícula reflecteix especialment una etapa de la vida de Macià que no resulta molt coneguda, a excepció dels fets de Prats de Molló. És precisament a partir d’aquest moment quan creix el respecte i la veneració cap a un líder que va arribar a proclamar la República catalana –efímera- i sota la seua presidència va aprovar un Estatut (el de Núria, de 1932), però que el pobre va tornar de Madrid amb el ribot passat (calla! si això em sona...)
Agraeixo a TV3 l’emissió de la pel·lícula, que per cert, va tenir una audiència del 18’4% amb 506.000 espectadors.
Per cert, li haurem de preguntar a aquell diputat (del PSC-PSOE, per més senyes) que tant de respecte té pels professionals de la tele i la ràdio públiques si l’emissió d’aquesta pel·lícula s’ha de considerar crosta nacionalista...
2 comentaris:
Josep M.,
Tampoc no havia vist la pel·lícula, i em va encantar. Va ser molt curiós el retrat que va fer tant del President Macià com de Cambó. De veritat, que la història i els comportaments polítics es repeteixen. També et recomano la novel·la "L'avi" d'Alfred Bosch, que retrata molt bé el seu ideari personal del president Macià.
salut,
emigdi
Emigdi,
gràcies per la recomanació. La tindré en compte per properes lectures.
Publica un comentari a l'entrada