dimarts, 9 de setembre de 2008

Verema


Època de verema. Aquests dies veig passar algunes tractorades de raïm –tinc la sensació i crec que també la certesa que cada any menys-. Amb l’entrada al setembre continuen imparables els cicles agrícoles, i la verema normalment és d’aquelles èpoques de l’any en què al tros hi conviu la feina però sovint amanida amb una mica de xalera. És una tasca, que tot i que també és carregosa, s’acostuma a realitzar amb un grup nombrós (en alguns casos amb parents i amics) cosa que facilita que es generin anècdotes, que es comparteixin rialles o xafarderies... En el cas d’Ascó, com que antigament la festa major se celebrava per Sant Miquel, a finals de setembre, la verema es convertia en la prèvia a les festes, i els jornals que es podien guanyar aquells dies havien de servir per estrenar roba i per cobrir les despeses de la festa. A més, tot i que el setembre pot ser o és època de canícula, ja no cau aquella calorada del bo de l’estiu.
Ara bé, tot i que pel pagès la verema també li comportava o li comporta les preocupacions de totes les feines del camp, el preu del producte o els aiguats a mitja collita, sembla que a vermar s’hi va amb més alegria.