Aquest és el titular que avui es podia llegir al diari Avui d'un article del periodista Lluís Bou i que anava acompanyat amb aquest mapa de l'Espanya de 1854.
Aquest mapa es pot consultar a la Biblioteca Nacional de Madrid i diferencia entre l'Espanya de matriu espanyola ("puramente constitucional"), l'antiga corona catalana ("España incorporada o asimilada"), els territoris forals a més de l'Espanya colonial -territoris que l'Estat acabaria perdent a finals del segle XIX-.
Aquest mapa es pot consultar a la Biblioteca Nacional de Madrid i diferencia entre l'Espanya de matriu espanyola ("puramente constitucional"), l'antiga corona catalana ("España incorporada o asimilada"), els territoris forals a més de l'Espanya colonial -territoris que l'Estat acabaria perdent a finals del segle XIX-.Resulta que tornem a tenir el pati autonòmic distret. D'una banda aprofitant la crisi econòmica alguns líders de masses com Aznar ja han trobat el seu boc expiatori: les autonomies. D'una altra banda, la notícia d'ahir de l'ús de les diverses llengües oficials al Senat ha generat un nou debat sobre els excessos autonomistes.
Al final encara tindran raó i potser sí que 17 autonomies són massa. No deu ser que se'ls va escapar de les mans tanta autonomia inventada? Llàstima que com sempre, al moment de passar la factura, de nou l'acabarà pagant Catalunya.
Aquest matí el filòsof Terricabras a una tertúlia radiofònica proposava una solució. Si marxem, ja només en seran 16. Un maldecap menys per ells... i per nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada