La premsa en català

Aquest diumenge ha aparegut una nova capçalera de la premsa en català fruit de la fusió dels rotatius El Punt i Avui. En els darrers mesos s'ha anat aclarint i ampliant el panorama de la premsa feta a Catalunya i en català. Sembla que poc a poc es vagi normalitzant aquest sector a casa nostra.

I és que a aquesta capçalera conjunta - El Punt Avui- que s'ha estrenat avui, s'hi ha de sumar un nou diari, l'Ara, que va aparèixer el passat 28 de novembre, mentre que des de primers de maig La Vanguardia també té la versió en català. Si a això hi sumem la versió traduïda d'El Periódico des de 1997, veiem com en els quioscos ja no és una raresa trobar premsa d'abast nacional escrita en català i fins i tot amb un ventall ideològic o línia editorial ben amplis.

És un pas endavant en el sector de la comunicació, una normalització a la qual s'ha de sumar la feina que porten fent des de fa força anys altres capçaleres d'abast regional o comarcal com poden ser La Veu de l'Ebre, El 9 Nou o Regió 7, entre d'altres.

L'home de la maleta

L’home de la maleta de Ramon Solsona, Premi Sant Jordi 2010, és una novel•la llegidora i que ens presenta un senyor de més de setanta anys, vidu, que decideix vendre la casa i anar a passar un mes a cadascuna de les cases de les seves tres filles. Però la idea no acaba de resultar prou reeixida perquè sovint no encaixa ja sigui pel seu individualisme i les seves dèries, o bé perquè les respectives famílies, totes elles prou peculiars, no l’acaben d’entendre. A partir d’aquesta situació i a mode de crònica autobiogràfica fa un anàlisi particular del món d’avui en dia i com ha anat canviant en el temps.
M’ha agradat la forma amb què sense embuts –encara que no ho comparteixi- parla de coses políticament incorrectes com els nous models de família o de l’ús de les noves tecnologies, ell que encara escriu amb la seva Olivetti. També la manera d’utilitzar un llenguatge viu, del carrer, com una persona d’aquesta generació, tot i que això acaba suposant l’ús de barbarismes o d’expressions populars alguns en franc desús.
No deixa de ser una forma d’expressar el seu desconcert davant d’aquest món tan canviant i que el temps l’ha deixat descol•locat. Aquest desconcert li serveix de pretext per fer balanç de la seva vida i ens exposa les seves vivències com a nen orfe que passa la infantesa a la Casa de la Caritat, com ha viscut l’absència de progenitors que és una ferida que ha anat arrossegant al llarg de la vida, la seva relació amb dos altres companys d’orfanat amb qui va compartir afició o professió musical...
Una lectura interessant i amb un final... inesperat.

Els Manel a la festa major d'Ascó

La nit del dijous 18 d'agost a la plaça de l'estació d'Ascó concert gratuït dels Manel.

Recull de Narrativa Breu per a Joves Sant Jordi 2010

D'uns anys ençà, la Regidoria de Cultura d'Ascó publica els treballs guardonats amb el Premi de Narrativa Breu per a Joves Sant Jordi, el qual està configurat en dues categories, de 14 a 17 anys, i de 18 a 20 anys. Com sempre resulta agradable la lectura dels textos que redacten aquests joves i que sempre sorprenen per l'enfocament de les temàtiques, en alguns casos per la riquesa del llenguatge, pel coneixement que en tenen dels aspectes que tracten, etc.

Els treballs guardonats en l'edició de 2010 ens fan propostes com la vida d'un jove a l'Iraq de l'any 2003 envaït per les tropes americanes després de la caiguda de Saddam, la preservació de la tradició familiar de conreu de la vinya en tres generacions diferents, una història d'amor entre dos joves de l'any 1968 que topen amb la dificultat que suposa pertànyer a estrats socials diferents i per acabar una mica d'acció i de relat històric a partir de la troballa d'habitacles sota terra en un antic castell.

Els relats guanyadors en la XX edició del Concurs van ser:
- Diari d'un jove iraquià de Víctor de la Torre
- Predestinat a preservar el passat de Glòria Montaña
- Ens queda l'esperança de Francesc Miró
- Demissus pedis de Joan Montaña

Premsa suïssa

La patrona dels llaüters

Arriba el 16 de juliol i Ascó encara manté la devoció cap a la Mare de Déu del Carme, patrona dels llaüters. Per tant, avui de nou la Capelleta del Carme acollirà els fidels que iniciaran el novenari en honor a la Verge.
La vinculació de la Mare de Déu amb l'Ebre és molt estreta, doncs no únicament pel seu patronatge sobre els homes de riu, sinó també per la proximitat geogràfica de l'ermita al riu. Conta la llegenda que la Capelleta es va erigir en el lloc on va embarrancar un llaüt i els navegants van encomanar-se a la Mare de Déu prometent-li que li farien una capella si els duia fins a la vora. Cal dir però que a dia d'avui l'ermita no es troba en el lloc original sinó que va ser traslladada uns metres més amunt a causa de la construcció de la via del ferrocarril a finals del segle XIX.
Felicitats a totes les Carmes!

Imatge d'Ascó a principis del segle XX amb
la Capelleta del Carme, la via del ferrocarril i el molí fariner.

Malpàs 71

Ja es pot adquirir a les llibreries un nou exemplar de la revista Malpàs, corresponent al núm. 71 (juny 2011) i que du a la portada una imatge de la processó de l'angelet amb les nenes més petites tirant pètals de flors.
Com és habitual hi trobem les seccions que ens apropen a l'actualitat local i comarcal, amb referències a activitats com la fira d'artesania, la dona treballadora de 2011 o les eleccions municipals del 22 de maig. Altres activitats les trobem ressenyades a través de la fotografia com són la festivitat de Sant Isidre o les comunions.
En l'apartat històric trobem com sempre la secció de fotografia antiga. A més, en aquest número la revista ofereix el programa de la festa major d'Ascó de l'any 1948.
En la secció de jocs esmentar dos activitats realitzades recentment, els jocs en temps dels moriscos amb alumnes de l'escola d'Ascó i l'IES de Flix, i el Tradijoc celebrat a Flix.
Esmentar també que es publica el relat "L'enigma de les lletres desaparegudes" amb què l'Ivet Pubill que guanyar el Premi Llibresebrencs.org en la seva categoria.
Quant a l'editorial, se'ns convida a la reflexió sobre l'estiu, com ha evolucionat l'esbarjo que anava de les nits a la fresca d'abans a la gran oferta d'activitats lúdiques, culturals i esportives d'avui en dia.

Muriel Casals

Vull dedicar aquest apunt a la figura de la Muriel Casals, en representació d'un Òmnium Cultural que celebra el seu mig segle d'existència mentre fa una mirada enrere del trajecte recorregut, però a la vegada continua impulsant noves fites en defensa de la cultura, la llengua i el país.
Dilluns passat, en motiu de la commemoració del 50è aniversari d'Òmnium Cultural, la presidenta de l'entitat, Muriel Casals, va marcar un full de ruta per a seguir en els propers temps. Sens dubte va ser un discurs engrescador de part d'una entitat que en els darrers anys ha tingut una revifada, sense menystenir altres èpoques que també van suposar una alenada d'aire fresc des de la formació de mestres de català, la instauració del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes o els guardons literaris de la Nit de Santa Llúcia. Més ençà la campanya Freedom for Catalonia coincidint amb els Jocs Olímpics de Barcelona o la promoció de la llengua entre els nouvinguts amb el programa de les parelles lingüístiques, fins arribar a la manifestació del 10-J de l'any passat en què Òmnium hi va jugar un paper cabdal.
Si tornem al discurs de la Muriel Casals, es pot resumir amb un triple compromís de l'entitat amb la llengua, la cultura i el país sota els següents eixos:
- assolir la independència cultural.
- la independència fiscal, amb la vista posada en un sistema de concert econòmic en el qual el govern de Catalunya recaptés tots els impostos per després "concertar" amb Espanya els impostos per sufragar les despeses de "l'estat" al qual pertanyem. Aquí va marcar un límit de quatre anys i amb la possibilitat de l'objecció fiscal si no s'escolta aquesta petició des del govern de Madrid.
- el ple exercici del dret a decidir, sense límits. Què volem ser? Òmnium es decanta evidentment per la sobirania tal i com va mostrar en la seva implicació en les consultes sobiranistes dels últims dos anys.
Per acabar, em quedo amb aquestes paraules de la presidenta d'Òmnium: "treballarem per un país més cohesionat, més culte, més pròsper i més lliure".
Com a soci d'Òmnium, només puc adherir-me i compartir el full de ruta proposat.
Probablement res d'això serà fàcil, començant perquè algunes de les personalitats polítiques que van estar a l'acte de l'altre dia no es van entusiasmar amb les paraules de la Muriel Casals. D'altres, sí.
De totes maneres, que tinguem un full de ruta d'aquesta ambició nacional que sorgeix de la societat civil hauria de fer posar les piles als polítics de casa nostra.

Ascó Summer Festival'11

Òmnium Cultural, 50 anys

Avui dilluns 11 de juliol es commemora el 50 aniversari de la fundació d'Òmnium Cultural amb un acte multitudinari a l'Auditori de Barcelona on hi són convidats els protagonistes d'aquest mig segle d'història: fundadors, dirigents, treballadors, entitats i institucions col·laboradores, socis i sòcies.
En l’acte s’homenatjaran els cinc emprenedors catalans, que l’onze de juliol de 1961, conscients del moment polític i cultural que vivia el país, van fundar Òmnium Cultural: Lluís Carulla i Canals (1904-1990), Joan B. Cendrós i Carbonell (1916-1986), Fèlix Millet i Maristany (1903-1967), Pau Riera i Sala (1908-1985) i Joan Vallvé i Creus (1910-1988). Un record i homenatge a les persones que van impulsar l’entitat i que van tenir la visió i l’encert de fer d’aquest projecte una entitat sòlida que més enllà del seu mecenatge aglutinava intel·lectuals i una amplíssima xarxa de persones vinculades per l’objectiu de la llengua, la cultura i el país.
Durant l'acte la presidenta Muriel Casals farà una declaració institucional, una nova proposta política un any després de la gran manifestació, que el 10 de juliol de 2010 va omplir el carrers de Barcelona.
Avui Òmnium Cultural compta amb gairebé 25.000 socis.

El cau del conill

El cau del conill és l'obra amb la qual el periodista Cristian Segura va guanyar el Premi Josep Pla 2011. És un retrat irònic de la burgesia barcelonina representada en la família Conill, propietaris de l'empresa Setrills Conill, que es troba en caiguda lliure. Amb fortes inversions a l'Àsia veu com la crisi en el sector s'està emportant per davant l'empresa, i el seu propietari intentar salvar-la a tota costa. A la vegada, la situació decadent de l'empresa va paral·lela amb la pròpia crisi existencial del propietari del negoci on sembla que tot al seu voltant trontolli (per començar, la relació amb els seus fills, a més molt diferents un de l'altre, no li faciliten massa l'existència: un "pijo progre" i l'altre "pijo loco")
Hi ha situacions estrambòtiques o comentaris grotescos que no sé si són fruit de portar la ironia al límit o que poden sorprendre els qui no hem conegut aquests ambients tan "elitistes". Ens retrata unes famílies que viuen una vida paral·lela a la resta de la gent, protegits en els seus clubs i reunions socials de la part alta de Barcelona.
A la contraportada del llibre es fa un paral·lelisme entre El cau del conill i L'auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol, com una posada al dia d'una obra que retrata literàriament un tipus de família que es troba amb el peu canviat en la transformació de la societat.

Relleu al Consell de la Ribera

Imatge: Web Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre

La majoria absoluta de CiU genera un govern sense pactes - EL PUNT

Jordi Jardí nou president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre (08/07/2011) - SALA DE PREMSA DEL CONSELL COMARCAL

Jordi Jardí nou president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre - RIBERA ON LINE

Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre - BLOC DE PERE MUÑOZ

XXIIè Aplec de Sardanes Vila d'Ascó

Blog de bones pràctiques educatives

De la jornada de formació que es va celebrar dimecres passat adreçada als docents de la comarca de la Ribera d'Ebre, ara se'n poden consultar les bones pràctiques que es van exposar en el bloc http://femicompartim.blogspot.com/

Aquell matí per Ascó ens va servir per aprofundir en l'aspecte de l'avaluació (entesa aquesta com una activitat per aprendre però també com una activitat per comprovar què hem après). Aquesta ponència inaugural va estar impartida per la professora de la UAB Conxita Márquez.

En l'apartat de les bones pràctiques que es tiren endavant en els nostres centres, va resultar enriquidor l'intercanvi d'experiències ja que se'n van poder extreure elements que sens dubte serveix per a la reflexió de la nostra pràctica educativa i poder recollir aspectes que podem implementar.

Passió per la llengua

El diable vermell

Fa poques setmanes va presentar-se l'últim conte de l'escriptora flixanca Remei Franch: El diable vermell.
Després de llegir-lo, crec que pot ser una molt bona lectura d'estiu per tothom, però molt especialment per aquells xiquets i xiquetes a partir de 8 anys.
En poc més de quaranta pàgines ens convida a endinsar-nos en un món màgic situat entre el poble de Vallplana i la vall i el bosc de Can Picot. Els seus personatges fantàstics, nans, follets, la bruixa, el diable vermell, la fada Gèlida i altres animalons del bosc protagonitzen una aventura on com sovint passa retrata la lluita del bé i del mal.
Si la narració de la història, i especialment la descripció de l'entorn i dels personatges és molt acurada, les il·lustracions no es queden enrere amb un estil molt atractiu, especialment pels més petits.

Composició del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre

Al DOGC d'avui divendres s'ha fet públic l'edicte de la Junta Electoral Provincial de Tarragona de proclamació dels membres dels Consells Comarcals del territori pel mandat 2011-2015.
A la comarca de la Ribera d'Ebre, els 19 representants del Consell Comarcal, arran dels resultats de les eleccions municipals del 22-M van quedar distribuits de la següent manera:
- CONVERGÈNCIA I UNIÓ: 10 escons
- PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA - PROGRÉS MUNICIPAL: 5 escons
- ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA - ACORD MUNICIPAL: 4 escons

Els consellers electes que s'han proclamat són:

CONVERGÈNCIA I UNIÓ (CIU)

Consellers electes:
1. Sixte Melchor Gimènez
2. Teresa Tonda Manresa
3. Jordi Jardí Pinyol
4. Antonio Suárez Franquet
5. Gema Carim Girones
6. Gil Martí Jove
7. Francesc Acero Piñol
8. Montserrat Forcades Margalef
9. Tomás Juan Pedrola Vallespí
10. Bernard Farnós Bou

Suplents:
1. Joan Piñol Mora
2. Ferran Bladé Pujol
3. Santiago Samarra Fandos
4. Francesc Ricard Esteve Lopez
5. Josep Maria Franch Ciuraneta
6. Josep Maria Franch Ciuraneta
7. Joan Marimon Castellví
8. Rafael Vidal Ibars
9. Jordi Barrufet Llaveria
10. Eduard Masip Jornet

PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA-PROGRÉS MUNICIPAL (5 ESCONS)
Consellers electes:
1. Albert Miret Sas
2. Josep Solé Arnal
3. Noèlia Colomines Juan
4. Joan Alcon Montagut
5. Josep Maria Domènech Papaceit

Suplents:
1. Gregori Voltes Marqués
2. Xavier Borràs Perelló
3. Jose Luis Aparicio Escorza
4. Leonor Cervelló Garcia
5. Teresa Griso Busom

ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA-ACORD MUNICIPAL (4 ESCONS)
Consellers electes:
1. Míriam Vinaixa i Rey
2. Josep Maria Sàez i Pujol
3. Francesc Lluís Barbero i Escrivà
4. Bernat Pellisa i Sabaté

Suplents:
1. Josep Anton Moreno i Vidal
2. Maria Montserrat Perelló i Margalef
3. Sílvia Gómez i de Diego
4. Jordi Viñes i Nicolau