Dos estels de la mateixa constel·lació. Així és com l'Albert Guiu, de Flix, ens presenta els dos protagonistes d'aquest bell poemari líric: Raül i Rosa.
Una conversa plena d'afecte entre les dos persones que han cedit la seva veu a un Albert Guiu que novament mostra la seva especial sensibilitat poètica i com és capaç de jugar amb cadascuna de les paraules. Però aquesta història d'amor, de la que en certa manera l'autor en va ser còmplice i testimoni, probablement no sigui una història d'amor a l'ús. Guiu va conèixer Raül i Rosa en un centre per a persones amb discapacitat mental.
Qualsevol de la quarantena de poemes de Raül i Rosa és un cant als sentiments, a un amor incondicional, a un afecte sense fronteres.
Raül
Quan és hora de dormir
i quiet, volo a ulls cluc,
alço els dits al firmament
i cullo desigs de roses
de l'infinit estelat.
No n'hi ha ni una
que tingui el poder
d'enriquir-me els sentits,
que té la flama del teu perfum
quan la flairo, a ulls oberts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada