dilluns, 28 de febrer del 2011

El nostre sector primari

Aquests darrers dies el món de la pagesia ha estat una mica de notícia perquè el diumenge 20 de febrer van celebrar-se les eleccions per a escollir els representants a les cambres agràries. Normalment (tot i que no sempre és així, per sort) quan el sector agrícola surt a la premsa és per notícies poc engrescadores: uns preus desastrosos per sota del cost de producció, la minva cada cop més acusada i constant de mà d’obra que es dedica al sector primari, un sector que any rere any va envellint-se sense trobar relleu generacional, l’èxode de joves de les zones rurals per la manca de perspectives...
Vist des d’aquest prisma, és evident que el futur que es presenta no sembla massa afalagador. Però precisament per això, cal saber remarcar les fortaleses que segur que tenim i que ens ha de permetre sospirar per un sector capaç de recuperar posicions. La Ribera d’Ebre ja no tornarà a ser aquella comarca que vivia exclusivament de la pagesia i de la ramaderia. Tampoc crec que sigui el desig ni la pretensió de la majoria de ciutadans de la comarca. Sentim a parlar que cal diversificar l’economia del nostre territori, aconseguir inversions industrials, donar suport als emprenedors, apostar pel turisme cultural i de natura. I amb aquest afany també cal incloure l’agricultura i convertir-la en un sector emergent.
Sense anar més lluny, la Ribera d’Ebre disposa d’un clima que permet la producció de conreus de primera qualitat, tant de fruita dolça com de fruits secs. Malgrat que sempre calgui estar pendent de la meteorologia i esperar que no ens faci cap mala passada.
De fet, ja són diversos els pobles que han fet una aposta per promocionar els seus productes, des de jornades tècniques a activitats de caire més lúdic. En poden ser bons exemples la Mostra de l’auberge de Benissanet, la festa de la cirera a Miravet, la fira ramadera de Rasquera, la festa de la clotxa a nivell comarcal –enguany el diumenge 27 de febrer a Ascó-, la recent Fira de l’Oli de Móra la Nova, i segur que d’altres certàmens que ara no recordo.
Vistes les condicions actuals, costa creure en un futur pròsper per la nostra pagesia. Però caldria sobreposar-nos a aquesta inèrcia negativa. En aquest sector disposem de la matèria primera, les terres, els conreus i l’aigua. No cal esperar inversions multimilionàries de l’exterior. El Consell Comarcal ja ha començat apostant-hi amb la dinamització del món cooperatiu a través de l’impuls de cinc plans estratègics que inclou el Grup Fruiter de Benissanet i les cooperatives de Flix, la Palma d'Ebre, Tivissa i Rasquera. També el suport a l'Associació d'Oleïcultors de la Ribera d'Ebre que neix amb l’objectiu de crear una marca pròpia i així sumar-se als nostres olis que formen part de les DO Terra Alta i Siurana.
No estem passant els millors moments. Les expectatives són complicades. Però és una porta que no ens podem permetre el luxe de tancar.

JOSEP M. RADUÀ SERRA

Article publicat al DIARI DE LA RIBERA (26/02/2011 - núm. 12)