Fa poques setmanes em van regalar el llibre El riu que parla i he aprofitat aquestes dates per llegir-lo. Com que es tracta d’una publicació que inclou trenta textos d’autor del nostre territori, el pots anar llegint a estones, perquè són narracions breus que sovint et desperten sentiments que no sents estranys o et transporten a episodis propers.
Les històries a la vora del riu et fan adonar que els qui hi vivim al seu costat, compartim emocions i sensacions similars. Ens acompanya en el nostre dia a dia quan va cercant el mar (“la seva aigua dolça moria en besar els llavis salats del mar”, Albert Guiu) mentre algú li escriu declaracions d’amor (“No diré que t’estimo, només diré que feliç sóc al teu costat”, Laura Mur)
L’excusa de l’Ebre és una forma de reivindicar el nostre paisatge, que com se’ns indica en el llibre, és profundament desconegut.
La publicació ha estat editada per Aeditors del Perelló en una iniciativa conjunta amb la llibreria Serret.
Les històries a la vora del riu et fan adonar que els qui hi vivim al seu costat, compartim emocions i sensacions similars. Ens acompanya en el nostre dia a dia quan va cercant el mar (“la seva aigua dolça moria en besar els llavis salats del mar”, Albert Guiu) mentre algú li escriu declaracions d’amor (“No diré que t’estimo, només diré que feliç sóc al teu costat”, Laura Mur)
L’excusa de l’Ebre és una forma de reivindicar el nostre paisatge, que com se’ns indica en el llibre, és profundament desconegut.
La publicació ha estat editada per Aeditors del Perelló en una iniciativa conjunta amb la llibreria Serret.
1 comentari:
resultat d'una bona xarxa de cooepracions i il.lusions conjuntes
Publica un comentari a l'entrada