Congrés Internacional "Els jocs en la història"

Els dies 18 i 19 de maig de 2012 tindrà lloc a Móra la Nova, Móra d’Ebre i Ascó el congrés de cloenda del cicle “Els jocs en la història. 2008-2012”. Aquest cicle ha constat de quatre jornades, que s’han dut a terme anualment en diverses poblacions de Catalunya:

2008. Les societats a través del joc. Tàrrega
2009. Espais de jocs: patrimoni, turisme i festa. Tarragona
2010. Cultura material i immaterial en el joc. Figueres
2011. Els jocs i la interculturalitat. Berga

El congrés vol donar una visió ampliada del tractament i dels materials que, entorn dels jocs, s’han presentat en les jornades anteriors. Es pretén que esdevingui el fòrum aglutinador dels investigadors de centres d’estudis, del món universitari i d’altres procedències, interessats en el coneixement dels jocs tradicionals i del món lúdic dels territoris de parla catalana i d’arreu d’Europa, en qualsevol enfocament disciplinari, facilitant-los la presentació, en formats diversos, de les seves recerques i de les seves experiències d’aplicació –en l’ambit educatiu, lúdic-festiu, patrimonial, turístic, etc.-.

Organitzen:
Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Institut Ramon Muntaner, Ajuntament de Móra la Nova, Ajuntament d’Ascó i Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya

Col·laboren:
Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre, Ideologies i Societat a la Catalunya Contemporània-URV, INEFC Lleida, Associació Europea de Jocs i Esports Tradicionals, Pla Català d’Esport a l’Escola de les Terres de l’Ebre, Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Museu de les Terres de l’Ebre, Escola Catalana de l’Esplai, Associació Cultural Lo Llaüt d’Ascó i Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre.

ÀMBITS TEMÀTICS
1.- Els jocs en el segle XXI: noves tecnologies i educació.
2.- Jocs, comunitat, turisme i festa.
3.- Les dimensions patrimonials del joc: cultura material i cultura immaterial.
4.- Comunicacions de temàtica lliure.

TERMINIS DE LLIURAMENT DE PROPOSTES PER A COMUNICACIONS, PÒSTERS I AUDIOVISUALS:
Extensió de resums de comunicacions i pòsters: màxim de 300 paraules
Presentació dels resums: fins el 29 de febrer de 2012
Presentació dels textos definitius: fins al 30 de març de 2012

El congrés està reconegut pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya com a activitat de formació permanent adreçada al professorat no universitari.

La Ribera d'Ebre i el corredor mediterrani

Les darreres setmanes -per no parlar de mesos o anys- s'ha estat pendent dels traçats prioritaris que havia d'anunciar la Comissió Europea per configurar la xarxa de transport ferroviari europeu per la propera dècada, i per tant, susceptibles de rebre suport econòmic des d'instàncies comunitàries.
Catalunya tenia l'interès posat en què el corredor mediterrani -que recorre el litoral mediterrani fins a Algesires- fos declarat prioritari. El 19 d'octubre es va fer l'esperat anunci. El corredor mediterrani havia estat admès. De totes maneres, veient el traçats prioritaris que el govern espanyol havia presentat i que la Comssió Europea havia admès, tot plegat sembla un "cafè para todos" pel munt de corredors i ramals que creuen la península Ibèrica.
Precisament la proposta de la Comissió incloïa la unió del corredor mediterrani amb Saragossa per un ramal que ha de transcórrer per la línia Reus-Casp-Saragossa i que creuaria la nostra comarca. Sembla que això ja no està tan clar i la societat civil i les institucions polítiques lleidatanes estan actuant com a lobby per tal que el ramal fins a Saragossa creuï les terres de ponent.

Davant aquesta situació, el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre ha aprovat aquesta setmana una moció en què reclama que la línia ferroviària que passa per casa nostra sigui un ramal del corredor. La proposta aprovada per unanimitat sorgeix d'una moció presentada pel grup d'ERC-AM on es reclama a les administracions pertinents que "la línia que uneix Saragossa amb Tarragona esdevingui un ramal del corredor mediterrani" i també que "s'adapti aquest recorregut a l'ample de via internacional amb la instal·lació d'un tercer rail"

És en decisions com aquestes on cal que prevalgui el reequilibri territorial que polítics de tots colors utilitzen a tota hora, però que no sempre es plasma a la realitat. Demogràficament som una zona poc important, és cert. Que la diversificació industrial encara és un miratge, també és cert. Però potser amb impactes positius com aquest serem capaços de capgirar la realitat.

Macià contra Companys

Aquesta setmana TV3 ha emès la pel·lícula 14 d'abril. Macià contra Companys dirigida per Manuel Huerga i amb guió de Toni Soler. Fermí Reixach i Pere Ponce són els actors que encarnen les figures dels presidents Macià i Companys, respectivament.

La pel·lícula narra els tres dies cabdals de la proclamació de la República a Barcelona, explicat com una ficció televisiva en format de documental. És així com si d'un 30 minuts de l'any 1932 es tractés, hi ha un seguit de protagonistes d'aquelles jornades que testimonien el que va succeir, en primera persona. Entremig es van intercalant fragments d'aquells tres dies (del 14 al 17 d'abril de 1931)

Es tracta d'un bon producte televisiu, que ens acosta a un dels episodis més destacats de la història de Catalunya del segle XX. La pel·lícula mostra les relacions no sempre fluïdes entre els presidents Macià i Companys. Tots dos són protagonistes en la gestació de l'Esquerra Republicana de Catalunya, però formaven part del mateix projecte polític des de sensibilitats diferents.

Veient la pel·lícula, tot plegat et sembla vagament familiar: les disputes dins del catalanisme per veure quin eix cal prioritzar o la gradualitat amb què cal defensar l'autogovern català, però també les tensions pròpies de la relació amb els governs de Madrid. Vuitanta anys després estem al mateix lloc, i a més, amb una bona part dels polítics catalans que apliquen fidelment les instruccions que els arriben de Madrid.

25/10/2011 - TV3
Audiència: 438.000 espectadors
Quota de pantalla: 15'1%

A Garcia es lliurarà el XV Premi d'Assaig Artur Bladé

El Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE) juntament amb l'ajuntament de Garcia estan preparant l’acte de lliurament del XV Premi d’Assaig sobre la Ribera d’Ebre Artur Bladé i Desumvila que tindrà lloc el dissabte 12 de novembre al Casal del Maig de Garcia.

L’acte consistirà en l’obertura de l’exposició Aigua (19h), parlaments a càrrec de les autoritats (19'30h), parlament a càrrec de Vicenç Villatoro (19'45h), concert a càrrec de l’Orquestra Infantil de l’Escola Municipal de Música de Flix (20'15h), lliurament del XV Premi Artur Bladé Desumvila (20'45h), i en acabar desplaçament al Restaurant Pas de l’Ase acompanyats pels tabalers de Garcia, on se servirà un sopar a peu dret.

Cal confirmar assistència abans del 4 de novembre, enviant les dades personals i el telèfon de contacte al CERE a cere@riberadebre.org o trucant al 977 41 05 21. El preu del sopar és de 10 € per persona.

Imatge: http://www.panoramio.com/photo/48439390

Pau Casals a les Nacions Unides (1971-2011)

Deixeu-me que us digui una cosa.
Sóc un català. Actualment, una província d’Espanya.
Però què va ser de Catalunya?
Catalunya va ser la nació més gran del món.
Us diré el perquè.
Catalunya va tenir el primer parlament, molt abans que Anglaterra. Catalunya va acollir els inicis de les Nacions Unides. Totes les autoritats de Catalunya al segle XI, es van trobar en una ciutat de França, que aleshores era catalana, per parlar de pau. Al segle XI. Pau en el món i en contra de les guerres, la inhumanitat de les guerres. Això era Catalunya.
Estic tan content, tan emocionat de ser aquí amb vosaltres...

PAU CASALS, seu de les Nacions Unides, 24 d’octubre de 1971

Creix la col·lecció de premsa

Arran d’un viatge molt especial de Claudi i Maria Pilar, la col·lecció de premsa estrangera ha tingut unes aportacions prou significatives procedents de Grècia –d’indubtable actualitat econòmica en els darrers temps-, de Croàcia i finalment d’Itàlia.

Les capçaleres són Eleutherotupia i Kathimerini des de Grècia, de Croàcia són les publicacions Vecernji list i un setmanari dominical que porta per nom Nedjeljni Jutarnji.

Des d’Itàlia hi ha una publicació que té diferents edicions arreu del país alpí: Leggo, en aquest cas amb una edició de Venècia. Després els dos principals diaris d’informació del país, un d’ell editat a Milà, el Corriere della sera, i l’altre, La Repubblica, amb seu a Roma.
Finalment, no hi podia faltar l’esportiu La Gazzetta dello sport, tot un clàssic de la premsa italiana editat a Milà, que va aparèixer el 1896, i que és el més venut a Itàlia per sobre de la premsa generalista. Com a curiositat la publicació Il giornalle dell’arte, una abundant agenda mensual de tot allò que es pot veure, visitar o disfrutar a Roma.

Malpàs 72

Un nou exemplar de la revista Malpàs ja és a les llibreries (núm. 72, de setembre de 2011) amb les seccions habituals i una portada dedicada a l'activitat del pal ensabonat que es va programar en motiu de la festa del riu durant la festa major. L'editoral d'aquest número recull un article del periodista Carles Capdevila en defensa de la llengua catalana arran de les darreres amenaces en el món de l'ensenyament.

Un bon gruix de la revista està dedicat al recull de la informació local i comarcal dels darrers mesos així com a les activitats de l'Associació Cultural Lo Llaüt. La festa major té un paper protagonista amb un recull d'imatges dels principals actes, o bé d'altres activitats realitzades al llarg de l'estiu com la baixada d'autos locos, l'Ascó Summer Festival o la Diada Nacional de Catalunya.

Finalment s'hi poden trobar les seccions habituals com el Racó literari, les propostes de la llibreria Can Solfa, l'espai de les Declaracions íntimes o l'I tu, què estudies?

Premsa de Portugal

A la ville de... Barcelona!

Fa vint-i-cinc que Samaranch va pronunciar les mítiques paraules "A la ville de... Barcelona!!". Precisament l'efemèride coincideix en el moment en què Tarragona, encara que en un abast diferent, ha aconseguit ser nominada per acollir la celebració dels Jocs del Mediterrani 2017.

Per Barcelona aquella nominació i l'èxit de l'esdeveniment del 92 va suposar un revulsiu per la ciutat, per posar-la encara més al mapa, per ser exemple del bon saber fer organitzant grans esdeveniments, per revolucionar l'urbanisme d'algunes zones de la ciutat... Potser va anar tan bé que durant massa anys es va viure d'aquells rèdits, i també de tant en tant cal saber reinventar-se. Així com poder ser la ciutat més cosmopolita del món començant, això sí, per la defensa de la catalanitat, com a nervi de la seva identitat.

Ara qui té el repte per davant és Tarragona. Segur que juntament amb les altres dotze subseus, serà capaç de generar la il·lusió entre la ciutadania perquè quan toqui, sigui un altre èxit, així com ser capaç de transmetre entusiasme en el recorregut fins allà. I de passada, posats a demanar, a veure si podem aconseguir que des de fora coneguin la realitat catalana.

Per acabar, com ha dit avui l'alcalde Ballesteros en un article: "Gràcies, i a treballar!"

La Sirga 58

Aquests darrers dies ha tornat a aparèixer un nou número del butlletí informatiu del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, La Sirga 58. En aquesta publicació es recull la configuració de la Junta Directiva de l'entitat, així com un repàs a les activitats realitzades darrerament i aquelles que estan previstes en l'agenda per les properes setmanes.

Clicant sobre el logo, s'obrirà l'exemplar en pdf.

Tarragona 2017

Tarragona organitzarà els Jocs del Mediterrani de l'any 2017.

Dos eren les ciutats que havien arribat a aquesta fase final: Alexandria i Tarragona. Finalment ha estat Tarragona qui s'ha imposat de forma ajustada (36 vots a 34) i acollirà un esdeveniment internacional al qual des de feia anys s'hi estaven dedicant esforços.

Aquests Jocs acullen esportistes de 24 països de les dues ribes del Mediterrani.

Mostra de Cant Coral a Ascó

La Mostra de Cant Coral de la Ribera d'Ebre arriba a la seva XVIII edició amb la trobada que se celebrarà aquest diumenge 16 d'octubre a l'església de Sant Joan Baptista d'Ascó, a partir de les 19 hores.

Enguany es compta amb la participació de l’Orfeó Tivissà (dirigit per Manel Castellnou); la Coral Decibels (dirigida per Antony Doyle); el Cor l’Aubadera de Móra d’Ebre (dirigit per Robert Faltus) i l’Orfeó d’Ascó (dirigit per Anna Galcerà).
El concert de la mostra es clourà amb dos interpretacions a càrrec de totes les corals juntes que, sota la direcció d’Anna Galcerà, cantaran la cançó catalana Pirineu i el tradicional Cant de la Senyera.

Diumenge, Sant Galderic a Ascó

Els pagesos de la Ribera d'Ebre, la Terra Alta i el Priorat tenen una cita anual per honorar el seu patró, Sant Galderic. La 19a edició d'aquesta trobada tindrà lloc a Ascó aquest proper diumenge 16 d'octubre.

La trobada s'iniciarà a les onze del matí amb la processó de la imatge del Sant fins a l'Església parroquial de Sant Joan Baptista. Després de la missa hi haurà els tradicionals concursos i jocs rurals com el xerrac a dues mans, estirada de corda per comarques, carreres de llum de ganxo, passar l'ou, tragos de vi, tast a cegues, pols... Completarà la proposta festiva ball i una paella popular.

Manifest del Correllengua 2011

Existència i consciència: hi som, i sabem que hi volem ser

Tenim l'avantatge de ser-hi, i això ningú ens ho podrà negar. La constatació de la vida d'un poble és la seva pròpia existència, encara que això soni obvi, encara que sembli simple i absurd. No hi ha res més important que saber-se viu, perquè és precisament aleshores que podrem arribar a la consciència. I la consciència, això sí, m'atreviria a dir que ho és gairebé tot.
Hi ha dos tipus de consciència: la negativa i la positiva. La primera és la reacció al toc d'alerta que, per exemple, ens fa arribar la UNESCO: cada dues setmanes mor una llengua. És una afirmació terrible, però tan certa com la nostra existència. El coneixement d'aquesta notícia provoca una reacció, la consciència positiva, aquella que, davant d'una idea que pot perjudicar el nostre poble i qualsevol dels seus trets identitaris, fa que activem un sistema de protecció, basat, principalment, en una cultura de defensa. Per tant, una cultura agredida, minoritzada i sotmesa, que ha de sobreviure gràcies a la voluntat de la seva gent, lluny de la protecció que suposa la normalitat cultural i la democràcia institucional.
Però tot això, ja ho sabem, té uns culpables que hauríem de poder assenyalar sense cap mena de temor. Una llengua com la nostra, recolzada en una nació sense estat i, per tant, sense un ple reconeixement internacional, ho té realment complicat per seguir fent anys i fer-los amb bona salut. La opressió nacional que pateix el nostre poble és tan ampla que fa mal. Però a la vegada hi estem tan acostumats, i tot plegat ens sembla d'allò més arrambat a les normes de convivència democràtica, que ja ens hem fet amics del 'què hi farem', del 'no s'hi pot fer res'. Sortir d'aquesta prudència per arribar a l'activitat i a l'activisme cultural és només una qüestió nostra. Nostra i de la nostra voluntat.
És per això que avui és important que estiguem celebrant dues de les coses més transcendentals que, encara al segle XXI, conservem els catalans: l'existència i la consciència. Hi som, i sabem que hi volem ser. Un principi que ens ha fet hereus de les batalles més simbòliques per salvaguardar la nostra llibertat nacional. Una llibertat que no és legal, que no tenim a nivell administratiu, però que seguim treballant cada cop que parlem la nostra llengua. Del Capcir a la Llitera, de la Segarra al Camp de Túria, de l'Alcoià a Formentera.
La millor manera de conèixer el territori és recorrent-lo. La millor manera de conèixer la llengua és llegint-la i parlant-la. I això és el que ens ajuda a fer el Correllengua. Any rere any, i enguany un any més, seguim reivindicat l'autodeterminació i la riquesa lingüística. Condemnem, un any més, la falta de drets democràtics, l'opressió cultural.
Un any més, seguim al país. Perquè ens pertany. I perquè tenim un deute amb la dignitat.
Visca la llengua i la cultura catalana!
Visca els Països Catalans!

Cesk Freixas (cantautor)

Aigua

Aquest és el títol de l'exposició que es va inaugurar el passat dissabte en el marc de la III Jornada d'Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés. Es pot visitar a l'edifici de l'antic Hospital d'Ascó fins el 23 d'octubre en horari de 19 a 20 hores.
En aquesta mostra es pretén fer un recull dels usos de l'aigua al llarg del temps en els pobles de la nostra comarca. Així que qui la visiti hi podrà trobar un panell dedicat a cadascun dels nostres pobles amb una combinació de fotografia antiga i actual i algun text relacionat amb l'aigua en aquella població (el treball de la pauma o de la terrissa, els anjubs, el regadiu, les festes del riu...)
També hi ha unes pantalles on es poden escoltar testimonis de cadascun dels pobles explicant la seva vinculació amb l'aigua, cosa que ens permet aproximar-nos a la importància que ha tingut l'aigua en aquest territori on l'Ebre hi deixa una empremta indiscutible.
Finalment hi ha una petita mostra de recipients que han estat o són utilitzats, des de pitxells o cànters, passant per envasos de graciosa o sifons.

Programa Correllengua 2011 a Flix

Per demà dimarts, 11 d'octubre, Flix ha preparat una sèrie d'actes en motiu del Correllengua. Com en els darrers anys, els centres educatius de la vila hi col·laboren estretament. En el cas de la nostra escola, en aquesta ocasió l'alumnat ha participat elaborant una postal en què s'hi ha integrat un racó de Flix al costat d'alguna paraula pròpia de la parla de casa nostra. També els alumnes de Cicle Mitjà han enregistrat un petit àudiovisuals amb alguns dels poemes del Bestiari de Pere Quart, autor a qui s'hadedicat la present edició del Correllengua.

Aquestes són les activitats programades:
17h Àudiovisual i exposició de postals (alumnat de l'Escola Enric Grau Fontseré)
17'45h Lectura del manifest i entrega de premis
18h Xerrada a càrrec de Màrius Serra
19h Lectura de poemes (alumnat de l'IES Flix)

Els guardonats del III Premi Carmel Biarnés

Des del moment que va néixer la Jornada d’Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés, es va pensar en impulsar un premi de periodisme que portés el nom d’aquest homenot de la Ribera que va conrear diverses facetes, entre les quals les de cronista de l’actualitat local i comarcal.
En el transcurs de la jornada d’ahir dissabte es van donar a conèixer els guanyadors en les diferents modalitats que es convoquen. Aquests van ser els que van rebre el reconeixement en la tercera convocatòria del Premi:

- Premsa escrita: l’article “Històries mineres” de Marc Soler publicat a La Vanguardia.
- Televisió: “La Catalunya rebel – La Guerra de Successió” elaborat pel Grup de Comunicació Taelus per Canal Taronja de Manresa.
- Ràdio: declarat desert.
- Internet: l’apunt ”Els jocs en temps dels moriscos” de Biel Pubill d'Ascó, publicat al blog Ben jugat!

El jurat va estar compost per Miquel Esteve, Joan Launes, Josep F. Moragrega, Àngels Pérez i Aurora Serrano.

La III Jornada Carmel en imatges

Acte d'homenatge a la vora del riu, davant del monument de record a Carmel Biarnés.

Josep S. Cid fa la lectura del conte de Carmel Biarnés Nedar de gosset.

El públic assistent escoltant l'audició a càrrec de Cecília i Rossend Aymí.A l'antic Hospital, a punt d'entrar a l'exposició Aigua L'exposició Aigua fa un repàs als usos de l'aigua que s'han donat històricament: pas de barca, llaüts, la pauma, la terrissa, anjubs...A l'exposició hi ha un panell dedicat a cadascun dels 17 pobles de la Ribera d'Ebre. A més hi ha unes pantalles on s'escolten testimonis de gent vinculada al riu i a l'aigua.
La mostra acull una exposició d'alguns recipients utilitzats al llarg del temps. Inauguració de la jornada a càrrec de les autoritats.Ponència La memòria del camí de sirga a cura de Josep Antoni Collazos. Ponència El riu dins i fora de nosaltres a càrrec de Sam Abrams.

Imatges de la III Jornada d'Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés.
Us deixo a tots lo meu riu com a herència.
Ascó, 8 d'octubre de 2011
Imatges de Biel Pubill

Carmel Biarnés i el riu

Demà a Ascó es celebra la III Jornada Carmel Biarnés, i aquesta tercera edició s'ha volgut dedicar al riu. L'erudit asconenc va mostrar sempre una sensibilitat cap a l'Ebre, cap a aquest element que ha configurat la fesomia del nostre paisatge. Probablement de l'àmplia obra que ens va llegar Carmel, aquella que concentra aquesta estimació cap al riu és El meu riu, l'Ebre, que va ser publicada l'any 1985. Aquest llibre conté una conjunt de relats on el riu, el seu riu, és el protagonista, i on hi apareix la frase que ens ha servit per titular la jornada d'enguany: Us deixo a tots lo meu riu com a herència.
Amb aquesta sentència Carmel Biarnés tancava el seu relat "Nedar de gosset":

Neixo de nou vora l'Ebre.
Torno a la vida terrenal.
Estic bocaterrós. L'aigua em raja per la boca. Em giren cara el cel. Uns em premen el tòrax i els altres em mouen els braços. Obro els ulls i respiro.
- Ja està salvat!
Tinc dos pares. Ho dic per si algú no ho sap. Vaig néixer dues vegades: una al "quarto" bo de casa; l'altra, a la vora del riu.
El primer pare és el senyor Ramon, l'apotecari, el segon és el pare Ebre, el riu.
Tots dos m'han anomenat el seu hereu!
Us deixo a tots lo meu riu com a herència!

Festa de l'Aiguardent 2011

La Festa de l'Aiguardent de Prat de Comte arriba a la seva desena edició, una xifra rodona que bé pot servir per fer un reconeixement merescut a la gent de Prat de Comte que en aquest temps ha consolidat una activitat lúdica i festiva a partir del propi patrimoni local.

Adjunto el programa d'actes per aquest cap de setmana del 8 i 9 d'octubre. Cliqueu damunt del cartell.

Jornada Carmel Biarnés 2011

8 D’OCTUBRE DE 2011
17.00 A la plaça del riu i davant el pou en homenatge a Carmel Biarnés, es llegiran textos de la seva obra escollits pel riba-rojà i amic Josep S. Cid i Català. A continuació, la cantant Cecília Aymí ens oferirà un recital acompanyada de Rossend Aymí al piano.

17.45 A l’antic Hospital, inauguració de l’exposició Aigua. Aquesta es podrà visitar fins el 23 d’octubre de 19 a 20 hores.

III Jornada d’Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés: US DEIXO A TOTS LO MEU RIU COM A HERÈNCIA

18.15 Inauguració de la jornada a càrrec de l’alcalde d’Ascó, el president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, la presidenta del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre i la presidenta de l’Associació Cultural Lo Llaüt d’Ascó.
18.30 Ponència a càrrec de l’historiador Josep Antoni Collazos i de l’antropòloga Eva Castellanos:
La memòria del camí de sirga
J.A. Collazos i E. Castellanos són els autors del treball "Llaüters de l'Ebre", realitzat amb suport de l'Institut Ramon Muntaner i el CERE.
19.15 Pausa-cafè
19.45 Ponència a càrrec de l’escriptor i crític literari Sam Abrams:
El riu dins i fora de nosaltres
20:30 Lliurament del III Premi de Periodisme Carmel Biarnés. Amb la col•laboració de la Cadena SER.

Actes d’homenatge
20.45 Emissió del documental Solcant l’Ebre amb Lo Roget, elaborat per Vídeo Ascó Televisió
21.00 Cloenda de la III Jornada Carmel Biarnés

La festa major del pubillatge

El cap de setmana passat Escaldes-Engordany (Principat d'Andorra) va acollir l'elecció de la Pubilla i de l'Hereu de Catalunya. Vaig tenir ocasió de presenciar el que des del món del pubillatge anomenen la seva "festa major" i que cada any visita una vila o ciutat de Catalunya (l'any 1998 Ascó en va ser la seu). Enguany, excepcionalment se celebrava a Andorra, pel vincle que manté el comú d'Escaldes-Engordany amb el Foment de les Tradicions Catalanes i perquè es tracta de l'única parròquia d'Andorra que escull pubilles i hereus.

Durant aquell cap de setmana vaig poder formar part del jurat que s'encarrega de la difícil elecció. Per acabar decidint els joves escollits és té en compte tres proves que consisteixen en un examen escrit de cultura general, en una entrevista amb els membres del jurat i en l'observança del seu comportament i saber fer en els actes que es programen en aquelles jornades. La tasca no és gens fàcil, més aviat tot el contrari. Però he de dir que me'n vaig anar amb la sensació de tenir al davant una joventut molt ferma i que viu les tradicions i la cultura catalanes amb entusiasme i amb il·lusió.

En l'acte final es van proclamar les Pubilles i els Hereus de títol nacional -de Catalunya i de les quatre demarcacions catalanes-. Elena Giménez, de Manresa, i Pau Bartrolí, de Calella, van ser proclamats Pubilla i Hereu de Catalunya, respectivament. Esmentar que la representant d'Ascó Anna Martínez va ser escollida Pubilla de les Comarques Tarragonines.