dissabte, 14 de febrer de 2015

El Carnestoltes d'ahir

Quan a la gent gran d'Ascó sents parlar "del lloc de sempre del Carnaval", és que fan referència al Pla de Vallxiqué. Un indret que congregava les disfresses més estrambòtiques imaginades des de primera hora de la tarda fins que es feia de nit. La gresca i les bromes esdevenien les protagonistes. L'anonimat s'aconseguia amb l'ajuda de mitges, barrets o mocadors. Un cobrellit, un abric vell o unes faldetes feien la resta. Aquestes disfresses tan peculiars són les anomenades "ji-jius", que sembla ser que deuen el nom al crit que emetien els disfressats mentre procuraven no passar inadvertits enmig del batibull de disfressats i espectadors, i també quan passaven per diferents carrers fins arribar al Pla. Això sí, procurant de no ser descoberts de quina casa sortien.
També hi havia els qui portaven una galleda plena de cendra, que escampaven sense miraments. Però era acceptat com a part de la disbauxa.
El Carnaval ben bé podia durar al llarg de tres tardes, des de diumenge de Carnestoltes i fins al dimarts a la nit, l'últim dia abans de la Quaresma, en què s'imposava el rigor que marcava el calendari.
Es recorda com des del Pla de Vallxiqué, a la part alta del poble, era més fàcil esquivar les prohibicions de les màscares en temps del franquisme. Així que les autoritats municipals de l'època eren permissives.
No únicament hi havia l'activitat a l'aire lliure, sinó que tant Cal Boter, al carrer Major, abans de la guerra, i Ca l'Escolà, al carrer del Colomer, després de la guerra, acollien de nit els balls de disfresses, ja fos música en directe o música de gramola.
Fotografia de FRANCISCO BATISTE (anys cinquanta)
Publicada a Garba de feines (2003), B. Pubill i J.M. Raduà