Catalunya Ràdio celebra 25 anys. En tot aquest temps ha esdevingut una emissora de referència a Catalunya i normalment ha exercit amb encert la seua funció de mitjà públic i tenint especial cura en la difusió i la normalització de la llengua catalana en espais informatius i d’entreteniment.
Cal congratular-se de la feina feta en aquest temps, d’haver aconseguit liderar la ràdio en català i la ràdio que s’escolta a Catalunya.
Recordo programes com La nit dels ignorants que escoltava els dies que l’endemà no matinava, un clàssic com El matí de Catalunya Ràdio –amb Antoni Bassas, però també les dos o tres temporades d’estiu en què el va presentar Gaspar Hernández-, la tertúlia Postres de músic amb el Solé i Sabaté –fulminat amb el canvi polític i que a dia d’avui trobem ben substituït per L’oracle de Xavier Grasset-, un altre clàssic com El suplement els dissabtes i diumenges o les retransmissions de futbol amb Joaquim M. Puyal. Sense oblidar els serveis informatius. En definitiva, un reguitzell de bons programes i bons professionals que han protagonitzat aquest primer quart de segle de la ràdio nacional de Catalunya.
Ara cal que segueixi amb pas ferm en la normalització de la llengua i en esdevenir una eina de país, especialment en aquests temps en què hem sentit a parlar que algú volia arrencar la suposada crosta nacionalista dels mitjans públics del país.
Cal congratular-se de la feina feta en aquest temps, d’haver aconseguit liderar la ràdio en català i la ràdio que s’escolta a Catalunya.
Recordo programes com La nit dels ignorants que escoltava els dies que l’endemà no matinava, un clàssic com El matí de Catalunya Ràdio –amb Antoni Bassas, però també les dos o tres temporades d’estiu en què el va presentar Gaspar Hernández-, la tertúlia Postres de músic amb el Solé i Sabaté –fulminat amb el canvi polític i que a dia d’avui trobem ben substituït per L’oracle de Xavier Grasset-, un altre clàssic com El suplement els dissabtes i diumenges o les retransmissions de futbol amb Joaquim M. Puyal. Sense oblidar els serveis informatius. En definitiva, un reguitzell de bons programes i bons professionals que han protagonitzat aquest primer quart de segle de la ràdio nacional de Catalunya.
Ara cal que segueixi amb pas ferm en la normalització de la llengua i en esdevenir una eina de país, especialment en aquests temps en què hem sentit a parlar que algú volia arrencar la suposada crosta nacionalista dels mitjans públics del país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada