Aquest 2013 ens deixava una de les figures més importants del segle XX, amb una empremta que ja forma part dels llibres d'història: Nelson Mandela. Per conèixer amb més profunditat la seva trajectòria, tenim el retrat personal que en fa John Carlin en el seu llibre El somriure de Mandela. Aquest llibre incorpora una visió pròxima a aquesta figura a partir, en molts casos, de les vivències de l'autor, qui va viure a Sud-àfrica com a corresponsal, essent testimoni de l'alliberament de Mandela després d'estar 27 anys empresonat.
El llibre es nodreix d'anècdotes i situacions que ens dibuixen un personatge proper, que té en compte allò que passa al seu voltant i a la gent propera, que creu amb allò que defensa, i que tot i arribar a la presidència del país, continua sent la mateixa persona. Són significatius els episodis en què es retrata com va relacionar-se amb les persones allunyades d'ell ideològicament, però amb qui va intentar mantenir una relació cordial.
Alguns títols apartats del llibre són ben significatius, com per exemple "Mà esquerra amb els negres", "Profeta entre la seva gent" o "Llàgrimes blanques".
Tan important va ser aconseguir que els ciutadans negres de Sud-àfrica gaudissin dels mateixos drets que la població blanca, com reconciliar el país entre sí. Això sí que era una quimera. Però va apostar per un país inclusiu. Segons l'arquebisbe Desmond Tutu, el concepte que millor podria definir la trajectòria de Mandela és "magnanimitat".
Alguns títols apartats del llibre són ben significatius, com per exemple "Mà esquerra amb els negres", "Profeta entre la seva gent" o "Llàgrimes blanques".
Tan important va ser aconseguir que els ciutadans negres de Sud-àfrica gaudissin dels mateixos drets que la població blanca, com reconciliar el país entre sí. Això sí que era una quimera. Però va apostar per un país inclusiu. Segons l'arquebisbe Desmond Tutu, el concepte que millor podria definir la trajectòria de Mandela és "magnanimitat".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada