Demà a Ascó es celebra la III Jornada Carmel Biarnés, i aquesta tercera edició s'ha volgut dedicar al riu. L'erudit asconenc va mostrar sempre una sensibilitat cap a l'Ebre, cap a aquest element que ha configurat la fesomia del nostre paisatge. Probablement de l'àmplia obra que ens va llegar Carmel, aquella que concentra aquesta estimació cap al riu és El meu riu, l'Ebre, que va ser publicada l'any 1985. Aquest llibre conté una conjunt de relats on el riu, el seu riu, és el protagonista, i on hi apareix la frase que ens ha servit per titular la jornada d'enguany: Us deixo a tots lo meu riu com a herència.Amb aquesta sentència Carmel Biarnés tancava el seu relat "Nedar de gosset":
Neixo de nou vora l'Ebre.
Torno a la vida terrenal.
Estic bocaterrós. L'aigua em raja per la boca. Em giren cara el cel. Uns em premen el tòrax i els altres em mouen els braços. Obro els ulls i respiro.
- Ja està salvat!
Tinc dos pares. Ho dic per si algú no ho sap. Vaig néixer dues vegades: una al "quarto" bo de casa; l'altra, a la vora del riu.
El primer pare és el senyor Ramon, l'apotecari, el segon és el pare Ebre, el riu.
Tots dos m'han anomenat el seu hereu!
Us deixo a tots lo meu riu com a herència!
Torno a la vida terrenal.
Estic bocaterrós. L'aigua em raja per la boca. Em giren cara el cel. Uns em premen el tòrax i els altres em mouen els braços. Obro els ulls i respiro.
- Ja està salvat!
Tinc dos pares. Ho dic per si algú no ho sap. Vaig néixer dues vegades: una al "quarto" bo de casa; l'altra, a la vora del riu.
El primer pare és el senyor Ramon, l'apotecari, el segon és el pare Ebre, el riu.
Tots dos m'han anomenat el seu hereu!
Us deixo a tots lo meu riu com a herència!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada