Aquests dies he llegit un llibre de sentències, d'aforismes, de reflexions sobre poesia i de crítica literària. Qualsevol element del nostre entorn, qualsevol interès de l'autor és suficient per generar unes idees breus però contundents i sobretot carregades d'ironia. L'autor el defineix com "un llibre de poemes d'un sol vers". En presenta més de 600, i tots plegats estan recopilats en aquesta publicació que porta per títol L'enunciat. N'és autor el poeta, dramaturg i narrador Josep-Ramon Bach. (Sabadell, 1946). És un llibre que llegeixes, i rellegeixes, intentant captar la intenció i la profunditat de les frase. Probablement és d'aquells llibres que pots deixar a la prestatgeria i de tant en tant hi retornes, per llegir-ne algun poema que sovint t'arrencarà un somriure, o com a mínim una reflexió.
El llibre va ser un regal. Els ho agraeixo.
A l'atzar us trio alguns dels "enunciats":
El poema és un mirall que reflecteix fins i tot les imatges invisibles.
Les busques del rellotge poètic cerquen el temps de viure i el desig de perdurar.
Catalunya és la nació el món on sorgeixen més poetes genials per dia i hora.
Per molt bo que sigui, un poema necessita lectors.
3 comentaris:
Benvolgut company Josep M.
molt t'agraeixo la teva lectura i, sobretot, agreixo a la persona que t'ha regalat el llibre el seu gest solidari. Tens tota la raó del món en el teu comentari. És un llibre que m'ha acompanyat durant més de trenta anys al meu costat amb fidelitat i constància. Una vida paralel·la, on he anat deixant constància dels meus estats d'ànim. Una feia gratificant. Gràcies, doncs, per les teves paraules. Es una sort poder tenir lectors com tu.
Molt afectuosament,
Josep-Ramon Bach
Josep-Ramon,
encantat de rebre la teva visita al blog i agraït per les paraules que acompanyen el teu comentari.
Gràcies a la generositat dels amics Carme i Pere, de Flix, que m'ha permès conèixer aquest llibre que ha resultat ser tota una troballa per mi.
Endavant amb les teves creacions!
Salutacions,
Josep M. Raduà
Ets molt amable, Josep M. Certament Carme i Pere són dos fidels i generosos amics de sempre. Quina sort, oi?
Moltes gràcies!
I aquesta abraçada cordial i afectuosa,
Josep-Ramon
Publica un comentari a l'entrada