Els ulls grocs dels cocodrils és la primera novel·la d'una trilogia escrita per l'autora Katherine Pancol.
La trama ens situa al París de principis del segle XXI i esdevé una novel·la coral amb un batibull d'històries personals barrejades entre elles però que en totes elles es mostra una societat que viu esclava de les aparences o del materialisme.
Entre els personatges destaca especialment la Joséphine, que a diferència dels protagonistes de les novel·les, juga un paper d'antiheroïna. Dona d'uns quaranta anys, mare de dos filles, amb un matrimoni fracassat, que desemboca en l'abandonament del marit, l'Antoine, tan bon punt comença el llibre. Aquest se'n va a fer-se càrrec d'un negoci xinès a l'Àfrica com a capatàs d'una granja de cocodrils.
Entre els personatges destaca especialment la Joséphine, que a diferència dels protagonistes de les novel·les, juga un paper d'antiheroïna. Dona d'uns quaranta anys, mare de dos filles, amb un matrimoni fracassat, que desemboca en l'abandonament del marit, l'Antoine, tan bon punt comença el llibre. Aquest se'n va a fer-se càrrec d'un negoci xinès a l'Àfrica com a capatàs d'una granja de cocodrils.
La novel·la és la història d'una mentida, o d'un cúmul de mentides que es van arrossegant al llarg de les pàgines. Potser la més destacada de totes és l'èxit d'una novel·la de la germana de la Joséphine (l'Iris) però que ha escrit la pròpia Joséphine.
Cal remarcar la manera com l'autora treballa la relació que s'estableix entre els diferents personatges: l'esmentada entre la Joséphine amb la seva germana Iris, però també la de Joséphine amb la mare (l'Henriette), la Joséphine amb les filles o la Joséphine amb la seva veïna.
Tot i el pes que tenen les dones en la novel·la, els personatges masculins també hi tenen el seu paper, no sempre de contrapunt, però a vegades aportant un punt de vista que enriqueix la trama.
No només trobem mentida a la novel·la, també hi ha amor, amistat, traïció, ambició, somnis...Cal remarcar la manera com l'autora treballa la relació que s'estableix entre els diferents personatges: l'esmentada entre la Joséphine amb la seva germana Iris, però també la de Joséphine amb la mare (l'Henriette), la Joséphine amb les filles o la Joséphine amb la seva veïna.
Tot i el pes que tenen les dones en la novel·la, els personatges masculins també hi tenen el seu paper, no sempre de contrapunt, però a vegades aportant un punt de vista que enriqueix la trama.
Són gairebé 600 pàgines, en algunes ocasions amb subtrames que s'allarguen en excés, però de lectura fàcil. Amb aquest títol comença una trilogia que en el moment d'aparèixer va suposar un èxit editorial, i que continua amb El vals lent de les tortugues i Els esquirols de Central Park estan tristos els dilluns.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada