Vull dedicar aquest apunt a la figura de la Muriel Casals, en representació d'un Òmnium Cultural que celebra el seu mig segle d'existència mentre fa una mirada enrere del trajecte recorregut, però a la vegada continua impulsant noves fites en defensa de la cultura, la llengua i el país.
Dilluns passat, en motiu de la commemoració del 50è aniversari d'Òmnium Cultural, la presidenta de l'entitat, Muriel Casals, va marcar un full de ruta per a seguir en els propers temps. Sens dubte va ser un discurs engrescador de part d'una entitat que en els darrers anys ha tingut una revifada, sense menystenir altres èpoques que també van suposar una alenada d'aire fresc des de la formació de mestres de català, la instauració del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes o els guardons literaris de la Nit de Santa Llúcia. Més ençà la campanya Freedom for Catalonia coincidint amb els Jocs Olímpics de Barcelona o la promoció de la llengua entre els nouvinguts amb el programa de les parelles lingüístiques, fins arribar a la manifestació del 10-J de l'any passat en què Òmnium hi va jugar un paper cabdal.
Si tornem al discurs de la Muriel Casals, es pot resumir amb un triple compromís de l'entitat amb la llengua, la cultura i el país sota els següents eixos:
- assolir la independència cultural.
- la independència fiscal, amb la vista posada en un sistema de concert econòmic en el qual el govern de Catalunya recaptés tots els impostos per després "concertar" amb Espanya els impostos per sufragar les despeses de "l'estat" al qual pertanyem. Aquí va marcar un límit de quatre anys i amb la possibilitat de l'objecció fiscal si no s'escolta aquesta petició des del govern de Madrid.
- el ple exercici del dret a decidir, sense límits. Què volem ser? Òmnium es decanta evidentment per la sobirania tal i com va mostrar en la seva implicació en les consultes sobiranistes dels últims dos anys.
Per acabar, em quedo amb aquestes paraules de la presidenta d'Òmnium: "treballarem per un país més cohesionat, més culte, més pròsper i més lliure".
Com a soci d'Òmnium, només puc adherir-me i compartir el full de ruta proposat.
Probablement res d'això serà fàcil, començant perquè algunes de les personalitats polítiques que van estar a l'acte de l'altre dia no es van entusiasmar amb les paraules de la Muriel Casals. D'altres, sí.
De totes maneres, que tinguem un full de ruta d'aquesta ambició nacional que sorgeix de la societat civil hauria de fer posar les piles als polítics de casa nostra.
Dilluns passat, en motiu de la commemoració del 50è aniversari d'Òmnium Cultural, la presidenta de l'entitat, Muriel Casals, va marcar un full de ruta per a seguir en els propers temps. Sens dubte va ser un discurs engrescador de part d'una entitat que en els darrers anys ha tingut una revifada, sense menystenir altres èpoques que també van suposar una alenada d'aire fresc des de la formació de mestres de català, la instauració del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes o els guardons literaris de la Nit de Santa Llúcia. Més ençà la campanya Freedom for Catalonia coincidint amb els Jocs Olímpics de Barcelona o la promoció de la llengua entre els nouvinguts amb el programa de les parelles lingüístiques, fins arribar a la manifestació del 10-J de l'any passat en què Òmnium hi va jugar un paper cabdal.
Si tornem al discurs de la Muriel Casals, es pot resumir amb un triple compromís de l'entitat amb la llengua, la cultura i el país sota els següents eixos:
- assolir la independència cultural.
- la independència fiscal, amb la vista posada en un sistema de concert econòmic en el qual el govern de Catalunya recaptés tots els impostos per després "concertar" amb Espanya els impostos per sufragar les despeses de "l'estat" al qual pertanyem. Aquí va marcar un límit de quatre anys i amb la possibilitat de l'objecció fiscal si no s'escolta aquesta petició des del govern de Madrid.
- el ple exercici del dret a decidir, sense límits. Què volem ser? Òmnium es decanta evidentment per la sobirania tal i com va mostrar en la seva implicació en les consultes sobiranistes dels últims dos anys.
Per acabar, em quedo amb aquestes paraules de la presidenta d'Òmnium: "treballarem per un país més cohesionat, més culte, més pròsper i més lliure".
Com a soci d'Òmnium, només puc adherir-me i compartir el full de ruta proposat.
Probablement res d'això serà fàcil, començant perquè algunes de les personalitats polítiques que van estar a l'acte de l'altre dia no es van entusiasmar amb les paraules de la Muriel Casals. D'altres, sí.
De totes maneres, que tinguem un full de ruta d'aquesta ambició nacional que sorgeix de la societat civil hauria de fer posar les piles als polítics de casa nostra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada