Dia Escolar de la No-Violència i la Pau

Com cada 30 de gener els centres educatius hem participat del Dia Escolar de la No-Violència i la Pau, diada que coincideix en l’aniversari de la mort de Mahatma Gandhi.
De la Fundació per la Pau és el text Cap a una cultura de pau que us adjunto amb els ítems que donen 25 arguments per la pau. Es pot consultar a http://www.fundacioperlapau.org/publicacions/interior_publicacions.php?ID=17

Pressupòsits
1. Les coses poden canviar.
2. Els canvis històrics importants són sempre un procés llarg
3. L'opinió pública és l'eina més important per a provocar qualsevol canvi.
4. On hi ha persones hi ha conflictes.

La violència que cal eradicar
5. La violència és un criteri absurd de resolució de conflictes.
6. La violència és ineficaç: no resol els conflictes, només els tapa.
7. L'ús de la violència ocasiona sempre mals i sofriment.
8. Si en algun moment la guerra podia considerar-se un mal menor, avui en dia és, amb tota seguretat, un mal major.
9. L'obsessió per la seguretat crea inseguretat.
10. El concepte exclusivament militarista de la seguretat és car i ineficaç.
11. La fabricació i el comerç d'armes alimenta i fa més greus els conflictes.

La pau que cal construir
12. La pau és un concepte positiu, que cal construir.
13. Demanem que s'iniciï el canvi, no que s'acabi avui mateix.
14. Canvi progressiu en les prioritats d'ús dels recursos econòmics i humans.
15. De la inversió militar cap a la inversió en desenvolu- pament social.
16. De la investigació per la guerra cap a la investigació per la pau.
17. Ja hi ha models alternatius de resolució de conflictes.
18. De la solució cap a la prevenció dels conflictes.
19. Dels exèrcits ofensius als exèrcits defensius.
20. De la seguretat particular cap a la seguretat compartida.
21. Perfeccionament de l'estructura i del funcionament de l'ONU.
22. Control de la fabricació i el comerç d'armes.
23. Reconeixement ple del dret a fer objecció de consciència a qualsevol forma de col.laboració en la preparació de la guerra.
24. Difusió i promoció de la Noviolència.
25. L'educació per la pau a tota la població en el camí de la instauració d'una cultura de pau.

I una cançó que segur que avui han cantat o han escoltat en moltes escoles... com per exemple al CEIP Enric Grau i Fontseré de Flix.

El CERE, Sirga d'Or extraordinària

El diari El Punt en l'edició d'avui es fa ressò de la concessió al CERE del Premi Sirga d'Or.

Adjunto el text de la notícia.

El Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre aprovarà avui, dijous, atorgar el premi Sirga d'Or en caràcter extraordinari al Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE), en motiu del 25è aniversari de l'entitat. Amb aquest guardó l'ens comarcal vol reconèixer la trajectòria i la feina feta durant aquests 25 anys en diferents àmbits i també té en compte el fet que el CERE és l'única entitat de l'àmbit comarcal que té socis a totes les poblacions de la comarca i que realitza activitats als catorze municipis de la Ribera d'Ebre. El president del Consell Comarcal, Josep Solé, lliurarà el premi al president del CERE, Josep Moragrega, durant l'acte de cloenda del 25è aniversari, el proper dissabte, a la seu de l'entitat a la població de Flix

Acte de clausura dels 25 anys del CERE

Dissabte 31 de gener tindrà lloc la cloenda de les celebracions en motiu del 25è aniversari del CERE. L’activitat consistirà en la presentació de l’edició del primer número extraordinari de la Miscel·lània del CERE -dedicat als vint-i-cinc anys d’història de l’entitat- i a la projecció d’un extracte del documental que ha elaborat Vídeo Ascó Televisió i que recull el testimoni dels protagonistes d’aquesta història.
La cita és a partir de les 19h a ca Don Ventura de Flix.

El català a Europa

El president del Parlament Europeu, l’alemany Hans-Gert Pöttering, no creu que l’oficialitat del català hagi d’arribar a l’extrem de ser utilitzat a les sessions plenàries. Ja se sap que quan un utilitza la seua llengua ho fa per caprici o per molestar... i per evitar tant de caos, millor deixar les coses tal com estan.
Jacques Attali va dir: “Sóc com sóc perquè parlo la llengua que parlo”. Com m’agradaria que entenguessin que exercir de català i parlar en català és la nostra forma de ser europeus.

Figueres 2009

Figueres és des d'ahir Capital de la Cultura Catalana 2009.

Figueres exercirà la capitalitat amb un ampli programa amb dos eixos centrals: la ciència i la tècnica al voltant de la figura de Narcís Monturiol, i la cultura popular al voltant de la figura de Pep Ventura.

La Capital de la Cultura Catalana s'adreça a tot el domini lingüístic i cultural català. Té com a objectius els de contribuir a ampliar la difusió, l'ús i el prestigi social de la llengua i cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes i, finalment, promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana, tant a l'interior com a l'exterior.
Ja han acollit la capitalitat cultural les ciutats de Banyoles (Pla de l’Estany) 2004; Esparreguera (Baix Llobregat) 2005; Amposta (Montsià) 2006; Lleida (Segrià) 2007 i Perpinyà (Rosselló) 2008. Després de Figueres ho seran Badalona (Barcelonès) 2010, i Escaldes-Engordany (Principat d’Andorra) 2011.
Pot ser designat qualsevol municipi de més de 3.000 habitants que presenti candidatura la qual serà seleccionada per un jurat compost per rectors universitaris.

Més informació:
http://www.ccc.cat/
http://www.figueres2009.cat/

Premsa britànica

The Mail on Sunday és l’exemplar de premsa britànica amb què amplio la col·lecció de premsa estrangera. És un setmanari molt complet quant a informació, on destaquen especialment la secció d’economia (FinancialMail), el suplement dedicat al futbol i en especial a la Premier League i la quantitat d'articles d'opinió o interpretació que comenten els fets de l'actualitat.
Novament, és una aportació d’Àngels de Flix. Com sempre, gràcies!

Rose Parks 1955 – Barack Obama 2009

Barack Obama pren possessió com a nou president dels EUA. És una data històrica pel simbolisme que suposa que una persona de color negre assoleixi la presidència del país més poderós del món. Una fita que potser va començar a gestar-se quan l’any 1955 una costurera negra, Rose Parks, es va negar a cedir el seu seient a una dona blanca, tal com estipulava la llei. Arran d’això va ser arrestada i s’iniciava així un boicot dels negre als autobusos de Montgomery (Alabama) que va ser el primer acte massiu de desobediència civil a les lleis racials dels EUA. Més endavant apareixeria una altra figura, Martin Luther King, que va esdevenir un dels líders que encapçalava el moviment de desobediència pacífica a les lleis racials que lògicament estaven en contradicció amb uns mínims supòsits democràtics.

Amb el desig que tantes esperances dipositades en el canvi als EUA es vegin correspostes amb fets.

Fullets promocionals de Sant Antoni d’Ascó

Crec que amb bon criteri i amb l’objectiu de difondre i promocionar la festa major d’hivern d’Ascó, l’Ajuntament, mitjançant l’Oficina de Turisme, ha editat uns fullets informatius. El document tracta dels elements del corpus festiu de Sant Antoni d’Ascó centrant-se en cinc aspectes: els càrrecs de la festa (clavari i majorals), la plega i la recollida de llenya, els Tres Tombs i els animals, les corrides de cavalls, rucs i matxos i la foguera i la jota d’Ascó. El text -el qual he tingut ocasió d’ajudar a confeccionar juntament amb Biel Pubill- s’acompanya d’imatges representatives de la festivitat l’autoria de les quals és de Focus, Biel Pubill i Carmel Biarnés. Es poden trobar en català i en castellà.

Visitem l’exposició A pencar

Amb els alumnes de l’escola de Flix estem passant aquests dies per la Biblioteca Artur Bladé i Desumvila a visitar l’exposició A pencar! el món del treball als llibres infantils i juvenils. Els alumnes de 1r de Cicle Superior hi vam anar el divendres 16 de gener.
La mostra, produïda pel Clicjcat (Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil), mostra com és vist el món laboral i la descoberta de les professions a través dels llibres infantils i juvenils catalans.
L’exposició consta de 9 banderoles i un centenar de llibres sota les classificacions següents:

• Oficis de tota mena
• Mar, terra i aire per obtenir menjar
• Treballs a mà i a màquina
• Per poder comprar, vendre i negociar...
• Habilitats excepcionals i admirables
• Carrera faràs, estudia que estudiaràs
• Quan tot depèn de tots i de cadascú
• Cara i creu de la feina
• Fora mandra i força enginy

BubbleShare: Share photos - Easy Photo Sharing

Malpàs 61

La revista Malpàs torna a ser al carrer amb el número 61 corresponent al desembre de 2008. Com sempre arriba amb les seccions habituals, això és l’editorial, el recull de revistes rebudes a la redacció, les notícies d’Ascó i la comarca, les activitats dutes a terme per Lo Llaüt en el darrer trimestre, record fotogràfic, arrels, esports, passatemps... La revista s’acompanya amb el ja clàssic calendari que dissenya cada any Jaume Ferrús.

Sant Antoni als Països Catalans

Molts pobles, i especialment en les nostres contrades, ja comencen a preparar-se per reviure un any més la Festa de Sant Antoni. En certa manera, és com la festa major d’hivern de Catalunya. Recentment, com ja vaig comentar en un apunt anterior, el CERE ha editat La festa de Sant Antoni als Països Catalans que és un recull de textos que tracten de la festivitat des de diferents vessants i punts de vista, i també des de diferents indrets de casa nostra.
Pere Muñoz, que va encarregar-se de presentar el llibre a Ascó, va definir-la com “una antologia de la festa de Sant Antoni” per l’ampli ventall d’elements relacionats a la celebració que s’hi poden trobar.
Us adjunto el llistat amb el recull de ponències i comunicacions –en total 31 textos- que apareixen al llibre per si són del vostre interès.

Protocol que sintetitza els elements més emblemàtics i singulars de la festa de Sant Antoni d’Ascó, Biel Pubill i Soler i Josep M. Raduà i Serra

CONFERÈNCIA INAUGURAL
Sant Antoni a Ascó , pervivència i projecció d’una festa, Jordi Ferrús i Batiste

ÀMBIT 1
LA DEVOCIÓ POPULAR A SANT ANTONI ABAT
Sant Antoni en la devoció popular, Josefina Roma

comunicacions
La devoció a sant Antoni Abat a la ciutat de Tortosa en època dels Àustries, Joan-Hilari Muñoz i Sebastià
La imatge de Sant Antoni a la ruralia mallorquina, Maria Esperança Nicolau Martínez i Antoni Pascual Andreu
Excepcional Sant Antoni Abat de Camarasa, Javier Clemente Hernández
Les festes de Sant Antoni “del porquet ” d’Elx: una ullada històrica, Joan Castaño Garcia
El Món, La Carn i El Dimoni : Una visió picassiana de la festa a Horta, Salvador Carbó Sabaté

ÀMBIT 2
ETNOGRAFIA DE LA FESTA
Foc, Animals, Jocs i Pitança, Sant Antoni: la festa major de l’hivern, Josep Vicent Frechina
La reinvenció de la festa de Sant Antoni, Salvador Palomar

comunicacions
La festa de Sant Antoni a les comarques castellonenques, Fàtima Agut Clausell
La Santantonada , teatre medieval encara viu, Mario López Albiol
El Personatge de la filadora en les representacions de Sant Antoni als Països Catalans, Jordi Bertran
La Barraca de Sant Antoni dels Reguers, Tomàs Camacho Molina i Adrián Grau Forés
Sant Antoni i el dimoni. Renoi, quin rebombori!, Toni Perulles i Rull
El paper de Mossén Antoni Avellana, Albert Carvajal i Antoni Gomila
Per Sant Antoni , Santa Bàrbara la balla, Guillem Gaya Sol i Màrius Pont Fandos
“Llenya Toni, foc al dimoni ...” El joc dels canvis i els manteniments de la Santantonada
a les comarques de la Serra de Mariola, Sergi Gómez i Soler
La festa de Sant Antoni a Canals, Hortènsia Grau
Arri, Osquei!, Jan Grau
“Sant Antoni : Una festa lligada a La Pagesia ”, Núria Ortoneda, Gerard Martí, Marcel Blázquez, Jordi Moreno, Montse Ortoneda, Eva Sentís, Ester Rabassó i Manel Tarés
Les cançons de Sant Antoni com a element preparatori del Carnestoltes, Jesús Nicolau Martínez i Maria Esperança Nicolau Martínez
L’Espenta. Un fet diferenciador de les festes de sant Antoni a la Torre de l’Espanyol,
Maria Montané Montané
La festa de Sant Antoni “del porquet ” a Catí, Alfons Montserrat Esteller
Elements carnestoltencs en el Sant Antoni dels Països Catalans, Noemí Sans
La festa de Sant Antoni i Sant Antoniet al Pinell de Brai (Terra Alta ), Ramon Hernández March

ÀMBIT 3
LA FUNCIÓ SOCIAL DE LA FESTA
La festa dels Tres Tombs, del ritual a la federació, Xavier Orriols

comunicacions
Sant Antoni: de Sa Pobla a Gràcia, Josep Fornés Garcia
El ball de la darrera, Antoni Boyer
Les corrides i els jocs tradicionals, la part més lúdica de la festa de Sant Antoni d’Ascó, Biel Pubill i Soler
Sant Antoni d’Ascó, un model de festa, Josep M. Raduà i Serra

Ens hem de felicitar que una publicació d’aquestes característiques, que suposem que serà de referència per als estudiosos de les festes i del folklore, hagi sortit des de la nostra comarca a partir de l’organització de les jornades per part de diferents entitats: Lo Llaüt, CERE, IRMU, Museu del Montsià i Carrutxa.
I a més, aquella primera jornada tindrà continuïtat: estan organitzant-se a Manacor, pel mes de juny, les segones jornades de la festa de Sant Antoni als Països Catalans.

Programa de Sant Antoni d'Ascó 2009

Els Majorals ja tenen enllestit el programa de la Festa de Sant Antoni d'enguany. Adjunto resumits els actes que ens han preparat pel pròxim cap de setmana.

Dijous 15 de gener
9h Recollida de llenya
15'30h Plega
23'30h Concert de Momo (homenatge a Queen) i Disco mòbil

Divendres 16 de gener
9h Tres Tombs
11h Missa i processó a casa del Clavari
13h Corrides de cavalls, matxos i rucs al circuit de la Fontxinxella
17'30h Exposició "Miniatures: eines del camp, de la llar i dels oficis" de Julio Monforte
18h Pregó de la festa i encesa de la foguera
A continuació, ballada de jotes i sardanes i sopar a la plaça.
23'30h Ball amb Tangara i concert de Manuel Fuentes i la seva banda (versions de Bruce Springsteen)

Dissabte 17 de gener
11h Missa
12'30h Corrides de cavalls, matxos i rucs al circuit de la Fontxinxella
16'30h Jocs tradicionals
18'30h Ballada de jotes i sardanes i sopar a la plaça
0'30h Ball amb Cimarron

Diumenge 18 de gener
10'30h Missa
12h Corrides de cavalls, matxos i rucs al carrer dels Clots
A continuació, ball de vermut amb Malambo's
18'30h Ballada de jotes i sardanes i sopar a la plaça

Més hores

Imatge web 3cat24.cat

Avui la premsa es fa ressò de noves idees que el Departament d’Educació té damunt la taula, el programa +R+A (Més recursos per a més autonomia). Probablement el més cridaner fa referència a la possibilitat que el professorat efectuï –sembla que voluntàriament i a canvi de major retribució- més hores lectives a partir del pròxim curs.

El Punt
Els mestres podran demanar fer quatre hores més de classe a la setmana

Avui
Educació proposa que els mestres facin 4 hores més de classe i 3 els professors

3cat24
Ensenyament proposarà als mestres la possibilitat de fer hores lectives extres cobrant més

XI Curs de Jota

L’Associació Cultural Lo Llaüt organitza un Curs de Jota d’Ascó pel cap de setman del 10 i 11 de gener de 2009 a la sala polivalent del Casal d’Avis Sant Miquel.
Els nens i les nenes fins a 10 anys, podran seguir el torn de 5 a 6 de la tarda, mentre que a partir d’aquesta edat i adults ho faran de 6 a 7 de la tarda. Les monitores seran Rosita Monté i Layla Jornet.
Les inscripcions es poden fer el mateix dissabte en començar el curs.

El riu que parla

Fa poques setmanes em van regalar el llibre El riu que parla i he aprofitat aquestes dates per llegir-lo. Com que es tracta d’una publicació que inclou trenta textos d’autor del nostre territori, el pots anar llegint a estones, perquè són narracions breus que sovint et desperten sentiments que no sents estranys o et transporten a episodis propers.
Les històries a la vora del riu et fan adonar que els qui hi vivim al seu costat, compartim emocions i sensacions similars. Ens acompanya en el nostre dia a dia quan va cercant el mar (“la seva aigua dolça moria en besar els llavis salats del mar”, Albert Guiu) mentre algú li escriu declaracions d’amor (“No diré que t’estimo, només diré que feliç sóc al teu costat”, Laura Mur)
L’excusa de l’Ebre és una forma de reivindicar el nostre paisatge, que com se’ns indica en el llibre, és profundament desconegut.
La publicació ha estat editada per Aeditors del Perelló en una iniciativa conjunta amb la llibreria Serret.

Carta als Reis

Falta poca estona perquè els Reis arribin, i qui més qui menys, sentirà com reneix la il·lusió per la nit més màgica de l’any i se’ns apareix el xiquet que portem a dintre. Mentre fitarem a la llunyania la silueta de les carrosses, ens recorrerà un calfred pel cos, i amb els mateixos ulls amb què ho fan els xiquets d’avui, reviurem moments inoblidables que la nostra memòria té reservats per als dies de màgia i innocència. Una nit on tot és possible.
És per això que m’agradaria trametre una carta a Ses Majestats de l’Orient.

Estimats S.M. Reis de l’Orient,
és inevitable començar recordant la situació que s’està vivint a la franja de Gaza, però per molt que sigui el conflicte més mediàtic dels darrers dies, no ens hem d’oblidar de tants altres indrets del món on encara hi ha situacions de guerra (el Congo, Afganistan, Iraq). Segur que són conflictes que han hagut d’esquivar des dels seus llocs de procedència fins arribar a n’aquesta part d’Occident. Tan de bo hi puguin mediar.
Però també acabar amb d’altres tipus de violència, la xacra de la violència domèstica, la violència verbal o el menyspreu amb què són tractades algunes minories.
Si està a les vostres mans, feu el que pugueu per eradicar la pobresa de tants i tants llocs, i no només al Tercer Món, sinó també aquella que amaguem en aquesta part opulent de la Terra.
Procureu que la investigació i la recerca ens permeti anar avançant en el camí del progrés, i si cal, a canvi d’aparcar la carrera armamentística i la investigació militar (?).
Desitjaria que les nacions oprimides guanyin en llibertat. Que els drets de les persones siguin respectats arreu del món, sigui quin sigui el lloc on hagin nascut. Que les notícies de cultura abundin als diaris. Que els acords, les treves i els pactes destaquin sobre els desencontres i el conflicte. Que la solidaritat guiï les nostres accions. Que aprenguem a tenir cura del medi ambient i a respectar el nostre territori.
No m’agradaria que deixéssiu gaire carbó, però sí que en podeu deixar alguna carretonada a alguns governants que no comprenen els seus ciutadans, que abusen del poder, i també per totes aquells intolerants que no permeten que el món sigui millor.
Ara bé, ens acabarem conformant en què quan torneu d’aquí un any, hi hagi un món millor, encara que només sigui una mica.

Ah! I deixeu un polsim d'amor a cada llar...

Que tingueu un bon viatge de tornada.

Atentament,

2009, any Macià

150 anys del naixement de qui fou el primer president de la Generalitat contemporània (1931-33) i 75 anys de la seua mort en ple exercici del càrrec el dia de Nadal de 1933.

Un dels personatges més estimats per la ciutadania per les seues formes entranyables i per les seues conviccions fermes després d'una trajectòria pública ben curiosa.

De Francesc Macià ens resta una consigna que aglutina un ideari ambiciós pel país: construir una Catalunya políticament lliure, socialment justa, econòmicament pròspera i espiritualment gloriosa.

Lo Rogle al 2008

Al llarg de l’any 2008 Lo Rogle ha sumat un total de 3.833 internautes únics (usuaris diferents que l’han consultat). A més, s’han registrat 4.899 visites i un total de 7.425 pàgines vistes.
La mitjana anual ha estat de 13,38 visites diàries. Gràcies a tots!

Dades del lloc web www.ecoestadistica.com

Marxa Radetzky

Ens deixem portar pel pes de la tradició i per estrenar el 2009 us enllaço una de les músiques que tenim més associades als matins de Cap d’Any: la Marxa Radetzky, de Johann Strauss. Com és habitual, aquest Concert d’Any Nou ha tingut lloc a l’Òpera de Viena i en aquesta ocasió l’Orquestra Filharmònica de Viena ha estat dirigida per Daniel Barenboim.