dissabte, 3 de novembre de 2012

Montilla. Chacón. Duran. Carod

Tal com ens anem apropant a la cita amb les urnes del 25 de novembre, es van incrementant les declaracions de polítics que hi volen dir la seva i tenir el seu minut de glòria. Encara que sigui a costa del partit que representen o de la seva pròpia reputació.
De forma especial no puc passar per alt el senador Montilla -cada cop que parla ens deixa més clar que haver estat President de la Generalitat ha estat una anècdota en la seva carrera política. És inconcebible en un demòcrata vincular els referèndums a les dictadures. I quedar-se tan panxo. Diagnòstic: no sap com combatre el sobiranisme. Algú li podria recordar que els independentistes d'ERC (no sé si amb cua i banyes) el van fer President de la Generalitat després d'haver obtingut un resultat pèssim.
Ara bé en l'òrbita socialista (branca PSOE), l'exministra espanyola Carme Chacón ha deixat anar algunes perles amb les qual pretén catapultar-se a dirigir el PSOE i perquè no, el govern espanyol (ni que sigui a costa del PSC i de Catalunya). En el seu cas, i a diferència dels compañeros catalans, clarament es desmarca del dret a decidir. Normal per una exministra que conviu amb la doble personalitat Carmen (d'Olula del Río)/ Carme (d'Esplugues de Llobregat). La seva manera de dir que vol una Catalunya espanyola és que ella no vol escollir entre ser catalana, espanyola i europea. Però tampoc vol que triem la resta del poble català. Sens dubte, una forma ben particular d'entendre la democràcia. A can PSC tenen mala peça al teler.

Però va, i apareix Duran i Lleida. Feia dies que no protagonitzava l'actualitat eclipsat per la personalitat del president Mas. Fins i tot s'havia empassat això de l'Estat propi dins de la UE o la construcció de les estructures d'Estat en la propera legislatura. Ho havia suportat estoicament. Fins que no ha pogut més, i com que "la cabra tira al monte", ha mostrat clarament el seu esperit unionista (no d'Unió Democràtica) tot fent-li un favor a l'espanyolisme. Objectiu? Perjudicar les expectatives electorals d'una CiU en la qual ell no s'hi identifica. Amb declaracions com les de Duran, la campanya se li farà llarguíssima a CiU.
Des d'ERC no sé com viuen la reaparició mediàtica de Carod. Ha estat un dels ideòlegs i un dels oradors més brillants de la política catalana. Escoltant-lo de nou es nota que té moltes ganes de tornar a primera línia. Però la participació en els governs tripartits i haver estat el segon de Montilla l'han convertit en pólvora mullada. Encara no sap a qui votarà. Cada cop que ho diu no fa cap bé ni al seu anterior partit ni al sobiranisme en general.
Em reconforta pensar que ni Montilla, ni Duran, ni Chacón, ni Carod seran diputats al Parlament de la propera legislatura. El futur del país estarà en d'altres mans.