dissabte, 28 de març de 2015

Montserrat Tura


Montserrat Tura ha estat a Ascó presentant el seu llibre Estirant el fil. Quan el PSC va abandonar el catalanisme, en un acte organitzat per la Llibreria Fondevilla i la regidoria de Cultura. En la presentació s'ha vist en acció un animal polític, en el sentit més elogiós del terme. Montserrat Tura ha desgranat especialment el cúmul de desencisos que l'han fet deixar de militar en un partit al qual hi portava 35 anys afiliada. Escoltant-la, t'adones que potser el PSC ha deixat de ser l'eina necessària que representava en l'arc parlamentari. La raó de ser de la confluència de tres espais socialistes diversos l'any 1978 ha quedat diluïda: acomplexament davant l'emancipació nacional (la llibertat a decidir, inclòs decidir seguir lligats a Espanya) i feblesa davant l'emancipació social. 
La Montserrat Tura no ha obviat el seus orígens que expliquen la seva trajectòria política. És néta i besnéta d'alcaldes de Mollet del Vallès, com ella mateixa va ser al llarg de setze anys (1987-2003). La seva projecció pública més important va ser en els successius governs Maragall i Montilla, exercit de consellera d'Interior i de Justícia, respectivament.
No ha tingut inconvenient a respondre les preguntes que se li han anat fent, en què ha hagut de fer una defensa aferrissada dels Mossos d'Esquadra, o quan ha donat resposta a la mala premsa de la classe política.
Com no podia ser d'altra manera, l'actual moment polític ha anat sobrevolant les seves intervencions. Ha deixat clar que la independència no serà fàcil i no ho resoldrà tot. En això coincidim. Però també ha dit que s'ha arribat aquí per inacció de l'Estat espanyol. Segurament té part de raó. Però en el fons, desitja alguna oferta que arribi des d'Espanya, tot i que de moment no la veu des d'enlloc. Les circumstàncies l'han anat tornant sobiranista, quan  perceps que és una federalista que encara creu possible una Espanya plurinacional, amb una constitució que ens reconegui com a nació, i la possibilitat de decidir lliurement el nostre futur. Sembla que els hi costi fer el pas definitiu. Però bé, quan he tingut oportunitat d'intercanviar parers, sí que ha mostrat confiança en aquest futur.
És una persona de gran vàlua com a política, que ha mostrat fermesa quan ha calgut, que ha tingut ocasió d'exercir la gestió política des de diferents càrrecs, i que en el país que estem construint segur que hi tindrà quelcom a dir.
Una de les idees amb què em quedo és que la política només l'entén pensant en el futur. Una divisa que hauria de ser més present en l'exercici de la política.