dilluns, 26 de maig del 2014

Resultats a Ascó de les Europees 2014

Les eleccions europees a Ascó també han suposat un canvi en el panorama electoral, igual com ha succeït a la resta del país. Així, han estat les forces sobiranistes les que han liderat els resultats, en detriment d'aquells partits defensors de l'actual statu quo. De totes maneres, tot i que ha pujat la participació del 39% de 2009 al 43,22% d'ahir, no deixa de ser una xifra baixa, ja que van ser més les persones que es van quedar a casa.

Aquests han estat els resultats a ASCÓ:
ELECCIONS EUROPEES 2014 - 25 de maig

Cens: 1.349
Votants: 583 
Participació: 43'22 %

***

CiU-CEU 195 vots 34’15 %
ERC-NECat 163 vots 28’54 %
PSC-PSOE 55 vots 9’63 %%
PP 49 vots 8’58 %
ICV-EUiA 36 vots 6’30 %
C's 16 vots 2’80 %
Podemos 7 vots 1’22 %
UPyD 6 vots 1’05 %
EH Bildu-BNG 4 vots 0’70 %
Altres 23 vots

***

Vots en blanc 17 vots 2'98 %
Vots nuls 12 vots 2'06%
  
Els resultats ofereixen un paisatge diferent respecte el 2009. Pugen en nombre de vots i en percentatge les formacions polítiques compromeses amb el dret a decidir i la consulta del 9-N: CiU, ERC i ICV-EUiA. Especialment significativa la pujada d'Esquerra Republicana, que triplica els vots de fa cinc anys. CiU puja un 3 % i recupera la primera posició perduda els anys 2004 i 2009. Per altra banda, l'esquerra ecologista passa de l'1'7 al 6'3 %. Les forces sobiranistes representen un 69 % dels vots. 
Per altra banda, són les formacions unionistes clàssiques les que obtenen uns resultats més fluixos. Així, el PSC passa de primera a tercera força política reduint a una quarta part els vots que tenia fa cinc anys -de 207 a 55 vots-. El PP també en perd, i passa del 14% al 8 %. Si a aquests partits hi sumem els resultats de C's i UPyD, observem que els contraris a la consulta reben un 22 % de suport electoral.

diumenge, 25 de maig del 2014

dissabte, 24 de maig del 2014

Desperta el castell d'Ascó

Està a punt de finalitzar la primera fase de la consolidació i  la conservació de les restes del castell d'Ascó. Aquestes treballs han suposat l'excavació arqueològica de l'indret i ha permès fer aflorar edificacions concèntriques a la torre, que probablement daten de l'època en què fou cap de comanda templera. 
Des de que van començar els treballs s'han extret prop de mil metres cúbics de runa i terra fruit d'anys de sedimentació. A més del perímetre de la torre que ha anat aflorant, també ha sortit a la superfície un tram empedrat d'accés a la fortificació, així com una cisterna d'aigua, un trull per al vi... Es conserven diferents carreus, entre els quals un amb uns guarniments en forma de flors de vuit pètals i amb un escut amb una creu incorporada.
Ahir vam tenir ocasió de visitar-lo i ens va acompanyar l'arqueòleg Josep Maria Vila, qui ens va fer detallades explicacions. 
El dissabte 31 de maig, tothom qui vulgui, podrà visitar i veure de primera mà aquest bocí de la història que sembla despertar. Algú pot pensar que només són pedres. Sí, són pedres, però que porten segles amagades.




Volem decidir sobre els recursos propis

diumenge, 18 de maig del 2014

Racons del Montsant

Racó de Missa


















Clot del Cirer


















Barranc dels Forats
























Cova de Soronelles

Inscripcions per la XIII Via Verda en bicicleta


Dissabte 14 de juny
LLOC: Rambla Catalunya
HORA: A les 9:00 del matí concentració

PREU:
Socis del Club Ciclista i de l’Associació Cultural Lo Llaüt 10 euros.
No socis 20 euros.

El preu inclou el desplaçament en autocar i el dinar a l’ermita de la Fontcalda.
Us podeu apuntar abans del 6 de juny al Club Ciclista d’Ascó.La sortida es farà si hi ha un mínim de 40 inscrits. Tot menor de 18 anys ha d’anar acompanyat d’un adult que se’n faci responsable

Organitzen:
Club Ciclista d’Ascó
Associació Cultural Lo Llaüt

Amb el suport:
Ajuntament d'Ascó

Premis Vila d'Ascó 2014

www.radioflix.cat
IX Premi de Poesia Joan Perucho “Vila d’Ascó” 2014
Acadèmia d'idiomes invisibles d'Anna Bou (Barcelona)

XXVI Premi Literari “Vila d’Ascó” 2014

DIARI DE GIRONA
Esther Blanco guanya el premi Vila d'Ascó

RÀDIO FLIX

EBREDIGITAL.CAT
Esther Blanco s’endu el Premi Literari Vila d’Ascó 2014 amb “La mainadera d’Eugène Boumont”

divendres, 9 de maig del 2014

dijous, 8 de maig del 2014

Desmond Tutu, Premi Internacional Catalunya

El Govern ha fet pública la concessió del XXVI Premi Internacional Catalunya que, a proposta del jurat, ha recaigut en l'arquebisbe sud-africà Desmond Tutu. El jurat ha destacat "la seva vigorosa i constant lluita per la justícia social i la millora de les condicions dels oprimits, des d’una integritat, un coratge i una capacitat excepcionals".
El guardó el lliurarà el President de la Generalitat el dimarts 3 de juny.


Dades biogràfiques 
DESMOND TUTU
Desmond Mpilo Tutu va néixer a Klerksdorp, a Sud-àfrica, el 7 d’octubre de 1931. El seu pare era professor en una escola, la seva mare, treballadora domèstica. Batejat com a metodista, més endavant tota la família es va convertir, per influència de la seva germana Silvia, a l’Església Episcopal Metodista Africana. 
Desmond Tutu va ser educat a l’escola missionera que dirigia el seu pare, i als 12 anys tota la família va emigrar a Johannesburg. 
 
El seu somni d’infantesa era esdevenir metge, però, en no ser possible per a la seva família afrontar les despeses de la carrera mèdica, va esdevenir mestre. El 1953 va obtenir el títol al Col·legi Bantú de Pretòria i el 1955 es va llicenciar a la Universitat de Sud-àfrica; el juliol d’aquell any es va casar amb Nomalizo Leah 
Shenxane, amb qui tindrà quatre fills. 
 
Després de tres anys com a professor de secundària, quan el Govern sud-africà va introduir un sistema educatiu inferior per als negres, Tutu va ingressar en el ministeri anglicà, fent realitat la seva passió tant per curar com per l’ensenyament. El 1960 es va llicenciar en Teologia a la Facultat Teològica St. Peter, a Johannesburg, i va ser ordenat sacerdot el 1961. No gaire temps després de ser ordenat, va obtenir el Grau d’Honor de Divinitat i un Màster en Teologia al Kings College, a la Universitat de Londres, a la Gran Bretanya. 
 
De 1967 a 1978 va ocupar una sèrie de càrrecs cada vegada més prominents, des de professor al Seminari Teològic Federal a Alice, Sud-àfrica, i capellà a la Universitat de Fort Hare, fins a conferenciant al Departament de Teologia de les universitats de Botswana, Lesotho i Swazilàndia, director associat del Fons per a l’Educació Teològica del Consell Mundial d’Esglésies, a Kent, a la Gran Bretanya, degà de la Catedral de St. Mary, a Johannesburg, i finalment bisbe de Lesotho. 
 
El 1978, arran de la revolta a Soweto de 1976, Sud-àfrica estava sumida en el caos, i el bisbe Tutu va ser persuadit per ocupar el càrrec de secretari general del Consell Sud-africà d’Esglésies. Va ser des d’aquesta posició que va esdevenir una figura tant nacional com internacional. Justícia i reconciliació i la fi de l’apartheid van ser les prioritats del Consell sota el seu mandat, perseguint aquests objectius amb vigor i compromís. Sota la seva tutela, el Consell va esdevenir una institució important a la vida espiritual i política sud-africana, desafiant la societat blanca i el Govern, i assistint les víctimes de l’apartheid. 
 
Inevitablement, el bisbe Tutu es va anar implicant en la controvèrsia en parlar contra les injustícies del sistema de l’apartheid. Durant uns quants anys se li va negar el passaport per viatjar a l’estranger. Va esdevenir un líder prominent en la croada per la justícia i la conciliació racial a Sud-àfrica. Se li adjudica l’encunyació del qualificatiu “Nació de l’arc de Sant Martí”, per descriure metafòricament la Sud-àfrica posterior a l’apartheid. Expressió que des d’aleshores s’ha incorporat per descriure la diversitat ètnica de Sudàfrica. 
 
El 1984 va rebre el Premi Nobel de la Pau per la seva constant lluita contra l’apartheid. El 1985 va ser elegit bisbe de Johannesburg.  

El 1986 el bisbe Tutu va ser elevat a arquebisbe de Ciutat del Cap, i des d’aquest lloc va treballar també per salvar l’abisme entre blancs i negres a Sud-àfrica. I com arquebisbe, Tutu va esdevenir el mediador i el conciliador principal en la transició cap a la democràcia al seu país. El 1995 el president Nelson Mandela el va nomenar president de la Comissió per a la Veritat i la Reconciliació, un organisme creat per investigar violacions dels drets humans produïdes sota l’apartheid.  
 
El 1996 es va retirar com a arquebisbe de Ciutat del Cap, i al cap de poc temps va rebre el títol honorífic d’Arquebisbe Emèrit. Des d’aleshores ha ocupat diversos càrrecs acadèmics i de lideratge mundial, entre d’altres membre del Kings College; president de la Conferència Africana d’Esglésies; canceller de la Universitat de Western Cape; catedràtic de Teologia a la Facultat de Teologia de Candler, a la Universitat d’Emory, a Atlanta; o professor visitant a les universitats de Cambridge, a Massachusetts, i North Florida, a Jacksonville. 
 
Els últims anys l’arquebisbe Desmond Tutu ha dirigit la seva atenció cap a la lluita contra la sida, viatjant per tot el món per contribuir a la conscienciació de la malaltia i les seves tràgiques conseqüències en les vides humanes i el sofriment. 
 
L’arquebisbe Tutu ha obtingut títols honorífics de més de 130 universitats, incloses Harvard, Oxford, Cambridge, Columbia, Yale, Emory, The Ruhr, Kent, Aberdeen, Sydney, Fribourg (Suïssa), Ciutat del Cap i la Universitat de Sud-àfrica. Ha rebut nombrosos premis i reconeixements, a més del Premi Nobel de la Pau el 1984, com l'Orde al Servei Meritori lliurat pel president Mandela; el Premi als Serveis Excepcionals a la Comunió Anglicana de l'Arquebisbat de Canterbury; el Premi Atenes de la Fundació Onassis; l'Orde Mexicà de la Medalla Asteca; el Premi Martin Luther King Jr. a la Pau No Violenta; el Premi Gandhi per la Pau; el Premi J. William Fulbright a la Comprensió Internacional; i la Medalla Presidencial de la Llibertat, la distinció honorífica civil més important als Estats Units, atorgada a individus que han fet contribucions significatives en diferents àmbits de la vida. 
 
Desmond Tutu és autor entre d’altres de Cap futur sense perdó, Plorant al Desert, Esperança i sofriment, El poble de l’Arc de Sant Martí de Déu, Una oració africana, L’imprescindible Desmond Tutu, Déu té un somni i el llibre per a nens El somni de Déu

(Nota de premsa Generalitat de Catalunya)

diumenge, 4 de maig del 2014

El grum i la morca

El grum i la morca és el títol amb què Antoni Espí Cardona es va emportar el VIII Premi de Poesia Joan Perucho Vila d'Ascó 2013, i que ha estat editat per Meteora. Un poemari que es pretén rodó quan fa un recorregut per la vida amb al·legories a l'olivera. Va des del grum -que és la flor de l'olivera- fins a la morca -que és el solatge de l'oli. 

Va de l'esperança amb què brota la vida a l'olivera...
Una escuma blanca i groga,
el grum de l'olivera,
l'esperança.

...fins la morca que tanca el cicle:
Sura la morca de l'oli
per sobre de l'aigua
com un riuet de lava negra.

L'obra s'estructura en tres blocs que porten per títol: "Natura viva", "Paisatge amb figures" i "Les morques". Els elements de la natura es fan constantment presents, així com els sentiments que ens produeix l'enveja, la traïció, el desig o la mort.

De l'Antoni Espí Cardona hi trobem una ressenya biogràfica que ens diu que va néixer a Bèlgida (la Vall d'Albaida) el 1956, i que treballa a l'IES Dr. Simarro de Xàtiva i a la Facultat de Magisteri de la Universitat de València de professor de llengua i literatura catalanes. És coautor dels llibres Curs de Narrativa i Curs de poesia. Amb Niudecorbs en blanc i negre va obtenir el premi de narrativa 25 d'Abril Vila de Benissa el 2002. Amb Reconstrucció -premi Comas i Maduell de poesia Ciutat de Tarragona 2006-, inicia la recerca d'una veu poètica pròpia, d'arrel popular, molt treballada formalment, que continua amb El grum i la morca.

dissabte, 3 de maig del 2014

Riberencs a l'exterior

Més de 220.000 catalans viuen a l'estranger, un 9% més que l'any anterior. 
El con­ti­nent amer­icà és on viuen més cata­lans, un 50,3% del total, molts d’ells fills d’emigrants que van néixer a Catalunya i han tor­nat al seu país, davant un 45,3 % que viu a Europa.
França és el país on resideixen més cata­lans (amb 28.497), men­tre que l’Argentina, amb24.919 res­i­dents cata­lans, ocupa el segon lloc i Ale­manya, amb 14.164, el ter­cer, men­tre que Andorra és el quart, amb 13.875 cata­lans, i Mèxic el cinquè, amb 13.123.
Els Estats Units, Suïssa, Veneçuela, el Brasil i el Regne Unit són els altres paï­sos on viuen actual­ment més de 10.000 cata­lans a cadas­cun d’ells.
www.nouscatalans.cat

A la Ribera d'Ebre, són un total de 573 els ciutadans que formen part del Padró d'Habitants Residents a l'Estranger, que tot i no ser considerats població del municipi, sí que mantenen el dret a vot per ser aquest l'últim municipi de Catalunya on han estat inscrits.

divendres, 2 de maig del 2014

Manifest: Per un país de tots, decidim escola catalana


Les entitats que formem Somescola.cat tornem, després de gairebé dos anys, a la plaça de Sant Jaume, símbol del nostre Govern, per afirmar ben fort i més convençuts que mai: 

Per un país de tots, l’escola en català! 
Ho fem avui, dia 10 de desembre, Dia Mundial dels Drets Humans, per exigir que el català, llengua pròpia de Catalunya, ocupi a les nostres escoles el lloc que li correspon i continuï essent la llengua vehicular dels aprenentatges. 

AFIRMEM 
• Que considerem l'ensenyament un element clau de país i per això refermem el nostre compromís per una escola catalana, de qualitat, equitativa, que tingui ben present la cohesió social i que tendeixi a l'excel·lència. 
• Que les llengües no han de ser mai percebudes com un problema, sinó com una oportunitat. Volem que, en acabar els seus estudis obligatoris, l'alumnat de Catalunya sigui, com a mínim, trilingüe. Això vol dir que sigui competent –i que ho demostri– en català, castellà i una altra llengua estrangera. En el món global en què vivim, el coneixement de llengües ens obre portes i ens fa competitius. 
• Que separar l'alumnat de les nostres escoles per raons lingüístiques seria un error pedagògic molt greu que comportaria riscos molt elevats de fractura social. 
• Que és al nostre Parlament a qui correspon, d'acord amb les seves competències, dissenyar el model educatiu que es consideri més idoni per assolir els millors resultats i que és al Govern a qui correspon fer complir les lleis del Parlament. Per això, Somescola.cat demana al nostre Govern que no cedeixi en cap dels aspectes que s'expressen al títol II de la Llei d’educació de Catalunya (LEC), pel que fa a la política lingüística, i li recorda que compta amb el nostre suport per defensar-los. 

SUBRATLLEM 
• Que l'avantprojecte de la nova Llei d'educació (LOMCE) del ministre Wert és inacceptable a Catalunya, perquè proposa una contrareforma educativa retrògrada, recentralitzadora, harmonitzadora, inútil i que no serveix per preparar l'alumnat català per fer front als reptes que la situació actual planteja. 
• Que l’avantprojecte de llei esmentat representa una ofensiva global contra la possibilitat d'establir currículums adequats a la nostra realitat, conculca la capacitat del Parlament de Catalunya per decidir sobre el model educatiu i no respecta el que ha legislat el nostre Parlament a partir d'un amplíssim consens polític i social. 
• Que l'obsessió malaltissa i preconstitucional del senyor Wert envers la llengua catalana es concreta a equiparar-la a la categoria d'«Especialitat» –al mateix nivell que la tercera llengua estrangera–, anima a obrir definitivament la porta a la segregació de l'alumnat per motius de llengua dintre del mateix centre educatiu i 
preveu la subvenció de centres de titularitat privada que s'avinguin a fer l'ensenyament en castellà. 

EN CONSEQÜÈNCIA 
Somescola.cat manifesta el seu rebuig frontal a aquest projecte de llei (LOMCE) i constata que la gravetat del moment és màxima. Mai ningú no s'havia atrevit a proposar-nos que esborréssim 35 anys d'escola democràtica catalana, avalada i reconeguda com una experiència d'èxit. 
Somescola.cat demana al nostre Govern la màxima contundència en la defensa d'un patrimoni pedagògic que hem construït entre tots. 
Somescola.cat es compromet a continuar treballant units, la societat civil i tots els centres escolars i educatius de Catalunya, en defensa de la nostra escola, que és garantia de futur per als nostres joves i per al país sencer. 

PER UN PAÍS DE TOTS, L’ESCOLA EN CATALÀ! 

El grup promotor de Somescola.cat està format per les entitats següents: 
Agrupació Escola Catalana (AEC), Associació d'Amics de la Bressola, Associació de Mestres Rosa Sensat, Associació Diomira, Centre UNESCO de Catalunya – Unescocat, Centre Internacional Escarré per a les minories ètniques i les nacions (CIEMEN), Consell de la Joventut de Barcelona, Consell Nacional de la Joventut, Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL), CCOO de Catalunya, Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes de Catalunya (FAPAC), Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes d'Ensenyament Secundari de Catalunya (FAPAES), Federació Catalana d'Associacions i Clubs 
UNESCO (FCACU), Federació d'Organitzacions per la Llengua, Federació d'Ensenyament de CCOO de Catalunya, Federació d'Ensenyament USOC, Federació Moviments Renovació Pedagògica de Catalunya, FETE – UGT, Fundació Escola Cristiana de Catalunya, Institució Escola CIC, Institut d'Estudis Catalans (IEC), Intersindical – CSC, La Bressola, Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, Òmnium Cultural, PEN Català, Plataforma de Professors de Català de Secundària, Plataforma pel Dret Decidir (PDD), Plataforma per la Llengua, Tallers per la Llengua, Taula per la Infància i l’Adolescència a Catalunya (TIAC), UGT de Catalunya, USTEC - STES, Xarxa d'Entitats Cíviques i Culturals dels Països Catalans, Xarxa d'Escoles 
Associades a la UNESCO.