dimarts, 19 d’agost del 2008

Els pilars de la terra



Una d’aquelles lectures que tenia pendents i que encara no m’hi havia posat era el best seller de Ken Follett Els pilars de la terra. Arran de l’últim llibre de l’autor, Un món sense fi, em vaig marcar la fita de llegir-me’l a l’estiu, i així ha estat.
És una novel·la històrica que està plena de trames, d’intrigues, de personatges ambiciosos, d’assassinats (hi ha molta sang!), i de rerefons l’accidentada construcció d’una catedral a Kingsbridge. Bé, és normal que en una obra de 1.274 pàgines hi pugui haver de tot. Malgrat l’extensió, és de lectura força àgil, tot i que també diria que a vegades l’autor allarga algunes trames innecessàriament.
Els pilars de la terra ens endinsa i ens transporta a una època d’una Anglaterra que vivia enmig d’una guerra civil i de batalles entre nobles de diferents estaments amb un paper de l’església també rellevant. Crec que l’autor té el mèrit de retratar aquella societat d’una forma molt realista i molt d’acord amb l’època que vivien (detalls dels vestits, del menjar, de les festes, de les estances on habitaven...)
El perill dels best seller i de les lectures tan recomanades és que acabin sense complir les expectatives.

2 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

a mi em va agrada força, més que Un món sense fi que, tot i ser distret, pateix el llast de ser una espècie de repetició de l'anterior

Àngels ha dit...

A mi també em va agradar molt, tot i que al començament em resistia a llegir-lo pel fet de ser un best-seller tan recomanat, reconec que és un bon llibre, molt ben documentat històricament, amb molts detalls i et pots fer molt bé la idea de com vivien a l'Edat Mitjana.
Aquest estiu m'he llegit Un món sense fi, i la veritat és que també m'ha agradat molt. Em va enganxar des de la primera pàgina i he gaudit força llegint-lo.

Àngels