Nova Gent 71

"A l'escola no passen els anys, són els cursos els que fan moure les sagetes d'un rellotge imaginari. És per això que en lloc de fer balanç al mes de desembre, tenim la necessitat de fer-ho quan tot just s'acaba la primavera, i és aleshores que ens diem què ràpid que passen els cursos!". Així comença l'editorial de l'últim número de curs de la revista Nova Gent, fidel a la seva cita trimestral. Un editorial que no passa per alt les moltes activitats que s'acaben realitzant al llarg de tot un curs, així com la tristor amb què es viuen als centres algunes polítiques educatives.
Les notícies de l'escola, el recull de sortides i excursions que hem fet al llarg del curs els diferents cicles, algunes mostres d'activitats de llengua (català, castellà i anglès), de medi, d'educació física, de plàstica, de música, els treballs dels més petits de l'escola... En definitiva, la vida a l'escola. Una revista escolar no deixar de ser un testimoni d'algunes vivències i experiències que omplen de sentit l'esdevenir diari dels centres educatius.
Ah, i com no podia ser d'altra manera, no podem passar per alt el comiat dels alumnes de sisè; ells al setembre iniciaran una altra etapa a l'institut. Els comiats poden ser tristos, però en aquest cas, és un a reveure. Ja formen part de la petita història de l'escola Sant Miquel.

Mapa topogràfic d'Ascó 1914

Enguany no únicament es commemora el tricentenari del final de la Guerra de Successió, sinó també un centenari d'una primera institució d'autogovern catalana després de la derrota de 1714: la Mancomunitat de Catalunya. Uns anys en què es va posar les bases d'alguns organismes que encara conservem, o es va marcar el camí amb importants aportacions en camps com la cultura o l'ensenyament.

D'entre els organismes que tenen el seu origen en el període d'autogovern és el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, que es va crear per a la realització del Mapa de Catalunya a escala 1:100.000, i va suposar l'encàrrec del mapa topogràfic de més de 400 municipis de Catalunya, entre els quals, el terme municipal d'Ascó. 

Des de fa uns anys, aquest i altres mapes són consultables mitjançant el lloc web de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, ( http://cartotecadigital.icc.cat/ )

Barça, Campió de la Lliga ACB 2013/14

www.fcbarcelona.cat

Tràiler del documental "Un país normal"

Missatge de la Flama del Canigó 2014

Una flama il·lumina i escalfa. Reuneix gent al seu voltant.

La Flama del Canigó, com a flama en moviment, il·lumina un camí i escalfa els ànims. Mobilitza gent al seu voltant.

Tenim una flama que no s'ha apagat mai: la d'un teixit associatiu imparable, la d'un poble organitzat i organitzador que ha demostrat capacitat per resistir i per avançar. I que té visió, fa camí, obre camins.

I tenim ganes de celebrar-ho, com cada any, quan arriba Sant Joan.

Els que ara som aquí, en aquesta plaça, som una flama en moviment. Sabem on anem i sabem que hi anirem. Als nostres ulls brilla la flama de la determinació, de la il·lusió, del projecte. Estem aquí drets i decidits i sabem que tenim dret a decidir.

Som gent pacífica i il·luminada per l'escalfor d'una flama que ens marca el camí. Som, és clar que sí, gent mobilitzada. Volem la màxima plenitud. Treballem per tenir-la. Ens hem de guanyar el que creiem que mereixem, ens ho hem de merèixer. Ho farem.

Per enlairar la flama és bo protegir-se la roba, arremangar-se. Som gent a qui li agrada arremangar-se, que s'aixeca les vegades que calgui per convertir els somnis en projectes. No ens aturarem fins a fer-los realitat, ben desperts.

Som història, som present i som voluntat de continuar sent amb alegria. Tenim aspiracions sense límits, tenim força de voluntat, tenim la cultura per bandera i ens reconeixem en la tradició per canviar el món. Toquem de peus a terra i, seguint la Flama del Canigó, avancem sense por.

Ens agrada reunir-nos, agrupar-nos, associar-nos, donar-nos la mà, fer un cercle, contemplar junts la flama que ens uneix, parlar clar i català. Celebrar-ho decididament. Plegats i sense plegar-nos.

Som gent entusiasta. Som gent amb un passat mil·lenari que ens impressiona i ens cohesiona, però que és insignificant al costat del nostre futur. Som persones mobilitzades desinteressadament perquè el nostre interès és col·lectiu, és popular. I és imparable. Ens manifestem units. El nostre somriure brilla tant com la flama i encén tots els focs de l'esperança.

CARLES CAPDEVILA

Periodista

Escola d'Estiu 2014

A punt de començar una nova edició de l'Escola d'Estiu -organitzada per primer cop el 1991- amb una diversitat de tallers:

• objectes de decoració amb material reciclat
• bol i safata decorada
• quadre amb decoupage
• sabons naturals
• treballar la pauma
• "bolsos" fets a mà
• collarets i polseres fets amb bijuteria
• tapís
• punt de creu
• aiguada i pintura a l'oli
• introducció al coaching
• espais inèdits de la Batalla de l'Ebre
• iniciació a la fotografia
• com fer cupcakes
• informàtica: aprèn a preparar i contractar el teu viatge amb l'ajuda d'Internet
• jocs amb piragua
• rutes amb segway
• graffitis
• aquagym
• enèrgic!
• cuina de casa amb microones

Activitats que es complementen amb unes nits a la fresca que ofereixen balls en línia, espectacle de titelles, taller de sardanes, concerts, taller de gintònics, xarrups de jota, la festa de Sant Cristòfol i el 25è Aplec de Sardanes.

L'hora de decidir

S'ha impulsat un manifest de càrrecs electes locals (actuals i antics) per defensar el dret a decidir dels catalans i el compromís del municipalisme amb el procés de sobirania endegat. Aquest manifest es llegirà en un acte que tindrà lloc a Girona el 12 de juliol, en el qual es vol aplegar el màxim nombre de càrrecs municipals de Catalunya. Jo ja m'hi he adherit.

L’HORA DE DECIDIR

Els ajuntaments són la representació més genuïna, a escala local, de la voluntat popular. Expressen i canalitzen les necessitats de tots els ciutadans de benestar, d’igualtat, de justícia i de llibertat. Ho fan en la defensa concreta dels drets més elementals que s’expressen en la quotidianitat i ho fan canalitzant les aspiracions col·lectives, definint horitzons, proposant drets i valors.

Els ajuntaments de Catalunya (i els seus alcaldes i regidors), sempre conscients d’aquesta representació, han tingut un paper determinant en l’impuls i la defensa de l’autogovern i han expressat reiteradament el seu compromís amb les aspiracions col•lectives de Catalunya com a nació.

Des de la representació territorial dels governs locals, poble a poble i ciutat a ciutat, per tots els racons del país, en un mosaic de 947 municipis, els ajuntaments han fet sentir la veu dels ciutadans i ciutadanes inequívocament compromesos amb l’autogovern.

Ho han fet en tots els moments històrics que han suposat cruïlles decisives per a la definició del futur del país.

Va ser així amb la Mancomunitat, la llei que la va fer possible i els primers projectes d’Estatut; també va ser així en el tombant de la dictadura cap a la Segona República amb l’impuls decidit de l’Estatut del 1931/1932 i també ho van ser després de la dictadura franquista, amb les eleccions municipals del 1979, impulsant un ampli procés de desenvolupament de l’autonomia local i dels principis de l’autogovern recollits genèricament en el pacte de la transició i concretats en l’Estatut del 1979.

Ara, passada la primera dècada del segle XXI, Catalunya ha de fer front a un nou tombant decisiu. Les retallades successives de l’Estatut d’Autonomia del 2006 i la seva pràctica liquidació després de la sentència del Tribunal Constitucional del 2010 ens situen davant una pràctica ruptura d’aquell pacte del 1975-1979.

Arribats a aquest punt, els ajuntaments de Catalunya i els seus alcaldes i regidors, els actuals i els que ho han estat, manifestem i proclamem que l’únic camí possible en defensa de les llibertats individuals i col·lectives dels catalans i les catalanes és escoltar la veu del poble. És la consulta als ciutadans i ciutadanes sobre la seva voluntat pel que fa a les relacions i a l’encaix entre Catalunya i Espanya. Una consulta sobre el futur, sobre el país que volem i sobre el país que necessitem.

I és per tot això que els càrrecs municipals de Catalunya, els actuals i els que ho han estat, afirmem:

1 - Que ens reafirmem en els valors del municipalisme i del catalanisme polític com el camí per satisfer i donar resposta a les necessitats més peremptòries i els anhels més profunds dels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya.

2 - Afirmem que el dret a decidir, que la consulta als ciutadans, és el punt de trobada de tota la ciutadania, en una actitud de radicalitat democràtica, per a escoltar la veu del poble, donar la veu al poble i definir amb llibertat el país que volem.

3 - I, finalment, demanem als ajuntaments de Catalunya que es comprometin amb la celebració de la consulta i a facilitar-ne el seu desenvolupament legal en els termes que proposi el Parlament de Catalunya.

Manifest: "Catalunya want to vote. Humans towers for democracy"

Avui el clam d'una Catalunya que vol votar i decidir el seu futur s'ha fet sentir per diferents capitals europees i per diversos municipis del país, amb la imatge plàstica dels nostres castells i la voluntat de fer pinya en aquest propòsit. Això succeïa aquest migdia, i es comptava amb diferents personalitats que han llegit un manifest per a l'ocasió. Jordi Savall, Pep Guardiola, Sergi López o Paul Preston han estat els encarregats de pronunciar aquest clam de democràcia. 

***

“Catalans want to vote. Humans towers for democracy”

www.324.cat

París. Berlín. Londres. Brussel·les. Lisboa. Ginebra. Roma. Barcelona. Capitals europees, centres de cultura i de política referents al món. I desenes de viles d’arreu de Catalunya. Totes elles viuen avui l’expressió democràtica de milers de catalans que reclamen votar el seu futur polític en una consulta el proper 9 de novembre. Una acció feta, aquesta vegada, a partir de l’espectacularitat i la bellesa dels castells, un dels actius més potents de la cultura catalana. Uns castells que avui han esdevingut castells per la democràcia. Uns castells, declarats Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, que avui representen més que mai els valors del treball compartit, la solidaritat, l’ajuda mútua per aconseguir un objectiu tan noble com ho és el que ara es proposa aconseguir el poble català: poder decidir lliurement i democràtica el seu futur. Uns castells que són símbol, com Catalunya, de coratge i esforç col·lectiu per vèncer l'impossible.

Els catalans fa anys que estem expressant al carrer i a les urnes que volem fer servir la democràcia per decidir quin ha de ser el nostre encaix en aquesta Europa del segle XXI. Democràticament hem expressat, a través de les mobilitzacions més massives i pacífiques del darrer lustre a Europa, que som partidaris de resoldre aquesta anomalia amb una consulta el proper 9 de novembre. I la resposta per part de l’Estat ha estat negar reiteradament la consulta i negar el diàleg per buscar una sortida a un clam massiu a Catalunya.

És aquesta reivindicació, normal i democràtica, la que avui els catalans portem arreu d’Europa. I ho fem no per demanar permís ni empara, sinó per explicar-nos i fer-vos conèixer qui som, què volem i com pretenem compartir un futur amb tots vosaltres, ciutadans de l’Europa del segle XXI. I volem manifestar també el nostre agraïment als milers de castellers que han fet possible aquesta jornada que mostra el millor de la cultura catalana. Una cultura que, des de fa segles, forma part d'una Europa culta i viva que també reivindiquem. Una cultura que ha vist néixer i consolidar la democràcia. I, en definitiva, és un acte democràtic allò que demanem els catalans. Els catalans volem votar i volem decidir el nostre futur amb un referèndum. Fem una crida a tots els ciutadans europeus: l'Europa del futur, la volem aixecar amb vosaltres, com si fos un gran castell. Ajudeu-nos a fer pinya! 

8 de juny de 2014

4 de juny, Dia de l'Associacionisme Cultural

A proposta del conseller de Cultura, el govern de Catalunya ha declarat el 4 de juny Dia de l'Associacionisme Cultural.

Una de les qualitats que més identifica la societat catalana és la seva capacitat associativa. La societat civil ha sabut sempre agrupar-se i organitzar-se per tal d’assolir uns objectius que, segons els temps i les circumstàncies, han estat de caràcter ben divers: científics, culturals, socials, laborals, esportius, etc., i que han influït decisivament en el desenvolupament d’un teixit social molt ric, plural i actiu.

L’associacionisme cultural engloba el conjunt d’entitats jurídiques sense ànim de lucre que duen a terme activitats de promoció i difusió de la cultura en els seus diferents àmbits. També és una escola de civisme, de solidaritat i de catalanitat, alhora que un moviment portador i generador de valors humans, socials i de país. És innegable la importància i la transcendència del moviment associatiu cultural, i la seva valuosa aportació al conjunt de la societat. Per aquest motiu el Govern de la Generalitat impulsa iniciatives que contribueixin al seu reconeixement.

L’any 2014 es compleix el 150 aniversari del quart Festival Euterpe, organitzat per la Societat Coral Euterpe, sota la direcció general de Josep Anselm Clavé. El dia 4 de juny de l’any 1864, amb la implicació desinteressada de la societat civil, de l’empresa privada i de les administracions locals, la ciutat de Barcelona acollia dos mil cantaires de cinquanta-sis societats corals d’arreu de Catalunya, en el que ha estat considerat com un dels moments de màxima esplendor del moviment coral claverià.

Per aquest motiu s’ha considerat el dia 4 de juny la data més adequada per celebrar una jornada anual que faci més visible la tasca que fan les entitats culturals en la nostra societat, i per facilitar un major coneixement de les seves activitats i dels equipaments culturals que gestionen.

Acord de govern 76/2014 de 27 de maig

Mirall de pau

Volem la música a les nostres escoles i instituts. Aquest és el clam que es farà sentir el divendres 6 de juny a les nostres escoles per reivindicar que es continuï impartint l'àrea de música als centres educatius. Per això, cantarem aquesta cançó composada per a l'ocasió, Mirall de Pau, de Dóna la nota.

Jo vull ser rei, Els Pets

Jo vull ser rei
ser per collons cap de l´Estat
tenir-ho tot fet
només per ser fill de papà
fer-ho tot bé,
mai ser escollit, mai ser votat
sempre trobar
la moto amb el botó engegat.
Tan avorrit d'estar envoltat per una colla de llepons 
suant infal·libilitat
com un cacic o un dictador.
Fotre un polvet
amb la total seguretat
de que el xiquet
tindrà el futur encaminat.
Tenir a en Porcel
per poder-me defensar
o fer un discurs
que ben segur que aplaudiran.
Tan avorrit d'estar envoltat per una colla de llepons 
suant infal·libilitat
com un cacic o un dictador.
Si és cert que som igual davant la llei
per què collons jo mai podré ser rei.
Reivindicar
al que em va col·locar on sóc
sense parlar
res que no sigui l'espanyol.
I viatjar molt
sigui oficial o per plaer
que ja se sap
que a Suïssa s'esquia molt bé.
Tan avorrit d'estar envoltat per una colla de llepons
suant infal·libilitat
com un cacic o un dictador.
Si és cert que som igual davant la llei
per què collons jo mai podré ser rei. 

ELS PETS (1994)

14-J: Per un país de tots, decidim escola catalana