Ja s'ha votat el pacte fiscal que ha protagonitzat bona part de l'actual legislatura catalana. Per fi cadascú s'ha posicionat i no hi ha hagut massa espai per a la sorpresa (bé, si descomptem que l'Ernest Maragall s'ha posicionat al costat del bloc majoritari).
CiU, ERC, ICV i DCat han donat suport a un canvi de model de finançament que ha de permetre disposar d'una Agència Tributària pròpia que gestioni tots els impostos, plena capacitat normativa, la quota de retorn a l'Estat i que Catalunya no perdi posicions al rànquing de renda per càpita. El PSC ha donat suport a bona part del text però s'ha desmarcat en els punts claus votant el mateix que el PP. SI i C's han votat en contra, però per motius diametralment oposats.
Ara comença la feina. La sensació és que per aquest camí no s'arribarà enlloc per manca d'interlocució a l'altre costat. S'ha arribat fins aquí amb el vot afirmatiu dels partits que representen el 67% dels votants. De totes maneres no es respira il·lusió, sinó més aviat escepticisme. Així que els plans B no s'expliquen, però s'han de preveure.
Adjunto el text aprovat pel Parlament de Catalunya.
PROPOSTA TEXT TRANSACCIONAL PER AL PLE MONOGRÀFIC SOBRE EL PACTE FISCAL
El ple del Parlament de Catalunya:
1- Constata que la Comissió d’Estudi d’un Nou Model de Finançament basat en el Concert Econòmic va elaborar uns treballs i aprovar unes conclusions, que fonamenten aquesta resolució.
2- Constata que els successius sistemes de finançament que ha tingut la Generalitat de Catalunya al llarg d’aquests 32 anys han suposat un avenç en termes econòmics i de capacitat normativa, però no han permès resoldre alguns dels problemes de fons que pateix el nostre país. D’una banda, la publicació de les balances fiscals evidencia que Catalunya se situa en un preocupant dèficit fiscal, amb l’enorme perjudici que ha representat aquesta circumstància per al desenvolupament i el benestar del nostre país. De l’altra, la sistemàtica manca de lleialtat institucional per part de l’Administració General de l’Estat, incomplint normes i acords, tal i com es posa de manifest amb la no disponibilitat del fons de competitivitat i dels recursos de la disposició addicional tercera, relativa a les infraestructures, que ha contribuït a empitjorar aquesta situació. I en tercer lloc, la desproporció existent entre els nivells de despesa pública gestionada per la Generalitat i els objectius de reducció de dèficit públic que vénen imposats per l’administració central.
3- Reivindica un acord de finançament que suposi un canvi de model respecte als diferents acords assolits en la història del nostre autogovern. Aquest acord de finançament té com a objectius: assolir la plena capacitat de decisió sobre tots els tributs suportats a Catalunya, poder disposar d’aquells recursos econòmics que com a país generem per a atendre les polítiques socials i de creixement, i garantir la lleialtat institucional per evitar arbitrarietats i incompliments de les parts.
4- Insta el Govern a iniciar un procés de negociació amb el Govern espanyol d’un model de finançament propi per a Catalunya, dins d’aquest any 2012, d’acord amb les conclusions de la Comissió d’Estudi d’un Nou Model de Finançament basat en el Concert Econòmic, i particularment tenint present els punts següents:
a) La gestió tributària (exacció, gestió, recaptació, liquidació, revisió, sanció i inspecció) de tots els tributs suportats a Catalunya ha de correspondre a l’Agència Tributària de Catalunya, que en serà l’única administració responsable.
b) L’Agència Tributària de Catalunya ha de disposar de plena capacitat i atribucions per a l’organització i l’exercici de les funcions pròpies de la gestió tributària, i hauria de col·laborar administrativament amb d’altres administracions de caràcter local, estatal i europeu, especialment en la lluita contra el frau fiscal.
c) La Generalitat ha de disposar de plena capacitat normativa i responsabilitat fiscal sobre tots i cadascun dels impostos suportats a Catalunya, dins del marc d’harmonització fiscal comunitària, tot assegurant la consecució efectiva del principi de progressivitat fiscal en el sistema impositiu.
d) L’establiment de l’aportació catalana a l’Estat en concepte del cost de les competències o els serveis comuns i prestats que afecten a Catalunya i que li són propis, i en concepte de cooperació interterritorial. Aquesta aportació ha de ser revisada quinquennalment i acordada bilateralment amb l’Estat.
e) A l’hora de determinar l’aportació catalana, Catalunya no pot perdre posicions respecte a la seva situació en capacitat fiscal un cop feta la contribució a la solidaritat. Els recursos a la solidaritat s’han de destinar als serveis bàsics de l’estat del benestar tenint en compte l’esforç fiscal.
5.- Insta el Govern a garantir la lleialtat institucional entre la Generalitat i les administracions locals i a establir un sistema de finançament dels ens locals adaptat a la redistribució competencial que determini el model d’organització territorial propi, que tindrà com a principis l’autonomia local, la corresponsabilitat fiscal, la solidaritat, i el reequilibri territorial.
6.- Insta el Govern a crear un grup de treball amb capacitat decisòria per fer el seguiment d’aquesta negociació amb l’Estat, integrat pel Govern i per les forces parlamentàries que manifestin el seu ple suport a aquesta proposta de resolució. Aquest grup fixarà un calendari d’actuació, que anirà lligat al temps de negociació amb l’Estat.
7.- Insta al Govern a aconseguir la màxima implicació activa de tots els sectors polítics, econòmics i socials de Catalunya al voltant del present acord, així com a traslladar a les institucions europees la naturalesa i els objectius del mateix.
Aquest 2012, entre d'altres, es commemora el centenari del naixement de l'escriptor, periodista, ninotaire... Avel·lí Artís Gener, Tísner. Un personatge polifacètic que va iniciar-se en el món del periodisme durant la República, que en acabat de la guerra va emprendre el camí de l'exili a Mèxic i no va retornar al país fins el 1965.
